dimecres, 13 d’agost del 2014

A l’estiu tota cuca viu

A l’estiu tota cuca viu, com ho mostra el PP en campanya permanent,  incapaç de netejar la pròpia corrupció i  fer front als reptes bàsics de final de legislatura

No hi ha canvis a constatar en el partit hegemònic en el poder i els arguments que busquen bastir una majoria parlamentària capaç de substituir-lo continuen plenament justificats.
El partit que acumula la major part de les imputacions per corrupció no ha fet cap actuació, més enllà de declaracions retòriques.




Membres de la cúpula del PP en la darrera convenció del partit el 2014

En les escasses compareixences de Rajoy amb els mitjans de comunicació, preguntat sobre la corrupció, el president del govern i del partit ha declarat impassible “Yo estoy, como es natural, por lo que dictamine la justicia” com si tingués opció a no acatar-la. És a dir,  que des de la política no pensa fer res per netejar la pròpia i acaparadora corrupció acumulada.

Som els ciutadans i les ciutadanes qui hem de rellevar aquesta política d’impunitat assumida amb la resposta ciutadana i amb el comportament electoral.

La macro economia, basa preeminent de les seues campanyes publicitàries, continua ancorada en el fracàs contingut d’un atur impresentable i d’un augment de la pobresa i de la desigualtat constatable en les estadístiques oficials i en les dades que destaquen ONGs poc sospitoses de contestacions revolucionàries com Caritas o Unicef, entre altres.
No s’ha fet res en la línia de reforçar els sectors econòmics bàsics ni les infraestructures que puguen millorar el seu rendiment i fer minvar l’atur de majors i joves.
La deflació no deixa d’amenaçar amb un empitjorament econòmic i social difícilment suportable.

La reforma urgent necessària del finançament de CC.AA i municipis dorm irresolta.
L’encaix de “nacionalitats  i regions” no s’ha tocat, mentre una política reaccionària i contrària al consens constitucional és evident en educació i defensa de la diversitat lingüística i cultural.
Una majoria parlamentària capaç de rellevar-los al Congrés dels diputats és del tot necessària i a l’àmbit europeu es constata idèntica necessitat de recanvi de majoria per a canviar de política.

Des del País Valencià les dades corrupció, inoperància econòmica i institucional és encara major que en el conjunt de l’Estat.
Ara i ací amb un ajuntament de València i d’Alacant, per citar només els dos majors, ancorats en corrupteles i barbàrie urbanística... La Generalitat, que retalla prestacions, no fa res per la pròpia economia i incompleix les bases del propi estatut (el cas de RTVV  pel que fa al sector públic valencià i el tancament de la TV3 pel que fa als drets lingüístics i d’accés a la informació i la pròpia cultura). Una política nefasta demana un canvi de majoria a municipis i Corts Valencianes capaç de deixar en l’oposició un PP denigrant.



divendres, 9 de maig del 2014

És el PP un partit anti-sistema?


Guanyem al PP, partit anti-sistema.

Els coneixem, sabem com les gasta el PP, l’europeu, l’espanyol i el valencià. De fet, l’acumulació de poders a totes les escales ocupades pels conservadors no deixa cap dubte de quina és la seua política i el seu comportament, independentment de les declaracions que fan. En una cosa estic d’acord,  l’eslogan del PP amb la foto de Cañete que publica avui la premsa, i també en la llengua que usen en les campanyes electorals només i que obliden en el dia a dia i que contínuament ataquen:

“El que està en joc és el futur”




fotografia1  Castellanos, González, Cañete i Fabra en un acte del PP a Torrevieja

El futur  no és sinó la continuació de l’actuació en el present llargament acreditada: corrupció sense vergonya, malversació de fons, i mala gestió econòmica per a l’interès general.

Continuem constatant comportaments a les tres escales en les quals dominen:

 El PP europeu (Merkel, Cameron, Rajoy i...en el passat immediat   Sarkozy, Aznar i  Berlusconi...) han marcat a foc  les classes populars  amb la pitjor crisi econòmica, superant en estupidesa i crueltat als EUA que han aplicat fórmules més suaus. Aquesta força política ha afavorit l’especulació a fons (recordem les lleis del ministre R. Rato) i després, quan els plats s’han trencat, ha aplicat les fórmules de retalls de les cobertures socials de manera irracional fins i tot per a l propi sistema econòmic que defensen i cruel per als que menys tenen.
El club dels conservadors europeus que es diuen demòcrata- cristians, conservadors, populars, convergència i unió no és homogeni. Malgrat la duresa de la dreta alemanya, al menys tenen una mica de vergonya i quan agafen algun ministre o al president de la República en falta, assumeixen la malifeta i dimiteixen. Els conservadors a Espanya i Itàlia, per exemple, mostren una desvergonya suprema...sobresous, ús de doble comptabilitat, robatoris de fons públics i cap dimissió!

Al País Valencià l’actuació arriba al paroxisme. Han danyat greument el conjunt del sistema econòmic. Tenim la taxa d’atur més alta que la mitjana estatal, han dilapidat la indústria i sistema financer  a fons, agricultura abandonada, el turisme greument danyat per excés d’especulació i menyspreu del medi ambient.

A més en l' administració del PP  han descurat les mesures de seguretat dels FGV amb el pitjor accident de metro a Europa, amb 0 responsables” ; ha atacat pilars fonamentals del sistema estatutari: atacs a sanitat i educació. Incompliments i menyspreu sistemàtics de la llei d’ús del valencià . El tancament de la RTVV precedida de les mesures propiciadores de la desconnexió al nostre territori de la TV3 i la campanya contra la Universitat de València quan els convé i contra l’AVL  és un atac en tota regla a la llengua i al que ells diuen que defensen (però se’n riuen) “les senyes d’identitat”

És per això que dic que el PP és un partit anti-sistema car danya de manera frontal les bases de la convivència ciutadana, amb la corrupció com a norma, sense assumir les correccions obligades i amb lleis que desfan conquestes anteriors de l’estat del benestar i de la diversitat nacional i cultural present en la realitat i amb lleis previstes contra drets ja consagrats com la llei vigent sobre el drets de manifestació o sobre el dret a l’avortament presents encara  en el sistema legal vigent. És per això que dic que el PP és un partit anti-sistema i per això podem i els hem de derrotar en les convocatòries electorals que tenim al davant.
Les eleccions al Parlament Europeu per  començar. No oblidem que la major part de les lleis que ens afecten en la vida quotidiana és allí on s’originen.

Compromís, una opció valenciana que ha superat la mala intencionada barrera del 5%, cal que ara i ací siga valorada  i l’empenyem amb el nostre recolzament i amb el nostre vot.


Fotografia 2 Compromís "La primavera europea" al Parlament Europeu

Participem i guanyem. El nostre és un vot clar. No és un vot simètric és un vot compromès en una via també clara que participa al costat d’altres forces per a vèncer a una dreta hegemònica que danya Europa en totes les escales polítiques.




dilluns, 7 d’abril del 2014


Les eleccions al Parlament Europeu, una ocasió per a batre el PP europeu.

El PP de Rajoy, fidel a la seua estratègia de congelar l'actuació sotmesa a consulta popular, vol minimitzar l’impacte de les eleccions europees del 25 de maig. Presentarà candidat oficial en el moment legalment necessari perquè busca una disputa electoral de baixa intensitat per a minimitzar l’impacte de la seua possible derrota.

Les raons de combatre el PP són clares i precises:

La corrupció el persegueix, encara que el PP toreja el temporal buscant els jutges que puguen tancar favorablement la cascada impressionant de delictes econòmics i polítics comesos. Un gràfic publicat en El País sintetitza molt bé el panorama corrupte a l’extrem que aquest partit presenta:




Fig. 1. La corrupció del PP en relació al cas Gürtel (font: El País, 2.4.14)  http://politica.elpais.com/politica/2014/04/02/actualidad/1396468333_157177.html

El retrocés en l’aplicació dels drets socials  que practica, abraça la totalitat de l’activitat de la societat actual. Dret al treball i a la vivenda, dret a l’educació i a la sanitat, dret a la igualtat de gènere: en aquest últim cas, el projecte de llei de restricció de l’avortament és l’exemple més evident.

Atac  al benestar de les classes socials més indefenses: treballadors aturats, estudiants, jubilats i immigrats acompanyada d’una clara discriminació positiva a favor dels més rics.

Augment de la repressió i de la manipulació dels moviments socials que usen el dret de manifestació, amb projectes de lleis restrictius que recorden èpoques passades.

Negació, en la pràctica, de la diversitat cultural i nacional amb atacs a les llengües minoritzades amb especial èmfasi a Catalunya, el País Valencia i les Illes, on es posa en perill l’equilibri aconseguit en les etapes anteriors. Una vegada més ens recorden temps passats considerats, erròniament pel que es veu,  superats. En el País Valencià de manera específica amb atac a l’escola valenciana i a instruments institucionals i estatutaris bàsics com la RTVV (tancada !) i l’AVL atacada directament i a través de grups afins.

La gestió de l’economia està especialment tocada. Lluny del triomfalisme forçat del que el PP anomena la recuperació econòmica,  la manca de dinamització en la creació de treball és ben visible amb un atur que ens acompanya com un càncer i amb una deflació a la vista que el farà encara més potent.

El PP espanyol s’alinea així en l’ala més reaccionària i més inútil dels partits conservadors europeus a l’hora de gestionar els problemes socials.

Per tot això, el procés electoral en curs és una oportunitat preciosa per a derrotar aquest conservadorisme ranci i manifestament injust. Els resultats en el districte únic han de mostrar ben bé un rebuig a la seua corrupció i incompetència