divendres, 9 de novembre de 2018

Sobre el llibre de Rafael Escobar L'últim muetzí

Comentaris al llibre de Rafael Escobar L'últim muetzí fets ran de la sessió del grup de lectura El Micalet parla de llibres el novembre de 2018





L’últim muetzí,  de Rafael Escobar
El proppassat dia 7 de novembre es va presentar al club de lectura d’Intersindical Valenciana el llibre  L’últim muetzí  de Rafael Escobar.
Rafael Escobar va començar la seua trajectòria literària els anys ’90 i ja en edat avançada ha continuat escrivint narrativa i ha guanyat  diversos premis, entre ells el premi de narrativa Andròmina el 1993 referit al llibre que ara ens ocupa.
Vora trenta anys dedicat a escriure amb el reconeixement de diversos premis, Almenara, Crevillent i Xàtiva entre altres.
El llibre l’Últim muetzí es va publicar el 1994 i s’han fet diverses reimpressions fins la darrera de 2014. Actualment, malauradament, es troba descatalogat i molts dels lectors del grup tingueren problema a l’hora de trobar el llibre.
La novel.la d’Escobar dedicada al tema dels moriscos, una entre un total de tres dedicades al mateix tema, s’inscriu en la temàtica de novel·la històrica. Dins d’aquest gènere pertany però al grup de novel·les reivindicatives, aquelles que rememoren el passat destacant el paper de resistència i/o de revolta front els poders establerts. En aquest mateix grup s’inscriuen dues novel·les llegides al grup de lectura la de Carme de Miquel sobre la resistència dels llauradors de la Punta Salvem el verd, història de resistència recent. També la d’Alfred Bosch Inquisitio en la qual es destaca la lluita del mestre Ripoll front la Inquisició.
La novel·la de Rafael Escobar és un exercici d’immersió en el món dels moriscos valencians vespres de la seua expulsió a principis del XVII. Vae victis pobres dels vençuts que en deien els llatins. El seu relat es basa en una documentació de les fonts publicades que li ha permès reconstruir una societat valenciana i hispànica altament cruel amb els moriscos que hi vivien. Recordem que al País Valencià de l’època representava més d’un terç de la població. Escobar situa el conflicte de manera versemblant i a l’ensems compromesa amb el grup castigat per una política i una societat excloent i xenòfoba.
El llibre mereix una nova edició. El tema és un tema per desgràcia d’actualitat. Avui en relació als immigrats que ens arriben d’Africa, potser alguns d’ells hereus dels moriscos que van ser expulsats. Els lectors van suggerir la conveniència en cas que es reedite que incloga un glossari de topònims amb la forma aràbiga i l’actual ja que molts dels topònims tal com els ha inclòs l’autor es fa difícil de reconèixer 
Llegir llibres i comentar-los amb els seus autors és un privilegi i una funció necessària en una societat actual que té massa pressa per a llegir i que es mou per una absoluta immediatesa que representen molt bé les xarxes virtuals existents i l’ús dels escrits immediats que representen per exemple els WhatsApp. Escriure, llegir i comentar és un exercici necessari que reclamem públicament.

Ismael Vallès
Intersindical Valenciana
El Micalet parla de llibres

Publicat a la web d'Intersindical Valenciana
novembre de 2018

dijous, 25 de gener de 2018

Notes sobre una proposta federal: una eina hispànica, europea i global



De la solució autonòmica a la federal

Front l’immobilisme del PP i les propostes de ruptura unilateral buides de contingut.

No n’hi ha prou amb refutar una idea meravellosa, cal substituir-la per una altra d’igualment meravellosa”.
DOSTOIEVSK, F. L’adolescent, trad. de J.M. Güell, Proa, Barcelona, 1998, p. 60.

“Comparat amb la victòria militar d’una part sobre l’altra, aquest procés [d’apostar per la humanitat] és lent, de resultats incerts i un treball de Sísif, però les solucions als conflictes aconseguides per consens són més prometedores que les que exigeixen que un enemic aplate a l’altre”. 
TODOROV, T. (2015): Insoumis, Ed. R. Laffont/Versilio. Trd. Cast. N. Sobregués, Galaxia Gutemberg, Barcelona, 2016, p. 78. La traducció catalana és meua.

El punt de partida és la constitució de 1978, la qual assigna àmplies competències polítiques i administratives a les comunitats autònomes.
La crisi del sistema representat per la temptativa de ruptura protagonitzada per la classe política que ha governat el 2017  amb el recolzament de gran part de la ciutadania catalana, així com la dificultat extrema de funcionament de la resta de CCAA exigeix un replantejament a fons de l’actual sistema. La solució federal està en la base de la constitució actual, però caldria completar-la i perfeccionar-la de manera que puga funcionar plenament tenint en compte la realitat de la complexitat de l’Estat,  el sistema europeu i les Nacions Unides.
No s’ha considerat  la solució federal front la ruptura que suposa la independència reclamada per la classe política governant a Catalunya fins ara. S’ha qualificat pejorativament la solució federal  de tercera via però, de fet, la solució federal pot entendre’s com el perfeccionament necessari de l’actual Estat de les autonomies. Podria considerar-se com una modificació de la primera via, de la situació ara existent. Les virtuts de la via federal són evidents si les comparem amb l’atomització dels Estats, com en el cas de l’antiga Iugoslàvia, o amb la centralització uniformista  basada en les característiques majoritàries que, en el cas espanyol, no casa amb la tradició secular. Aquesta respectava  la diversitat territorial, legal, cultural i econòmica de l’etapa medieval i moderna. Els llargs parèntesis  de la nova planta de Felip V i del franquisme van ser contestats de manera diversa per les guerres carlines i per les dues repúbliques, la Federal i la II República, aquella efímera i aquesta instaurà un sistema que reconeixia estatuts d’Autonomia que van funcionar en el cas del País Basc i Catalunya. La Constitució de 1978 no fou, doncs,  una invenció creada ex novo i en 2017 la situació política en Catalunya i en el conjunt de les CCAA reclama solucions que podria resoldre una reforma de la Constitució de 1978 aplicant els instruments d’un sistema federal.
Quatre punts, a concretar per una comissió tècnica i a aprovar pels partits polítics, poden resoldre l’actual impàs.

1. Les competència de les CCAA
Les competències de les CCAA són al costat de les municipals les més pròximes als ciutadans. Són un camp a completar no a fer minvar. Allò que es pot resoldre a escala autonòmica no té per què resoldre’s a escala estatal. S’aplicaria així la mateixa norma que funciona en la UE en relació als estats.

2. Les competències dels estats federals
Són aquelles que els tractats de la UE reconeixen per als estats membres. Control interior de fronteres i representació exterior en coordinació amb la resta de representacions exteriors dels altres estats europeus.
Coordinació de les polítiques que són competència de les CCAA, com l’educació i la sanitat.
L’aprovació de les grans línies de l’economia, amb atenció específica al transport i la planificació del territori a escala estatal.
L’assumpció a escala federal estatal de les quatre llengües, donant prioritat a les minoritàries sobre el castellà en els  territoris propis i no a la inversa. Les llengües i la cultura de les CCAA formen part del patrimoni estatal i l’estat federal les ha d’assumir com a pròpies. Les CCAA amb llengua pròpia forta, malgrat els intents de centralització, l’han de fer servir de manera prioritària al propi territori mentre el castellà hauria de passar a llengua cooficial segona. El model suís és una referència útil per al nostre cas.

3. Les competències de la UE
Clarament delimitades en els tractats europeus, cal enfortir-les. Així per exemple els drets ciutadans i la protecció social, l’educació i la investigació científica, les línies macroeconòmiques i de protecció del medi ambient, i els grans eixos del transport, entre altres mesures. La defensa comuna i la capacitat d’intervenció a l’exterior, supervisades pel parlament europeu, s’haurien d’incloure clarament en les competències d’aquesta escala.

4. L’escala global representada per l’ONU, el Tribunal de l'Haia i la UNESCO.
Aquesta escala, cada vegada més consolidada, haurà de resoldre els conflictes humans que es puguen plantejar entre estats i a escala global, minorant les confrontacions armades i la delinqüència internacional


Aquest esbós sobre la solució federal pot considerar-se una resposta a les preguntes capcioses de Rajoy quan diu: “¿qué propuestas concretes de reforma hay?” i a les declaracions unilaterals de ruptura buides de contingut real.




divendres, 1 de desembre de 2017

L'església catòlica valenciana i els símbols franquistes

L'església catòlica valenciana i els símbols franquistes en l’actualitat: el cementeri parroquial de Muro

La  Llei 52/2007, de 26 de desembre,  coneguda com de la memòria històrica i aprovada en el segon mandat de Zapatero, obliga la societat a respectar les víctimes del franquisme i a eliminar o transformar els monuments i les referències en els noms de carrers i pobles que fan relació al bàndol guanyador de la guerra civil.
Molts dels monuments reproduïen inscripcions com “José Antonio Primo de Rivera. ¡Presente!” i “Caídos por Dios y por España” excloent així els morts del bàndol que havia perdut la guerra. En alguns casos aquests monuments s’han eliminat o s’han transformat utilitzant referències que inclouen tots els caiguts i no només els franquistes.
Comente ací el cas del Cementeri Parroquial de Muro (l’Alcoià-el Comtat), depenent de l’arquebisbat de València. En aquest cementeri hi ha, situat de manera central i prominent, un únic monument que sintetitza les referències a José Antonio i als “caídos por Dios y por España



Foto 1. Monument als caiguts franquistes al cementeri parroquial de Muro (foto de l’autor, novembre de 2017).

Un llibre de pedra obert inclou els noms dels considerats com a caiguts bons. La llista dels caiguts reproduïda en el monument és perfectament llegible.


Foto 2. Detall de les inscripcions de la base de la creu. (foto de l’autor, novembre de 2017).

El monument en qüestió, típic del període de postguerra és de difícil transformació. L’eliminació seria una solució que no tindria per què ofendre les famílies, el nom d’algun membre de les quals està en el mateix monument, donat que les tombes familiars o individuals dels quals estan en el mateix cementeri sense cap tipus de problema. Els noms dels afusellats o desapareguts de l’altre bàndol, en canvi, no sempre han tingut la mateixa sort.
Potser una transformació possible i fàcil de fer és deixar la creu de pedra ara existent amb un únic rètol “Als caiguts de la guerra civil 1936-1939”. Aquesta fórmula inclusiva no ofèn ningú i deixa constància de manera acceptablement neutra de les pèrdues humanes del conflicte.
L’església catòlica valenciana hauria de fer l’esforç d’aplicar la llei de memòria històrica en els propis edificis, temples, cementeris parroquials, centres escolars i altres de la seua propietat, encara que estiguen exempts d’obligació legal, atenent així a l’esperit de concòrdia que la legislació actual representa en contrast amb les lleis eixides del franquisme clarament decantades a glorificar només el bàndol guanyador de la guerra.

Ismael Vallès i Sanchis, professor jubilat de la Universitat de València


dijous, 9 de febrer de 2017

El triomf de la reacció política reclama la construcció d'alternatives

El triomf de la reacció política reclama la construcció d'alternatives viables capaces de revertir-lo: Una crònica d’hivern


L'Aitana nevada. Fotografia de M. Català


Una crònica d'hivern en el patiment de gèlides temperatures i en l'esglai del vent reaccionari que ens envolta i ens obliga a participar en la construcció d'alternatives viables.

L'escala global ens ve aclaparadorament dominada pel declivi americà moltes voltes anunciat i mai acomplit. La deriva sistèmica que la presidència dels EUA assenyala no pot contenir més elements negatius acumulats:
El retorn al capitalisme de casino amb l'eliminació d'elements de control financer, barrejat amb la intromissió des del poder al comportament de les empreses (des de la producció automobilística a la inclusió o no de la venda de roba lligada a familiars del president).
La negació dels drets humans, amb barreres a la immigració. L'errònia identificació de terrorisme amb l'islam ignorant la gran quantitat de terror fet per pistolers del propi àmbit occidental. Això nega  la llibertat religiosa amb identificació de perills de terror en relació a una de les religions. La Misogínia, el racisme i l'homofòbia, acompanyen moltes de les seues declaracions i actuacions.
La no acceptació de la divisió de poders amb crítiques frontals al poder judicial, un dels pilars bàsics del sistema.
La no acceptació de la llibertat d'opinió i de premsa i la difusió de mentides a través de la xarxa, especialment a través de twiter, i l'atac des de la presidència al conjunt de la premsa.
La no acceptació de tractats comercials i ambientals signats per l'administració anterior. La intromissió en els àmbits internacionals: europeu (opinions sobre el Brexit, atacs a la UE, a  Alemanya, França i Holanda, al Vaticà...); americà, amb Mèxic com a referent obsessiu de la presidència ianqui; asiàtic, amb amenaces a Xina i Iran; Orient Mitjà, reforçant  Israel i atacant Palestina, etc.
La negació de l'àmbit d’actuació de la universitat amb amenaces concretes a la Universitat de Berkeley.
La connivència amb una potència estrangera per a véncer en les eleccions.
Tot plegat, clar i ras, l'actuació presidencial nega  la il·lustració i la revolució americana origen de la Constitució dels EUA. Si el Congrés reacciona des de la lògica del sistema polític i cultural propi, ja hauria d'estar intentant un impeachment en tota regla.

Europa continua inerme amb la paralització de la UE, incapaç de completar el sistema construït, replegant-se cada vegada més a un sistema entre estats més que a un sistema europeu. Agreujat per la deriva del populisme de dreta que ha liderat el procés britànic de desconnexió de la UE i que ensenya les orelles a molts estats.

L'àmbit espanyol mostra igualment els mateixos signes reaccionaris presents als àmbits abans mencionats. La presidència de govern de Rajoy II, i la de Convergència II a Catalunya, mostren agreujades les inoperàncies europees abans dites. Rajoy continua sense haver  assumit en la nova etapa les greus seqüeles de la corrupció sistèmica del PP, el partit que presideix, i no ha resolt les greus disfuncions del sistema amb Catalunya al cap i amb la resta de comunitats autònomes. El nivell de protecció social continua en nivells intolerables amb amenaces fundades a peces clau com la protecció de l'atur i les pensions, entre altres. Els partits del centre-esquerra, incloent Podemos, són ara per ara incapaços de bastir una alternativa que haurà d'incloure necessàriament la denominada “qüestió territorial”. En el País Valencià hem d’enfortir les forces polítiques que han generat el relleu de majories a les principals ciutats, València de manera especial, a les Corts valencianes i mantenen una presència important als parlaments espanyol i europeu.

Potser estem entrant novament en la necessitat, en tots els àmbits mencionats, de construir una resposta a la deriva del sistema polític i econòmic amb una visió més enllà de resultats electorals immediats, però amb la necessitat de vèncer, per  començar, en les consultes electorals i en la denúncia de les injustícies del sistema. Hem de veure i actuar prop i lluny a l'ensems.  




dimecres, 27 de juliol de 2016

Sense alternativa? Només hi ha una única solució per a formar govern?

Què significa formar una majoria de govern alternativa a la pseudo-proposta del PP?



Fotografia del Congrés dels Diputats el passat dia de portes obertes

Formar una alternativa de govern a la proposta trampa de la gran coalició que proposa el PP és bastir acords de centro-esquerra, malgrat que no van funcionar el 20 D, i comptar amb la conformitat dels partits nacionalistes.

Els polítics tot justs reelegits el 26 J no van saber/voler pactar una alternativa al PP en la passada i breu legislatura. Ara, més dèbils, continuen  amb el mateix missatge de l’electorat de centro-esquerra: “bastiu una alternativa viable”. L’ofici de polítics els obliga a uns i altres a cercar alternatives parlamentàries viables.

Tant si el PP de Rajoy continua amb el cinisme de no acceptar la responsabilitat d’intentar formar una majoria com si és incapaç de fer-ho, les forces alternatives estan obligades a intentar-ho des de l’endemà de les passades eleccions.

Si es torna a la situació de la legislatura anterior de no arribar a cap majoria, enfortim la corrupció sistèmica sense càstig i el cinisme del partit principal, que és el que major corrupció acumula. Ix perdent tota la ciutadania, inclús la que vota a la dreta.
Polítics del món (hispànic) treballeu, guanyeu-vos el sou, sorpreneu els ciutadans, els que vam anar a votar i els que es van abstenir.

Si no és així, si no acorden els mínims necessaris per a formar govern cal deixar clar que uns polítics incapaços de pactar són també uns polítics incapaços de governar.





dimecres, 15 de juny de 2016

Eleccions legislatives 2016: tres reptes polítics cabdals a la vista.

Eleccions legislatives 2016: tres reptes  polítics cabdals a la vista.


 Debat electoral de quatre candidats celebrat el 13.6.16. Fotografia publicada en el País 15.6.16

La consulta electoral de 2016 no se situa sobre la de desembre de 2015 sinó sobre el quadrienni del  PP de Rajoy de 2011 a 2015. El comportament del PP posterior a les eleccions de 2015 en tot cas agreuja el de la passada legislatura.
Com a electorat jutgem la gestió que s’ha fet en la passada legislatura en la qual la nota dominant ha estat la mentida sistemàtica amb l’escut de la majoria parlamentària. La corrupció present a tot l’Estat del partit majoritari. [1] L’administració esbiaixada cap els interessos econòmics hegemònics, copartíceps de la corrupció política.
Tot això acompanyat d’una legislació constrenyedora dels drets socials i ciutadans. La sanitat i l’educació retallades com mai s’havia fet fins ara; així com  els drets ciutadans  amb reculades de les llibertats  com els produïts per  la “llei mordassa” com a exemple principal, però no únic”.
 El cinisme com a sistema: dir una cosa i practicar la contrària (recordem, per exemples la retòrica en relació als impostos) l’absència de diàleg en relació a punts clau del sistema autonòmic com el finançament o l’educació, així com la instrumentalització del Tribunal Constitucional en relació a la seua política de nova centralització.

1. La construcció d’una majoria capaç de deixar el PP en l’oposició, ha de ser necessàriament àmplia i ha de superar les suspicàcies en l’esquerra per a no perpetuar el domini d’un partit farcit de corrupció. Aquesta majoria haurà de pactar amb els nacionalismes perifèrics amb una relació diferent de l’enconament que el PP practica[2].

2. La reforma de la constitució i de la manera de governar no és una opció sinó una necessitat considerada de manera unànime entre els especialistes. La continuació de l’immobilisme i el forçament pro domo de les institucions que el PP practica aboca el sistema cap el seu esfondrament. [3]

3. L’empenta d’una política de reforma de la UE i el reforçament de la seua presència en el món global front la inanició i el seguidisme còmode de la política europea actual és també una necessitat de canvi de direcció que el govern Rajoy en la legislatura passada i en funcions no ha fet fins ara.

Per tot això necessitem com mai fer ús del dret de participació política i votar les opcions capaces de revertir la situació. Tenim dret a exigir als líders polítics capacitat de diàleg i de pactes que comporten una majoria capaç d’aplicar una política alternativa justa i eficaç








[1] PÉREZ ROYO, J.” Preguntas para el fiscal general. Un partido que utilice medios tipificados como delito es ilegal” El País, 17.4.2015 http://politica.elpais.com/politica/2015/04/17/actualidad/1429298772_643028.html

 [2] VALLÈS, I. Construir majories amb les eleccions legislatives de 2016 a la vista. http://ismaelvalles1.blogspot.com.es/2016/06/construir-majories-les-eleccions.html

[3] MUÑOZ MACHADO, S. (2013) Crisis y reconstrucción del Estado
PÉREZ ROYO, J. “Reformar la constitució, una assignatura pendent” Conferència pronunciada en l’Aula Magna de la Universitat de València 2.6.2016

dissabte, 16 de gener de 2016

Les tramposes declaracions del diputat Rajoy


Declaracions interessades del diputat Rajoy




A hores d'ara el PP i vostè, senyor Rajoy, candidat in pectore a presidir el govern espanyol, no paren de declarar que el PP i la seua candidatura és la millor per a presidir el govern.

És ben conegut que el sistema democràtic que ha de decidir la presidència del govern és el d'obtenir la majoria dels  vots dels diputats del Congrés. Si vostè no obté la majoria necessària serà, per tant, desautoritzat.

La legislatura del PP que ha presidit des del govern ha mostrat el nivell major de corrupció de l'actual sistema, sense dimitir ni fer dimitir els responsables.

Les reformes en el sistema econòmic han estat desastroses. Ni recuperació econòmica ni solució del problema de l'atur, amb la caixa de les pensions greument rebaixada.

Les lleis aprovades han retallat dràsticament la protecció social i els drets  ciutadans.

El problema institucional, especialment el referit al conjunt de les comunitats autònomes, no solament no s'ha resolt en el seu mandat sinó que ha empitjorat al llarg dels darrers 4 anys.

Permetre grups parlamentaris en el Senat i en el Congrés dels Diputats en la present legislatura no solament és legítim sinó necessari, justament per a possibilitar la seua funció: parlar, pactar i resoldre problemes.

En l'àmbit europeu i l'internacional, la presència de l’administració governada pel PP ha estat escassament creativa i més aviat ha estat inoperant.

Si no ha resolt els problemes en la legislatura passada, comptant amb una majoria parlamentària absoluta, menys ho farà ara amb la necessitat de pactar amb altres grups.

Una altra majoria que intente canviar el conjunt desastrós present no solament és possible, sinó necessària. Així que la frase del seu predecessor convidant a anar-se’n a qui manava en aquell moment és perfectament aplicable a vostè. Li ho direm clar i en castellà:


                             Váyase, señor Rajoy  




dijous, 12 de novembre de 2015

Nacionalisme català i situació d'impàs



Breu reflexió sobre el nacionalisme català i la crisi del règim constitucional espanyol, des del País Valencià.

En un altre escrit m'he referit al tema dels estats plurinacionals de manera genèrica [1].  L'evolució del cas de Catalunya i la proximitat especial del tema per al País Valencià ens obliga a intentar entendre'l i a participar amb una opinió pròpia que en el meu cas només és, no cal dir-ho, una aproximació a la política catalana i espanyola d'ara.

Amb la transició des del règim de Franco a la constitució de 1978, Catalunya, el País Valencià, les Illes i Aragó, entre altres, vam recuperar l’autogovern de la llarga, en el temps, etapa foral. Catalunya, concretament, recuperà i augmentà l’estatut que aconseguí en la II República espanyola.

Després de l'aprovació del nou estatut, el del 2006, una sentència del Tribunal Constitucional el retallava innecessàriament, segons una extensa plana d'opinions polítiques i jurídiques [2].

L'evolució de la independència com a solució ha crescut exponencialment des d'aleshores ençà fins arribar als resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre de 2015. Eleccions considerades plebiscitàries pels independentistes i per la major part de les forces polítiques presents en la consulta electoral. Consideració constatable també en l'ampli ressò que ha tingut als mitjans de comunicació.


Aquest resultat mostra un posicionament en dues meitats enfrontades de l'electorat.  L'opinió política expressada pels catalans en la consulta electoral mencionada mostra una societat emocionada.  L'independentisme hi ha assolit una força inusitada fins ara.

La força política d'aquesta opció voreja el 50 % dels vots emesos i coincideix amb l'immobilisme del PP en el govern, que ha comptat durant quatre llargs anys amb una còmoda majoria absoluta en el parlament espanyol i amb una pràctica considerada anticatalana durant la legislatura prèvia a la que ara acaba.  Molts observadors i comentaristes polítics parlen de situació d'impàs en la política espanyola i de crisi en el sistema polític català i espanyol.

Sobre aquest tema,  en el País Valencià,  la coalició electoral Compromís/Podem podria, en referir-s'hi , postular el dret a decidir i per tant de poder separar-se o no de l'Estat del qual ara formem part i, paral·lelament, la conveniència de contribuir a bastir una opció federal -injustament bandejada de l'arena política- capaç de fer possible l'existència d'un estat plurinacional en el qual la diversitat nacional i la solidaritat estiguen reconegudes.

Aquesta opció implica modificar la constitució i només serà possible, en la nova legislatura posterior al 20 D, amb una coalició àmplia de forces polítiques capaç de vèncer el conservadurisme orb d'un PP i una CDC a la deriva. Totes dues forces polítiques estan farcides de corrupció i no tenen respostes constructives capaces de resoldre la quadratura del cercle que han construït.


La pròxima consulta electoral és cabdal en relació als problemes socials, empitjorats per la gestió de la crisi que han fet els partits de dreta, i serà encara més important en els intents de solució dels greus problemes institucionals ara existents. D'ací, la importància de guanyar el Parlament espanyol amb una majoria capaç de resoldre els problemes existents. A escala valenciana la coalició electoral Compromís / Podem pot ser  un instrument útil en aquest sentit.





[2] Introduesc ací la referència de Pérez Royo, però les opinions de polítics i juristes que consideren un error aquesta sentencia és molt  extensa.   http://politica.elpais.com/politica/2014/07/25/actualidad/1406308120_801525.html

divendres, 31 de juliol de 2015

Reflexions polítiques de cara a les eleccions de la tardor

Un PP maquillat pretén perpetuar-se en el poder sense haver netejat la pròpia corrupció i després d’haver empitjorat els problemes generals a l’Estat


Foto: Rajoy es banya a l’estiu. Publicada en El País el 26.7.15

El PP ha canviat el logo del partit. Ha posat al front de la comunicació del partit cares noves, passeja a Rajoy ací i allà, però en canvi la política del partit ha virat més encara a la dreta. L’elecció de candidats amb aires d’extrema dreta com García Albiol al Parlament de Catalunya, són exemple de la deriva  dretana del partit.
Més encara es comprova aquesta deriva en els  punts polítics bàsics :

  •        Corrupció pròpia del partit: doble comptabilitat, finançament irregular, participació d’apròpiament il·legal a través de processos encara no resolts com les operacions  Gürtel i Púnica.

  •        Legislació retrògrada social i mediambiental: amb augment de legislació repressora com la “llei mordassa”. Legislació contrària a l’ús de les energies renovables. La possibilitat de construcció a la costa i als  espais forestals cremats.

  •        En el camp social cabdal del treball, l’atur, els contractes precaris i l’augment de la desigualtat, marquen clarament quina és la política del PP

  •        Nul.la actuació de reforma de les institucions. Sense respostes constructives en relació a les CC.AA i ajuntaments.


  •        Actuació marginal a la UE, a remolc del neoliberalisme que ha agreujat els efectes de la crisi econòmica.



Les eleccions legislatives d’àmbit estatal es consideren les més importants des del punt de vista dels mecanismes econòmics i polítics a l'abast dels governs estatals. Ací es concentren els mecanismes principals de poder.

Les coalicions de govern autonòmiques i municipals de progrés i de canvi  fetes a tot l’estat a partir dels resultats de les passades eleccions autonòmiques i municipals i també  l’actual oposició plural al Congrés dels Diputats mostren una manera diferent a la del PP i a la de CiU de fer política.

Alguns exemples al País Valencia i les Illes, a Barcelona i a Madrid,  a Andalusia i Castella entre altres llocs ens aprofiten d’exemple:
S’ha retornat el dret universal a la sanitat, s’han abonat les despeses de la dependència paralitzades durant mesos. S’han aturat desnonaments, s’han cobert despeses de menjadors infantils. S’han derogat  plans de destrucció de barris com el del Cabanyal... Polítiques que mostren la conveniència  de rellevar al PP del govern amb una majoria al Congrés dels Diputats capaç d’articular polítiques de reforma, regeneració i justícia social. Per tot això, ara, guanyem l’Estat.

Al País Valencià es planteja la possibilitat de col·laboració entre  Compromís i Podem, que de quallar no s’hauria de fer amb detriment de l’àmbit valencià de decisió i s’hauria de bastir respectant els plantejaments de Compromís respecte del país. Això, en bona llei, faria camí per la necessària reforma estatal en el finançament,  en els drets socials i en l’articulació de la diversitat cultural i nacional de l’estat. 

La política la fem entre tots. Tal i com veiem, els vots poden ajudar a canviar les coses. La tardor és a la vista i hem de guanyar també  les eleccions de les quals depèn el govern de l’estat.








dimecres, 6 de maig de 2015

Primavera valenciana i una elecció ciutadana a la vista amb un just càstig electoral al PP



Fes de la primavera valenciana un vot 

decisiu per a deixar el PP en l’oposició. 



Foto de M. I. Català, 2015


El nivell de corrupció del PP a tot l’estat és intolerable, no es poden escoltar propostes basades en la mentida, amb sobresous, amb doble comptabilitat i amb robatoris sistemàtics amb una part important dels polítics d’aquest partit i fer discursos de moralitat com si res.
La primavera política valenciana i en el conjunt de l’Estat pot deixar al PP en l’oposició, com a justa recompensa per una actuació política desastrosa.

El PP és la rèmora més important en el sistema polític espanyol actual. No ha resolt el problema econòmic i social primordial de l’atur, ha augmentat la desprotecció social i en el seu mandat s’ha fet més precària la sanitat i l’ensenyament públics.

En l’àmbit institucional s’intenta augmentar  el pes de l’Estat en detriment de les comunitats autònomes. No ha fet res per una reforma del sistema autonòmic que possibilite una distribució equilibrada dels recursos sense castigar especialment el País Valencià i/o Catalunya, entre altres comunitats.

En el País Valencià la seua gestió econòmica i política ha estat desastrosa. La corrupció endèmica en el partit a tot l’estat s’ha fet sentir especialment  en el partit valencià, Ajuntament de Rita Barberà, diputació de Rus i Generalitat inclosos. L’última notícia a principis de maig es que la Generalitat ha falsejat les dades de dèficit públic en la sanitat valenciana.
Ha malmès la reforma estatutària  del País Valencià i ha complicat fins l’infinit la catalana. És incapaç de promoure una entesa reformista absolutament necessària en un sistema polític que cruix estrepitosament.

Un partit de dreta, que sovint bascula als extrems com en la “llei mordassa”  que no resol problemes bàsics com és fer front de manera responsable a una corrupció generalitzada i empitjora els problemes existents ha de passar a l’oposició pel bé ciutadà ara i ací. 

Per  la denúncia feta de la corrupció i la ineptitut del PP durant la passada legislatura a les Corts Valencianes, a l'Ajuntament de València i a molts altres ajuntaments del País Valencià. Per les propostes positives polítiques, econòmiques i socials   és el moment de reforçar l'única força política d'àmbit valencià amb representació parlamentària i presència als ajuntaments, que al costat d'altres forces pot canviar la trajectòria negativa ara existent: