dijous, 12 de novembre del 2015

Nacionalisme català i situació d'impàs



Breu reflexió sobre el nacionalisme català i la crisi del règim constitucional espanyol, des del País Valencià.

En un altre escrit m'he referit al tema dels estats plurinacionals de manera genèrica [1].  L'evolució del cas de Catalunya i la proximitat especial del tema per al País Valencià ens obliga a intentar entendre'l i a participar amb una opinió pròpia que en el meu cas només és, no cal dir-ho, una aproximació a la política catalana i espanyola d'ara.

Amb la transició des del règim de Franco a la constitució de 1978, Catalunya, el País Valencià, les Illes i Aragó, entre altres, vam recuperar l’autogovern de la llarga, en el temps, etapa foral. Catalunya, concretament, recuperà i augmentà l’estatut que aconseguí en la II República espanyola.

Després de l'aprovació del nou estatut, el del 2006, una sentència del Tribunal Constitucional el retallava innecessàriament, segons una extensa plana d'opinions polítiques i jurídiques [2].

L'evolució de la independència com a solució ha crescut exponencialment des d'aleshores ençà fins arribar als resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre de 2015. Eleccions considerades plebiscitàries pels independentistes i per la major part de les forces polítiques presents en la consulta electoral. Consideració constatable també en l'ampli ressò que ha tingut als mitjans de comunicació.


Aquest resultat mostra un posicionament en dues meitats enfrontades de l'electorat.  L'opinió política expressada pels catalans en la consulta electoral mencionada mostra una societat emocionada.  L'independentisme hi ha assolit una força inusitada fins ara.

La força política d'aquesta opció voreja el 50 % dels vots emesos i coincideix amb l'immobilisme del PP en el govern, que ha comptat durant quatre llargs anys amb una còmoda majoria absoluta en el parlament espanyol i amb una pràctica considerada anticatalana durant la legislatura prèvia a la que ara acaba.  Molts observadors i comentaristes polítics parlen de situació d'impàs en la política espanyola i de crisi en el sistema polític català i espanyol.

Sobre aquest tema,  en el País Valencià,  la coalició electoral Compromís/Podem podria, en referir-s'hi , postular el dret a decidir i per tant de poder separar-se o no de l'Estat del qual ara formem part i, paral·lelament, la conveniència de contribuir a bastir una opció federal -injustament bandejada de l'arena política- capaç de fer possible l'existència d'un estat plurinacional en el qual la diversitat nacional i la solidaritat estiguen reconegudes.

Aquesta opció implica modificar la constitució i només serà possible, en la nova legislatura posterior al 20 D, amb una coalició àmplia de forces polítiques capaç de vèncer el conservadurisme orb d'un PP i una CDC a la deriva. Totes dues forces polítiques estan farcides de corrupció i no tenen respostes constructives capaces de resoldre la quadratura del cercle que han construït.


La pròxima consulta electoral és cabdal en relació als problemes socials, empitjorats per la gestió de la crisi que han fet els partits de dreta, i serà encara més important en els intents de solució dels greus problemes institucionals ara existents. D'ací, la importància de guanyar el Parlament espanyol amb una majoria capaç de resoldre els problemes existents. A escala valenciana la coalició electoral Compromís / Podem pot ser  un instrument útil en aquest sentit.





[2] Introduesc ací la referència de Pérez Royo, però les opinions de polítics i juristes que consideren un error aquesta sentencia és molt  extensa.   http://politica.elpais.com/politica/2014/07/25/actualidad/1406308120_801525.html