divendres, 9 de novembre del 2018

Sobre el llibre de Rafael Escobar L'últim muetzí

Comentaris al llibre de Rafael Escobar L'últim muetzí fets ran de la sessió del grup de lectura El Micalet parla de llibres el novembre de 2018





L’últim muetzí,  de Rafael Escobar
El proppassat dia 7 de novembre es va presentar al club de lectura d’Intersindical Valenciana el llibre  L’últim muetzí  de Rafael Escobar.
Rafael Escobar va començar la seua trajectòria literària els anys ’90 i ja en edat avançada ha continuat escrivint narrativa i ha guanyat  diversos premis, entre ells el premi de narrativa Andròmina el 1993 referit al llibre que ara ens ocupa.
Vora trenta anys dedicat a escriure amb el reconeixement de diversos premis, Almenara, Crevillent i Xàtiva entre altres.
El llibre l’Últim muetzí es va publicar el 1994 i s’han fet diverses reimpressions fins la darrera de 2014. Actualment, malauradament, es troba descatalogat i molts dels lectors del grup tingueren problema a l’hora de trobar el llibre.
La novel.la d’Escobar dedicada al tema dels moriscos, una entre un total de tres dedicades al mateix tema, s’inscriu en la temàtica de novel·la històrica. Dins d’aquest gènere pertany però al grup de novel·les reivindicatives, aquelles que rememoren el passat destacant el paper de resistència i/o de revolta front els poders establerts. En aquest mateix grup s’inscriuen dues novel·les llegides al grup de lectura la de Carme de Miquel sobre la resistència dels llauradors de la Punta Salvem el verd, història de resistència recent. També la d’Alfred Bosch Inquisitio en la qual es destaca la lluita del mestre Ripoll front la Inquisició.
La novel·la de Rafael Escobar és un exercici d’immersió en el món dels moriscos valencians vespres de la seua expulsió a principis del XVII. Vae victis pobres dels vençuts que en deien els llatins. El seu relat es basa en una documentació de les fonts publicades que li ha permès reconstruir una societat valenciana i hispànica altament cruel amb els moriscos que hi vivien. Recordem que al País Valencià de l’època representava més d’un terç de la població. Escobar situa el conflicte de manera versemblant i a l’ensems compromesa amb el grup castigat per una política i una societat excloent i xenòfoba.
El llibre mereix una nova edició. El tema és un tema per desgràcia d’actualitat. Avui en relació als immigrats que ens arriben d’Africa, potser alguns d’ells hereus dels moriscos que van ser expulsats. Els lectors van suggerir la conveniència en cas que es reedite que incloga un glossari de topònims amb la forma aràbiga i l’actual ja que molts dels topònims tal com els ha inclòs l’autor es fa difícil de reconèixer.
Llegir llibres i comentar-los amb els seus autors és un privilegi i una funció necessària en una societat actual que té massa pressa per a llegir i que es mou per una absoluta immediatesa que representen molt bé les xarxes virtuals existents i l’ús dels escrits immediats que representen per exemple els WhatsApp. Escriure, llegir i comentar és un exercici necessari que reclamem públicament.

Ismael Vallès
Intersindical Valenciana
El Micalet parla de llibres

Publicat a la web d'Intersindical Valenciana
novembre de 2018

dijous, 25 de gener del 2018

Notes sobre una proposta federal: una eina hispànica, europea i global



De la solució autonòmica a la federal

Front l’immobilisme del PP i les propostes de ruptura unilateral buides de contingut.

No n’hi ha prou amb refutar una idea meravellosa, cal substituir-la per una altra d’igualment meravellosa”.
DOSTOIEVSK, F. L’adolescent, trad. de J.M. Güell, Proa, Barcelona, 1998, p. 60.

“Comparat amb la victòria militar d’una part sobre l’altra, aquest procés [d’apostar per la humanitat] és lent, de resultats incerts i un treball de Sísif, però les solucions als conflictes aconseguides per consens són més prometedores que les que exigeixen que un enemic aplate a l’altre”. 
TODOROV, T. (2015): Insoumis, Ed. R. Laffont/Versilio. Trd. Cast. N. Sobregués, Galaxia Gutemberg, Barcelona, 2016, p. 78. La traducció catalana és meua.

El punt de partida és la constitució de 1978, la qual assigna àmplies competències polítiques i administratives a les comunitats autònomes.
La crisi del sistema representat per la temptativa de ruptura protagonitzada per la classe política que ha governat el 2017  amb el recolzament de gran part de la ciutadania catalana, així com la dificultat extrema de funcionament de la resta de CCAA exigeix un replantejament a fons de l’actual sistema. La solució federal està en la base de la constitució actual, però caldria completar-la i perfeccionar-la de manera que puga funcionar plenament tenint en compte la realitat de la complexitat de l’Estat,  el sistema europeu i les Nacions Unides.
No s’ha considerat  la solució federal front la ruptura que suposa la independència reclamada per la classe política governant a Catalunya fins ara. S’ha qualificat pejorativament la solució federal  de tercera via però, de fet, la solució federal pot entendre’s com el perfeccionament necessari de l’actual Estat de les autonomies. Podria considerar-se com una modificació de la primera via, de la situació ara existent. Les virtuts de la via federal són evidents si les comparem amb l’atomització dels Estats, com en el cas de l’antiga Iugoslàvia, o amb la centralització uniformista  basada en les característiques majoritàries que, en el cas espanyol, no casa amb la tradició secular. Aquesta respectava  la diversitat territorial, legal, cultural i econòmica de l’etapa medieval i moderna. Els llargs parèntesis  de la nova planta de Felip V i del franquisme van ser contestats de manera diversa per les guerres carlines i per les dues repúbliques, la Federal i la II República, aquella efímera i aquesta instaurà un sistema que reconeixia estatuts d’Autonomia que van funcionar en el cas del País Basc i Catalunya. La Constitució de 1978 no fou, doncs,  una invenció creada ex novo i en 2017 la situació política en Catalunya i en el conjunt de les CCAA reclama solucions que podria resoldre una reforma de la Constitució de 1978 aplicant els instruments d’un sistema federal.
Quatre punts, a concretar per una comissió tècnica i a aprovar pels partits polítics, poden resoldre l’actual impàs.

1. Les competència de les CCAA
Les competències de les CCAA són al costat de les municipals les més pròximes als ciutadans. Són un camp a completar no a fer minvar. Allò que es pot resoldre a escala autonòmica no té per què resoldre’s a escala estatal. S’aplicaria així la mateixa norma que funciona en la UE en relació als estats.

2. Les competències dels estats federals
Són aquelles que els tractats de la UE reconeixen per als estats membres. Control interior de fronteres i representació exterior en coordinació amb la resta de representacions exteriors dels altres estats europeus.
Coordinació de les polítiques que són competència de les CCAA, com l’educació i la sanitat.
L’aprovació de les grans línies de l’economia, amb atenció específica al transport i la planificació del territori a escala estatal.
L’assumpció a escala federal estatal de les quatre llengües, donant prioritat a les minoritàries sobre el castellà en els  territoris propis i no a la inversa. Les llengües i la cultura de les CCAA formen part del patrimoni estatal i l’estat federal les ha d’assumir com a pròpies. Les CCAA amb llengua pròpia forta, malgrat els intents de centralització, l’han de fer servir de manera prioritària al propi territori mentre el castellà hauria de passar a llengua cooficial segona. El model suís és una referència útil per al nostre cas.

3. Les competències de la UE
Clarament delimitades en els tractats europeus, cal enfortir-les. Així per exemple els drets ciutadans i la protecció social, l’educació i la investigació científica, les línies macroeconòmiques i de protecció del medi ambient, i els grans eixos del transport, entre altres mesures. La defensa comuna i la capacitat d’intervenció a l’exterior, supervisades pel parlament europeu, s’haurien d’incloure clarament en les competències d’aquesta escala.

4. L’escala global representada per l’ONU, el Tribunal de l'Haia i la UNESCO.
Aquesta escala, cada vegada més consolidada, haurà de resoldre els conflictes humans que es puguen plantejar entre estats i a escala global, minorant les confrontacions armades i la delinqüència internacional


Aquest esbós sobre la solució federal pot considerar-se una resposta a les preguntes capcioses de Rajoy quan diu: “¿qué propuestas concretes de reforma hay?” i a les declaracions unilaterals de ruptura buides de contingut real.