dijous, 19 de setembre del 2013

Desvergonya infinita del PP a la fi de l'estiu



Un partit de principis

Una democràcia formal, ni que siga amb les característiques de l’espanyola, no pot subsitir amb el principal partit de l’estat instal·lat en el cinisme, la mentida i el cas omís a la justícia del propi sistema, amb descarades destruccions de proves i altres maniobres similars.

A qualsevol democràcia de l’entorn, la publicació contrastada per mitjans periodístics solvents amb proves de corrupció que afecten a una part substancial de la cúpula del  partit en el poder no es resol amb afirmacions escuetes com la de “Es falso”  pronunciada pel president del govern i del partit.

A la desvergonya anterior cal afegir el bloqueig parlamentari del PP a qualsevol control efectiu dels grups d’oposició.

El control del Tribunal Constitucional, presidit per un militant del partit que no va declarar en el Parlament la seua militància fins fa poc en el PP, amb passat documentat d’extrema dreta, és una altra mostra de desvergonya descomunal, més encara quan el PP va recusar magistrats en el mateix tribunal per simples articles desfavorables a les seues tesis, en l’anterior legislatura.

Actuació de govern

Processos d’atac al sistema públic de salut i educatiu cada vegada més castigat  per retalls de pressupost o cessions a empreses amigues, eixides sovint de la mateixa administració del PP.

Afirmacions i actuacions que propicien “españolizar” l’educació de part de l’estat amb cultures pròpies diferents de la castellana, mentre es pretén dissimular l’atac amb l’augment de llengües estrangeres, senzillament ataca el fons del sistema actual que havia corregit aquestes pràctiques pròpies del franquisme.

L’economia es mou de manera que es mantenen i s’incrementen nivells d’atur intolerables i s’ataca les castigades capes socials més desprotegides, mentre es demana un rescat a la UE que suposa l’ús de quantitats astronòmiques dedicades a part del sector bancari.

Pel que fa a la protecció del medi ambient  els atacs són evidents en diversos fronts com per exemple:
Energia elèctrica, amb impediments legals que fan difícil el manteniment de les  energies renovables.
La protecció de la costa contra l’especulació urbanística és ara pitjor que la que teníem.
Els incendis forestals de l’estiu queden impunes i amb control deficient,  com s’ha fet evident de manera escandalosa a Galícia.

El sistema de comunicacions viàries encapçalat per l’administració del PP s’ha traduït en la pèrdua elevada de vides humanes com l’accident ferroviari del passat  juliol a Galícia o, fa anys sota administració del PP també, l’accident  al metro de València:  “41 morts 0 responsabilitat política”

El sistema de Comunitats Autònomes bastit en la Transició es fa inviable des del punt de vista financer amb desequilibris inacceptables.

Els atacs del PP en la legislatura anterior, i en l’actual, contra els intents de continuar adaptant el sistema que suposava la reforma estatutària com la de Catalunya és un exemple clar: l’actuació del PP al carrer contra aquests intents d’aggiornamento del sistema i les maniobres al sí del TC contràries als intents institucionals catalans de millorar-lo són causa important, entre altres,  de l’actual reclamació nacionalista encapçalada per  CiU i Esquerra.

En definitiva la corrupció amagada i no assumida fa de la majoria parlamentària múltiple del PP una llosa que trenca a pitjor el sistema. La gestió econòmica i política fan avui més difícil la convivència.

Descartat el retorn al feixisme hispànic, del qual no acaba de distanciar-se el PP, ens cal l’actuació política plural capaç de capgirar els negres núvols que tanquen aquest estiu.