dimarts, 12 de novembre del 2013

Un PP de tardor

       Una tardor amb majories parlamentàries del PP


Tardor a Chera (els Serrans). Fotografia de l’autor, novembre de 2013.

La crònica política de tardor, en l’etapa de predomini gairebé absolut del PP que patim, continua de dol. El conjunt de la població, excepció feta de la classe dominant, cada vegada més rica, acumula patiments.

El cinisme de no acceptar les denúncies de corrupció de què fa ús el partit en el poder no s’ha mogut un pèl. El es falso del senyor Rajoy, malgrat les múltiples evidències, continua al davant sense modificacions.
.
Els jubilats que, segons paraules de Rajoy mai tocaria, veuran com cau el seu poder adquisitiu, amb la mentida que les pensions apujaran sempre. El 0’25 % de pujada aprovat, estarà normalment per davall de l’augment del cost de la vida. 

Els sectors industrials pateixen tancaments o atonia, llevat d'aquelles empreses que poden exportar. Fins i tot el cooperativisme industrial basc té problemes greus com ha posat de manifest el cas  Fagor/Edesa.

Les retallades en el sector públic continuen en els camps bàsics com la sanitat, en procés de privatització ara a la comunitat de Madrid, seguint els nefastos exemples valencians de l'Hospital de la Ribera i altres.

Un altre cas greu és el dels hospitals  construïts  i no posats en marxa, com el de Llíria i  altres,  sense activitat per manca de dotació de les plantilles necessàries per al seu funcionament.

Sobre la crisi econòmica és clara la denúncia que fa  el filòsof valencià Defez quan posa de manifest:

“El fet que aquells que ens han ficat en el fangar ara es presentin –quina barra!- com els nostres salvadors i que ho facin empobrint-nos”[1]

L’educació, amb el ministre Wert al capdavant, marca línia amb una doble via de reculada:

a) retallada de finances per al sector públic, intent d’eliminació de la cobertura de les beques Erasmus... manca d’inversions continuades. Encara continuen arreu els barracons i edificis sense reparar.

b) intents d’eliminar o desllavassar l’ensenyament en català a tot el domini lingüístic amb especial èmfasi a les Illes  i al País Valencià, governats pels populars.

No s'escapen els mitjans de comunicació públics. És escandalós el cas de la RTVV, en procés de tancament. Aquest és un servei públic en el qual, a més de l’atenció a la realitat immediata, està l’ús de la llengua pròpia. Democràcia i supervivència de la cultura pròpia estan en perill.  Tot això després d’haver usat l’empresa per a manipular descaradament la informació en benefici del PP (vegeu més amunt la cita de Defez, que també es perfectament aplicable al cas).


Pancarta de la Intersindical Valenciana, contrària al tancament de RTVV, una de les moltes que s’han tret al carrer pel novembre de 2013.

Aquesta agressió a una empresa pròpia i que forma part dels drets consignats a l'Estatut d'Autonomia se suma al tancament de la recepció de les emissions de TV3 al País Valencià (veure en aquest blog l’entrada sobre aquest tema)[2]. En definitiva tot fa pensar que es vol tornar a la “Valencia del Cid” i a l’Espanya monolingüe que el franquisme pretenia.

Exactament una mateixa línia de tancament i posterior privatització és visible a Tele Madrid, amb amenaces al sindicats que volen fer responsables de la mala pèssima gestió que ha fet el govern d'Aguirre primer i de González ara.

És un clam la manca de política capaç de redreçar la situació. 
La corrupció en primer lloc.Fer funcionar l’economia productiva i resoldre els greus desajustos 
del sistema autonòmic.

Aquesta responsabilitat recau sobretot damunt del PP,  que acumula majories per donar  via a 
solucions més enllà dels intents de recular en el temps o congelar-lo, si això fos possible.