dijous, 12 de novembre del 2015

Nacionalisme català i situació d'impàs



Breu reflexió sobre el nacionalisme català i la crisi del règim constitucional espanyol, des del País Valencià.

En un altre escrit m'he referit al tema dels estats plurinacionals de manera genèrica [1].  L'evolució del cas de Catalunya i la proximitat especial del tema per al País Valencià ens obliga a intentar entendre'l i a participar amb una opinió pròpia que en el meu cas només és, no cal dir-ho, una aproximació a la política catalana i espanyola d'ara.

Amb la transició des del règim de Franco a la constitució de 1978, Catalunya, el País Valencià, les Illes i Aragó, entre altres, vam recuperar l’autogovern de la llarga, en el temps, etapa foral. Catalunya, concretament, recuperà i augmentà l’estatut que aconseguí en la II República espanyola.

Després de l'aprovació del nou estatut, el del 2006, una sentència del Tribunal Constitucional el retallava innecessàriament, segons una extensa plana d'opinions polítiques i jurídiques [2].

L'evolució de la independència com a solució ha crescut exponencialment des d'aleshores ençà fins arribar als resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre de 2015. Eleccions considerades plebiscitàries pels independentistes i per la major part de les forces polítiques presents en la consulta electoral. Consideració constatable també en l'ampli ressò que ha tingut als mitjans de comunicació.


Aquest resultat mostra un posicionament en dues meitats enfrontades de l'electorat.  L'opinió política expressada pels catalans en la consulta electoral mencionada mostra una societat emocionada.  L'independentisme hi ha assolit una força inusitada fins ara.

La força política d'aquesta opció voreja el 50 % dels vots emesos i coincideix amb l'immobilisme del PP en el govern, que ha comptat durant quatre llargs anys amb una còmoda majoria absoluta en el parlament espanyol i amb una pràctica considerada anticatalana durant la legislatura prèvia a la que ara acaba.  Molts observadors i comentaristes polítics parlen de situació d'impàs en la política espanyola i de crisi en el sistema polític català i espanyol.

Sobre aquest tema,  en el País Valencià,  la coalició electoral Compromís/Podem podria, en referir-s'hi , postular el dret a decidir i per tant de poder separar-se o no de l'Estat del qual ara formem part i, paral·lelament, la conveniència de contribuir a bastir una opció federal -injustament bandejada de l'arena política- capaç de fer possible l'existència d'un estat plurinacional en el qual la diversitat nacional i la solidaritat estiguen reconegudes.

Aquesta opció implica modificar la constitució i només serà possible, en la nova legislatura posterior al 20 D, amb una coalició àmplia de forces polítiques capaç de vèncer el conservadurisme orb d'un PP i una CDC a la deriva. Totes dues forces polítiques estan farcides de corrupció i no tenen respostes constructives capaces de resoldre la quadratura del cercle que han construït.


La pròxima consulta electoral és cabdal en relació als problemes socials, empitjorats per la gestió de la crisi que han fet els partits de dreta, i serà encara més important en els intents de solució dels greus problemes institucionals ara existents. D'ací, la importància de guanyar el Parlament espanyol amb una majoria capaç de resoldre els problemes existents. A escala valenciana la coalició electoral Compromís / Podem pot ser  un instrument útil en aquest sentit.





[2] Introduesc ací la referència de Pérez Royo, però les opinions de polítics i juristes que consideren un error aquesta sentencia és molt  extensa.   http://politica.elpais.com/politica/2014/07/25/actualidad/1406308120_801525.html

divendres, 31 de juliol del 2015

Reflexions polítiques de cara a les eleccions de la tardor

Un PP maquillat pretén perpetuar-se en el poder sense haver netejat la pròpia corrupció i després d’haver empitjorat els problemes generals a l’Estat


Foto: Rajoy es banya a l’estiu. Publicada en El País el 26.7.15

El PP ha canviat el logo del partit. Ha posat al front de la comunicació del partit cares noves, passeja a Rajoy ací i allà, però en canvi la política del partit ha virat més encara a la dreta. L’elecció de candidats amb aires d’extrema dreta com García Albiol al Parlament de Catalunya, són exemple de la deriva  dretana del partit.
Més encara es comprova aquesta deriva en els  punts polítics bàsics :

  •        Corrupció pròpia del partit: doble comptabilitat, finançament irregular, participació d’apròpiament il·legal a través de processos encara no resolts com les operacions  Gürtel i Púnica.

  •        Legislació retrògrada social i mediambiental: amb augment de legislació repressora com la “llei mordassa”. Legislació contrària a l’ús de les energies renovables. La possibilitat de construcció a la costa i als  espais forestals cremats.

  •        En el camp social cabdal del treball, l’atur, els contractes precaris i l’augment de la desigualtat, marquen clarament quina és la política del PP

  •        Nul.la actuació de reforma de les institucions. Sense respostes constructives en relació a les CC.AA i ajuntaments.


  •        Actuació marginal a la UE, a remolc del neoliberalisme que ha agreujat els efectes de la crisi econòmica.



Les eleccions legislatives d’àmbit estatal es consideren les més importants des del punt de vista dels mecanismes econòmics i polítics a l'abast dels governs estatals. Ací es concentren els mecanismes principals de poder.

Les coalicions de govern autonòmiques i municipals de progrés i de canvi  fetes a tot l’estat a partir dels resultats de les passades eleccions autonòmiques i municipals i també  l’actual oposició plural al Congrés dels Diputats mostren una manera diferent a la del PP i a la de CiU de fer política.

Alguns exemples al País Valencia i les Illes, a Barcelona i a Madrid,  a Andalusia i Castella entre altres llocs ens aprofiten d’exemple:
S’ha retornat el dret universal a la sanitat, s’han abonat les despeses de la dependència paralitzades durant mesos. S’han aturat desnonaments, s’han cobert despeses de menjadors infantils. S’han derogat  plans de destrucció de barris com el del Cabanyal... Polítiques que mostren la conveniència  de rellevar al PP del govern amb una majoria al Congrés dels Diputats capaç d’articular polítiques de reforma, regeneració i justícia social. Per tot això, ara, guanyem l’Estat.

Al País Valencià es planteja la possibilitat de col·laboració entre  Compromís i Podem, que de quallar no s’hauria de fer amb detriment de l’àmbit valencià de decisió i s’hauria de bastir respectant els plantejaments de Compromís respecte del país. Això, en bona llei, faria camí per la necessària reforma estatal en el finançament,  en els drets socials i en l’articulació de la diversitat cultural i nacional de l’estat. 

La política la fem entre tots. Tal i com veiem, els vots poden ajudar a canviar les coses. La tardor és a la vista i hem de guanyar també  les eleccions de les quals depèn el govern de l’estat.








dimecres, 6 de maig del 2015

Primavera valenciana i una elecció ciutadana a la vista amb un just càstig electoral al PP



Fes de la primavera valenciana un vot 

decisiu per a deixar el PP en l’oposició. 



Foto de M. I. Català, 2015


El nivell de corrupció del PP a tot l’estat és intolerable, no es poden escoltar propostes basades en la mentida, amb sobresous, amb doble comptabilitat i amb robatoris sistemàtics amb una part important dels polítics d’aquest partit i fer discursos de moralitat com si res.
La primavera política valenciana i en el conjunt de l’Estat pot deixar al PP en l’oposició, com a justa recompensa per una actuació política desastrosa.

El PP és la rèmora més important en el sistema polític espanyol actual. No ha resolt el problema econòmic i social primordial de l’atur, ha augmentat la desprotecció social i en el seu mandat s’ha fet més precària la sanitat i l’ensenyament públics.

En l’àmbit institucional s’intenta augmentar  el pes de l’Estat en detriment de les comunitats autònomes. No ha fet res per una reforma del sistema autonòmic que possibilite una distribució equilibrada dels recursos sense castigar especialment el País Valencià i/o Catalunya, entre altres comunitats.

En el País Valencià la seua gestió econòmica i política ha estat desastrosa. La corrupció endèmica en el partit a tot l’estat s’ha fet sentir especialment  en el partit valencià, Ajuntament de Rita Barberà, diputació de Rus i Generalitat inclosos. L’última notícia a principis de maig es que la Generalitat ha falsejat les dades de dèficit públic en la sanitat valenciana.
Ha malmès la reforma estatutària  del País Valencià i ha complicat fins l’infinit la catalana. És incapaç de promoure una entesa reformista absolutament necessària en un sistema polític que cruix estrepitosament.

Un partit de dreta, que sovint bascula als extrems com en la “llei mordassa”  que no resol problemes bàsics com és fer front de manera responsable a una corrupció generalitzada i empitjora els problemes existents ha de passar a l’oposició pel bé ciutadà ara i ací. 

Per  la denúncia feta de la corrupció i la ineptitut del PP durant la passada legislatura a les Corts Valencianes, a l'Ajuntament de València i a molts altres ajuntaments del País Valencià. Per les propostes positives polítiques, econòmiques i socials   és el moment de reforçar l'única força política d'àmbit valencià amb representació parlamentària i presència als ajuntaments, que al costat d'altres forces pot canviar la trajectòria negativa ara existent:




divendres, 30 de gener del 2015

Sobre la majoria absoluta del PP i els seus efectes

L’hivern  sota l'administració del PP es fa llarg, però la primavera és a prop.


  
Una majoria absoluta parlamentària com la que gaudeix el PP a l’Estat, al País Valencià i a la ciutat de València, entre altres, esdevé un instrument capaç de barrar el necessari control parlamentari als governs municipals, autonòmics i estatal.
Quan l’oposició demana explicacions, senzillament no s’admeten a tràmit  per la mesa corresponent i així les múltiples irregularitats comeses pel PP i els seus membres ni tan sols no es discuteixen.

Curiosament és als mitjans de comunicació plurals i al sistema judicial, reputats majoritàriament com a conservadors, on  el PP compareix com a subjecte clar de corrupció i pràctiques no democràtiques. Exministres, expresidents de governs autonòmics, consellers, corporacions municipals en pes, com a Santiago de Compostela, han de respondre judicialment i quan no tenen més remei han de dimitir.

El president del govern mateix fuig com pot d’unes acusacions que embruten de manera greu el conjunt de la cúpula del partit. No es prenen mesures, excepció feta de la negació dels fets. La doble moral s’imposa de manera contundent. Apareixen com a polítics exemplars quan darrere la pols de la corrupció afecta de manera general els dirigents del partit.
  • L’acció de govern i legislativa feta per un PP de majoria absoluta és, però, la que mostra més a les clares els efectes negatius: Incapacitat d’impulsar un sistema econòmic en infraestructures, indústria, agricultura i serveis que podria donar eixida a un atur estructural inassumible
  •  Retallades acumulatives en el sistema assistencial, sanitari i educatiu fan la vida més difícil.
  • Reculades en la protecció mediambiental (sector energètic, lleis de costa i la permissió d’edificar en espais forestals incendiats...)
  • Reculades en les llibertats de manifestació i expressió.
  •  Incapacitat de reforma del sistema autonòmic i reculades en les llibertats de les comunitats autònomes.

El cas valencià és un compendi de l’actuació d’aquest partit polític.
La corrupció ací afecta el conjunt del grup parlamentari i ha afectat i afecta bona part de l’executiu.
La destrucció del sistema econòmic amb el consegüent atur ha situat la societat valenciana molt per darrere del nivell assolit en altres èpoques.
A més a més, per a tapar tanta mancança, s’aprova una llei dita de “senyes d’identitat ” que pretén defensar entre altres coses la cultura pròpia. Les actuacions mostren clarament quines són les “senyes d’identitat” del PP. Tancar o denegar línies d’ensenyament en valencià a l’escola, tancar la RTVV, atacar la Universitat i l’AVL (Acadèmia Valenciana de la Llengua) ús quasi exclusivament del castellà per part de  les autoritats municipals a les capitals valencianes i al Govern Valencià. És a la pràctica habitual on és veuen les “senyes d’identitat”.

Tota l’actuació en conjunt propicia la necessitat de vèncer en les cites electorals a la vista. 
El PP mereix amb nota passar a l’oposició. Les forces polítiques capaces de fer uns altres programes i unes altres pràctiques han de tornar la política a la societat: la capacitat de proposar i aplicar solucions als problemes.


Fotografia: R. Molina.  L'Aitana i la Serra de Penàguila