dijous, 20 de desembre del 2012

Crònica de Tardor. La política del PP o la involució social i democràtica inacceptables


La gestió de l'economia que ha fet el PP al llarg d'aquest primer any triomfal de majoria absoluta a Espanya - i al País Valencià- ha marcat de manera  unívoca un retrocés a tots els indicadors fonamentals: població aturada, desnonaments, resultats escolars, evolució dels serveis sanitaris i socials en general...potser només s'ha salvat de la davallada negativa els accidents de trànsit que han continuat la tendència del cicle polític anterior i fins i tot en aquest camp cal recordar les declaracions absurdes de voler apujar el límit de velocitat a les autopistes.
La llista de actuacions econòmiques contràries al bé comú i contràries al propi programa electoral conservador és aclaparadora:

"no subiremos los impuestos, no tocaremos la educación ni la sanidad, protegeremos y subiremos las pensiones..."



La inculpació de polítics del PP no ha parat de gotejar i en això el País Valencià encapçala altra vegada el ranking de l'Estat. Especial menció mereixen el cas del diputat i exconseller Blasco i a les Illes el president del Parlament Balear, entre altres.






La involució democràtica és patent en relació al "nacional-catolicisme"  propi del règim anterior: atacs a les conquestes socials de l'etapa anterior (matrimoni homosexual, dret d'avortament, eliminació de l'educació ciutadana i substitució per la religió com a assignatura obligatòria en la pràctica...) Cal destacar en aquest punt el silenci sepulcral de Conferència episcopal davant de retrocessos propis d "absència de caritat cristiana" com és, entre altres l'eliminació de la targeta sanitària als immigrants sense papers ( segurament no deuen ser "fills de Déu")

En la reculada democràtica cal incloure, a més, la pràctica de no fer cas de les sentències del Tribunal Constitucional quan no els convé i dictar lleis que  sortegen la substància de les sentències (com és aprovar l'ajuda econòmica a centres ultracatòlics que practiquen la separació de sexes)

Pel que fa al compliment del reconeixement de les nacionalitats i les llengües diferents de la castellana, el PP bat rècords. La relació de l'Estat amb Catalunya ha arribat amb la política d'aquest partit al paroxisme. Ha continuat el PP el comportament iniciat en l'elaboració de l'Estatut de Catalunya en la legislatura anterior. Arreplegant firmes en contra a tot l'Estat, presentant un impresentable recurs d'inconstitucionalitat, pressionant al Tribunal Constitucional per a assolir una sentència en contra...
En l'etapa actual de govern triomfal basat en una majoria sòlida el govern Rajoy ha generat una política d'exasperació i provocació amb la reforma del ministre Wert (una peça clau en l'estratègia de la FAES contra la diversitat nacional i cultural de l'Estat) el resultat de la qual ha estat una reacció quasi unànime de la política catalana.

Al País Valencià la política del PP en aquest apartat ha entrat en els annals de la intolerància i del ridícul prohibint la recepció de les emissions de la televisió pública de Catalunya (Tv3) i retallant les línies de protecció de la llengua a l'escola. El PP Balear no s'ha quedat darrere de la involució en la política lingüística protectora de la diversitat lingüística. Així mateix el PP d'Aragó ha retallat la dèbil protecció que tenia el català a les comarques aragoneses orientals i s'ha inventat el nom de Aragonés oriental (sic!)


Per tot això,  la denuncia d'aquestes involucions socials i democràtiques han de formar part d'una política d'oposició a les quatre escales polítiques que ens afecten: municipal, autonòmica, estatal i europea. Dret de manifestació i de denúncia i organització de respostes democràtiques en els marcs parlamentaris vigents i en el conjunt de la societat