dijous, 20 de desembre del 2012

Crònica de Tardor. La política del PP o la involució social i democràtica inacceptables


La gestió de l'economia que ha fet el PP al llarg d'aquest primer any triomfal de majoria absoluta a Espanya - i al País Valencià- ha marcat de manera  unívoca un retrocés a tots els indicadors fonamentals: població aturada, desnonaments, resultats escolars, evolució dels serveis sanitaris i socials en general...potser només s'ha salvat de la davallada negativa els accidents de trànsit que han continuat la tendència del cicle polític anterior i fins i tot en aquest camp cal recordar les declaracions absurdes de voler apujar el límit de velocitat a les autopistes.
La llista de actuacions econòmiques contràries al bé comú i contràries al propi programa electoral conservador és aclaparadora:

"no subiremos los impuestos, no tocaremos la educación ni la sanidad, protegeremos y subiremos las pensiones..."



La inculpació de polítics del PP no ha parat de gotejar i en això el País Valencià encapçala altra vegada el ranking de l'Estat. Especial menció mereixen el cas del diputat i exconseller Blasco i a les Illes el president del Parlament Balear, entre altres.






La involució democràtica és patent en relació al "nacional-catolicisme"  propi del règim anterior: atacs a les conquestes socials de l'etapa anterior (matrimoni homosexual, dret d'avortament, eliminació de l'educació ciutadana i substitució per la religió com a assignatura obligatòria en la pràctica...) Cal destacar en aquest punt el silenci sepulcral de Conferència episcopal davant de retrocessos propis d "absència de caritat cristiana" com és, entre altres l'eliminació de la targeta sanitària als immigrants sense papers ( segurament no deuen ser "fills de Déu")

En la reculada democràtica cal incloure, a més, la pràctica de no fer cas de les sentències del Tribunal Constitucional quan no els convé i dictar lleis que  sortegen la substància de les sentències (com és aprovar l'ajuda econòmica a centres ultracatòlics que practiquen la separació de sexes)

Pel que fa al compliment del reconeixement de les nacionalitats i les llengües diferents de la castellana, el PP bat rècords. La relació de l'Estat amb Catalunya ha arribat amb la política d'aquest partit al paroxisme. Ha continuat el PP el comportament iniciat en l'elaboració de l'Estatut de Catalunya en la legislatura anterior. Arreplegant firmes en contra a tot l'Estat, presentant un impresentable recurs d'inconstitucionalitat, pressionant al Tribunal Constitucional per a assolir una sentència en contra...
En l'etapa actual de govern triomfal basat en una majoria sòlida el govern Rajoy ha generat una política d'exasperació i provocació amb la reforma del ministre Wert (una peça clau en l'estratègia de la FAES contra la diversitat nacional i cultural de l'Estat) el resultat de la qual ha estat una reacció quasi unànime de la política catalana.

Al País Valencià la política del PP en aquest apartat ha entrat en els annals de la intolerància i del ridícul prohibint la recepció de les emissions de la televisió pública de Catalunya (Tv3) i retallant les línies de protecció de la llengua a l'escola. El PP Balear no s'ha quedat darrere de la involució en la política lingüística protectora de la diversitat lingüística. Així mateix el PP d'Aragó ha retallat la dèbil protecció que tenia el català a les comarques aragoneses orientals i s'ha inventat el nom de Aragonés oriental (sic!)


Per tot això,  la denuncia d'aquestes involucions socials i democràtiques han de formar part d'una política d'oposició a les quatre escales polítiques que ens afecten: municipal, autonòmica, estatal i europea. Dret de manifestació i de denúncia i organització de respostes democràtiques en els marcs parlamentaris vigents i en el conjunt de la societat


dijous, 10 de maig del 2012

Error sobre error, el PP empitjora greument l'herència del govern anterior en el conjunt de l'Estat i afona l'economia en el País Valencià


Un punt de partida equivocat i persistència en l'error

L'oposició del  PP a la majoria relativa socialista de la legislatura anterior es va basar en un càlcul equivocat: es podia fer una oposició dura sense fissures, guanyar les eleccions i esmenar la situció. No encertar en el diagnòstic sobre  la gravetat de la crisi neoliberal en una Europa paralitzada pel binomi franco-alemany i fer una oposició suïcida suposa deixa sense marge de maniobra una vegada aconseguida la majoria parlamentària i el govern. La crisi neoliberal no s'ha acabat i els retalls persistents no fan sinó agreujar-la.

 En l'escala autonòmica,  la moral depredadora del PP en el País Valencià i en la Comunitat de Madrid, sense esmenar la situació de les legislatures autonòmiques anteriors, ha dut el País Valencià a la fallida del conjunt dels sectors econòmics, començant pel sector financer. La fallida de Bancaixa i Caja Madrid convertides en Bankia el "eje de la prosperidad" en boca dels dos governs autonòmics del PP ha desembocat en la fallida actual que se suma a la de la CAM  i el Banc de València. Qui respon de la gestió catastròfica que ens ha dut a aquesta situació?
La Catalunya de CiU recolzada d'amagat en el PP i el Govern Balear sintonitzen a la perfecció en allò essencial: retallar la protecció social sense vergonya i no tocar els privilegis existents.


A les quatre escales polítiques que ens afecten: municipis, comunitats autònomes, Estat i Europa hem d'actuar per a pal·liar la niciesa de polítiques que augmenten la injustícia pròpia del sistema i paral·lelament  hem d'imaginar i posar les bases per a bastir un sistema alternatiu. Els parlaments d' Andalusia i Astúries i la presidència d'Hollande a França són notícies positives.


dissabte, 31 de març del 2012

CRÒNICA DELS IDUS DE MARÇ


Retallades, actuacions negades en campanya i descrèdit econòmic en els mercats

Les actuacions del govern Rajoy s’han especialitzat en l'aprovació de mesures negades prèviament durant la campanya electoral. Les afirmacions de l’estil de: “no apujaré els impostos, no retallaré els drets dels treballadors” esdevenen justament el contrari a partir de les primeres mesures governamentals aprovades generalment a més de pel  PP  per l’ajut, per acció o omissió, dels partits nacionalistes de dreta: CiU i de vegades per el PNB.
D’altra banda l’ afirmació en campanya  que les actuacions del PP en el govern capgirarien la desconfiança dels mercats en l’economia espanyola s’han convertit en tot el contrari tal i com ha publicat Xavier Vidal-Folch[1] en assenyalar quatre variables econòmiques que situen l’economia espanyola en clar desavantatge en relació als països europeus veïns, entre elles algunes tan fàcils d’observar com el diferencial del deute espanyol en relació a l’Italià i a l’alemany o l’evolució de la borsa espanyola
  
Eleccions autonòmiques a Andalusia i Astúries

Les eleccions als Parlaments d’Andalusia i Astúries celebrades el 25 de març han capgirat la tendència de domini aclaparador del PP al conjunt de les comunitats autònomes. En tres mesos les mentides generalitzades fàcilment observables ha quallat a ambdós parlaments amb el triomf dels socialistes i EU i fan plausible un canvi de majories en futures consultes electoral.

Les retallades de CiU a Catalunya assimilen el comportament d’aquesta força a nivell social a la política  del PP, socis seus per acció o omissió al Parlament de Catalunya, tot  i les declaracions soberanistes de la coalició.


 Cartell de les centrals sindicals convocant a una manifestació contra les retallades en els serveis públics  de la Generalitat Valenciana

Les  manifestacions contra les retallades i la vaga general del 29 de març amb un fort seguiment al conjunt espanyol, malgrat les declaracions de la dreta espanyola i alemanya intentant minimitzar el seu impacte, deixen els problemes socials i econòmics sobre la taula amb més força que al final de la legislatura anterior. La política, com a discussió i solució dels problemes socials ací i allà, és ara tan necessària com sempre, els problemes del sistema econòmic i polític globals són ara més forts i clars que a la dècada que tancava el segle passat.  


[1] VIDAL-FOLCH, X. “Cuatro suspensos a los 100 días” El País, 29. 3. 2012

dijous, 1 de març del 2012

El govern del PP en situació de persistent crisi econòmica


El govern del PP en situació de persistent crisi econòmica

No ens sorprèn el doble llenguatge de la dreta en el govern. Les declaracions van per un costat i els fets per l'altre. Una vegada guanyades les eleccions del passat més de novembre, han pujat els impostos i han accelerat les retallades socials[1]. Han desencadenat una cascada de propostes de revisions de les lleis aprovades en la passada legislatura que podem qualificar sense embuts  de clara involució ideològica.

En el tractament de la crisi cap novetat, inclòs el projecte de Reforma Laboral: viratge destacat a les posicions de dreta neoliberal -la que ha desencadenat la crisi- amb la proposta de desmantellament de bona part de les proteccions socials encara vigents.

La solució dels problemes judicials també clarificadors: proposta de substitució del parlament pel propi govern dels jutges i desmantellament dels processos judicials que tocaven interessos de la dreta. L'excusa de les garanties de la defensa utilitzades per a eliminar la part de la justícia que els posava algun control (cas Garzón i connexos). Exculpació de Camps i Costa basant-se en l'ús dels  jurats populars.

Proposta de Canvi de lleis que protegien drets ciutadans com la llei d'avortament o els drets dels homosexuals. Substitució de l'assignatura d'educació de la ciutadania per una que recorda l'antiga Formación del Espiritu Nacional

Ús desproporcionat de les actuacions policials amb la generació dels efectes contraris als que pretenien i una saludable resposta estudiantil i ciutadana.



Manifestació en protesta per l'actuació policial a la ciutat de València el passat Febrer.

No es poden deixar més clares les intencions del PP per a la present legislatura i això que s'han revestit de moderació esperant guanyar també les eleccions autonòmiques andaluses.
No és menys clara també la necessitat de construir actuacions capaces de substituir en el seu moment l'actual majoria.




[1] En les retallades de protecció social no s'observa cap diferència entre el govern del PP al País Valencià i al conjunt espanyol i el govern de CIU (amb el recolzament pel PP) a Catalunya

dilluns, 30 de gener del 2012

Corrupció, mala administració i crisi econòmica




La corrupció política és el problema principal de la democràcia car capgira la lògica del sistema i, si no és castigada, instaura el regne de la impunitat.
Simplement un sistema corrupte no és compatible amb la democràcia car instaura privilegis que deslegitimen l'actuació pública.
Una societat que tolera la corrupció com al País Valencià amb els casos de Carlos Fabra i Gürtel (Camps com a figura principal), Castedo i  Emarsa, simplement no pot funcionar.

Els casos Millet i Matas a Catalunya i les Illes assenyalen el mateix fenomen d'impunitat en relació a la corrupció. Impunitat social, visible en tant en quant els partits polítics no netegen els membres corruptes i en tant en quant els ciutadans voten persones imputades i impunitat judicial com els casos abans mencionats i el cas Naseiro, entre altres,  posen de manifest.

La corrupció  permet  que hi haja una part important del sistema econòmic que funcione al marge de la llei, l'economia submergida distorsionant la lliure competència.

A la corrupció a casa nostra se suma la pèssima administració: el País Valencià, Catalunya i les Illes són Comunitats autònomes amb alts índexs d'endeutament i amb retrocés del conjunt dels sectors econòmics respecte a la mitjana espanyola i europea


En relació a la corrupció en el País Valencià és interessant i útil l'enllaç d' A. Cervera Ferri que hi aplega informacions disponibles sobre els abundants casos a l'àmbit valencià.

http://titanpad.com/paiscorrupteV
[ Consulta: 2. 2. 12]


Podem reclamar i reclamem una societat amb un sistema net on la corrupció es castigue i on l'administració i l'economia funcionen. És el nostre dret i no hi renunciem.