divendres, 1 de desembre de 2017

L'església catòlica valenciana i els símbols franquistes

L'església catòlica valenciana i els símbols franquistes en l’actualitat: el cementeri parroquial de Muro

La  Llei 52/2007, de 26 de desembre,  coneguda com de la memòria històrica i aprovada en el segon mandat de Zapatero, obliga la societat a respectar les víctimes del franquisme i a eliminar o transformar els monuments i les referències en els noms de carrers i pobles que fan relació al bàndol guanyador de la guerra civil.
Molts dels monuments reproduïen inscripcions com “José Antonio Primo de Rivera. ¡Presente!” i “Caídos por Dios y por España” excloent així els morts del bàndol que havia perdut la guerra. En alguns casos aquests monuments s’han eliminat o s’han transformat utilitzant referències que inclouen tots els caiguts i no només els franquistes.
Comente ací el cas del Cementeri Parroquial de Muro (l’Alcoià-el Comtat), depenent de l’arquebisbat de València. En aquest cementeri hi ha, situat de manera central i prominent, un únic monument que sintetitza les referències a José Antonio i als “caídos por Dios y por España



Foto 1. Monument als caiguts franquistes al cementeri parroquial de Muro (foto de l’autor, novembre de 2017).

Un llibre de pedra obert inclou els noms dels considerats com a caiguts bons. La llista dels caiguts reproduïda en el monument és perfectament llegible.


Foto 2. Detall de les inscripcions de la base de la creu. (foto de l’autor, novembre de 2017).

El monument en qüestió, típic del període de postguerra és de difícil transformació. L’eliminació seria una solució que no tindria per què ofendre les famílies, el nom d’algun membre de les quals està en el mateix monument, donat que les tombes familiars o individuals dels quals estan en el mateix cementeri sense cap tipus de problema. Els noms dels afusellats o desapareguts de l’altre bàndol, en canvi, no sempre han tingut la mateixa sort.
Potser una transformació possible i fàcil de fer és deixar la creu de pedra ara existent amb un únic rètol “Als caiguts de la guerra civil 1936-1939”. Aquesta fórmula inclusiva no ofèn ningú i deixa constància de manera acceptablement neutra de les pèrdues humanes del conflicte.
L’església catòlica valenciana hauria de fer l’esforç d’aplicar la llei de memòria històrica en els propis edificis, temples, cementeris parroquials, centres escolars i altres de la seua propietat, encara que estiguen exempts d’obligació legal, atenent així a l’esperit de concòrdia que la legislació actual representa en contrast amb les lleis eixides del franquisme clarament decantades a glorificar només el bàndol guanyador de la guerra.

Ismael Vallès i Sanchis, professor jubilat de la Universitat de València


dijous, 9 de febrer de 2017

El triomf de la reacció política reclama la construcció d'alternatives

El triomf de la reacció política reclama la construcció d'alternatives viables capaces de revertir-lo: Una crònica d’hivern


L'Aitana nevada. Fotografia de M. Català


Una crònica d'hivern en el patiment de gèlides temperatures i en l'esglai del vent reaccionari que ens envolta i ens obliga a participar en la construcció d'alternatives viables.

L'escala global ens ve aclaparadorament dominada pel declivi americà moltes voltes anunciat i mai acomplit. La deriva sistèmica que la presidència dels EUA assenyala no pot contenir més elements negatius acumulats:
El retorn al capitalisme de casino amb l'eliminació d'elements de control financer, barrejat amb la intromissió des del poder al comportament de les empreses (des de la producció automobilística a la inclusió o no de la venda de roba lligada a familiars del president).
La negació dels drets humans, amb barreres a la immigració. L'errònia identificació de terrorisme amb l'islam ignorant la gran quantitat de terror fet per pistolers del propi àmbit occidental. Això nega  la llibertat religiosa amb identificació de perills de terror en relació a una de les religions. La Misogínia, el racisme i l'homofòbia, acompanyen moltes de les seues declaracions i actuacions.
La no acceptació de la divisió de poders amb crítiques frontals al poder judicial, un dels pilars bàsics del sistema.
La no acceptació de la llibertat d'opinió i de premsa i la difusió de mentides a través de la xarxa, especialment a través de twiter, i l'atac des de la presidència al conjunt de la premsa.
La no acceptació de tractats comercials i ambientals signats per l'administració anterior. La intromissió en els àmbits internacionals: europeu (opinions sobre el Brexit, atacs a la UE, a  Alemanya, França i Holanda, al Vaticà...); americà, amb Mèxic com a referent obsessiu de la presidència ianqui; asiàtic, amb amenaces a Xina i Iran; Orient Mitjà, reforçant  Israel i atacant Palestina, etc.
La negació de l'àmbit d’actuació de la universitat amb amenaces concretes a la Universitat de Berkeley.
La connivència amb una potència estrangera per a véncer en les eleccions.
Tot plegat, clar i ras, l'actuació presidencial nega  la il·lustració i la revolució americana origen de la Constitució dels EUA. Si el Congrés reacciona des de la lògica del sistema polític i cultural propi, ja hauria d'estar intentant un impeachment en tota regla.

Europa continua inerme amb la paralització de la UE, incapaç de completar el sistema construït, replegant-se cada vegada més a un sistema entre estats més que a un sistema europeu. Agreujat per la deriva del populisme de dreta que ha liderat el procés britànic de desconnexió de la UE i que ensenya les orelles a molts estats.

L'àmbit espanyol mostra igualment els mateixos signes reaccionaris presents als àmbits abans mencionats. La presidència de govern de Rajoy II, i la de Convergència II a Catalunya, mostren agreujades les inoperàncies europees abans dites. Rajoy continua sense haver  assumit en la nova etapa les greus seqüeles de la corrupció sistèmica del PP, el partit que presideix, i no ha resolt les greus disfuncions del sistema amb Catalunya al cap i amb la resta de comunitats autònomes. El nivell de protecció social continua en nivells intolerables amb amenaces fundades a peces clau com la protecció de l'atur i les pensions, entre altres. Els partits del centre-esquerra, incloent Podemos, són ara per ara incapaços de bastir una alternativa que haurà d'incloure necessàriament la denominada “qüestió territorial”. En el País Valencià hem d’enfortir les forces polítiques que han generat el relleu de majories a les principals ciutats, València de manera especial, a les Corts valencianes i mantenen una presència important als parlaments espanyol i europeu.

Potser estem entrant novament en la necessitat, en tots els àmbits mencionats, de construir una resposta a la deriva del sistema polític i econòmic amb una visió més enllà de resultats electorals immediats, però amb la necessitat de vèncer, per  començar, en les consultes electorals i en la denúncia de les injustícies del sistema. Hem de veure i actuar prop i lluny a l'ensems.  




dimecres, 27 de juliol de 2016

Sense alternativa? Només hi ha una única solució per a formar govern?

Què significa formar una majoria de govern alternativa a la pseudo-proposta del PP?



Fotografia del Congrés dels Diputats el passat dia de portes obertes

Formar una alternativa de govern a la proposta trampa de la gran coalició que proposa el PP és bastir acords de centro-esquerra, malgrat que no van funcionar el 20 D, i comptar amb la conformitat dels partits nacionalistes.

Els polítics tot justs reelegits el 26 J no van saber/voler pactar una alternativa al PP en la passada i breu legislatura. Ara, més dèbils, continuen  amb el mateix missatge de l’electorat de centro-esquerra: “bastiu una alternativa viable”. L’ofici de polítics els obliga a uns i altres a cercar alternatives parlamentàries viables.

Tant si el PP de Rajoy continua amb el cinisme de no acceptar la responsabilitat d’intentar formar una majoria com si és incapaç de fer-ho, les forces alternatives estan obligades a intentar-ho des de l’endemà de les passades eleccions.

Si es torna a la situació de la legislatura anterior de no arribar a cap majoria, enfortim la corrupció sistèmica sense càstig i el cinisme del partit principal, que és el que major corrupció acumula. Ix perdent tota la ciutadania, inclús la que vota a la dreta.
Polítics del món (hispànic) treballeu, guanyeu-vos el sou, sorpreneu els ciutadans, els que vam anar a votar i els que es van abstenir.

Si no és així, si no acorden els mínims necessaris per a formar govern cal deixar clar que uns polítics incapaços de pactar són també uns polítics incapaços de governar.





dimecres, 15 de juny de 2016

Eleccions legislatives 2016: tres reptes polítics cabdals a la vista.

Eleccions legislatives 2016: tres reptes  polítics cabdals a la vista.


 Debat electoral de quatre candidats celebrat el 13.6.16. Fotografia publicada en el País 15.6.16

La consulta electoral de 2016 no se situa sobre la de desembre de 2015 sinó sobre el quadrienni del  PP de Rajoy de 2011 a 2015. El comportament del PP posterior a les eleccions de 2015 en tot cas agreuja el de la passada legislatura.
Com a electorat jutgem la gestió que s’ha fet en la passada legislatura en la qual la nota dominant ha estat la mentida sistemàtica amb l’escut de la majoria parlamentària. La corrupció present a tot l’Estat del partit majoritari. [1] L’administració esbiaixada cap els interessos econòmics hegemònics, copartíceps de la corrupció política.
Tot això acompanyat d’una legislació constrenyedora dels drets socials i ciutadans. La sanitat i l’educació retallades com mai s’havia fet fins ara; així com  els drets ciutadans  amb reculades de les llibertats  com els produïts per  la “llei mordassa” com a exemple principal, però no únic”.
 El cinisme com a sistema: dir una cosa i practicar la contrària (recordem, per exemples la retòrica en relació als impostos) l’absència de diàleg en relació a punts clau del sistema autonòmic com el finançament o l’educació, així com la instrumentalització del Tribunal Constitucional en relació a la seua política de nova centralització.

1. La construcció d’una majoria capaç de deixar el PP en l’oposició, ha de ser necessàriament àmplia i ha de superar les suspicàcies en l’esquerra per a no perpetuar el domini d’un partit farcit de corrupció. Aquesta majoria haurà de pactar amb els nacionalismes perifèrics amb una relació diferent de l’enconament que el PP practica[2].

2. La reforma de la constitució i de la manera de governar no és una opció sinó una necessitat considerada de manera unànime entre els especialistes. La continuació de l’immobilisme i el forçament pro domo de les institucions que el PP practica aboca el sistema cap el seu esfondrament. [3]

3. L’empenta d’una política de reforma de la UE i el reforçament de la seua presència en el món global front la inanició i el seguidisme còmode de la política europea actual és també una necessitat de canvi de direcció que el govern Rajoy en la legislatura passada i en funcions no ha fet fins ara.

Per tot això necessitem com mai fer ús del dret de participació política i votar les opcions capaces de revertir la situació. Tenim dret a exigir als líders polítics capacitat de diàleg i de pactes que comporten una majoria capaç d’aplicar una política alternativa justa i eficaç








[1] PÉREZ ROYO, J.” Preguntas para el fiscal general. Un partido que utilice medios tipificados como delito es ilegal” El País, 17.4.2015 http://politica.elpais.com/politica/2015/04/17/actualidad/1429298772_643028.html

 [2] VALLÈS, I. Construir majories amb les eleccions legislatives de 2016 a la vista. http://ismaelvalles1.blogspot.com.es/2016/06/construir-majories-les-eleccions.html

[3] MUÑOZ MACHADO, S. (2013) Crisis y reconstrucción del Estado
PÉREZ ROYO, J. “Reformar la constitució, una assignatura pendent” Conferència pronunciada en l’Aula Magna de la Universitat de València 2.6.2016

dissabte, 16 de gener de 2016

Les tramposes declaracions del diputat Rajoy


Declaracions interessades del diputat Rajoy




A hores d'ara el PP i vostè, senyor Rajoy, candidat in pectore a presidir el govern espanyol, no paren de declarar que el PP i la seua candidatura és la millor per a presidir el govern.

És ben conegut que el sistema democràtic que ha de decidir la presidència del govern és el d'obtenir la majoria dels  vots dels diputats del Congrés. Si vostè no obté la majoria necessària serà, per tant, desautoritzat.

La legislatura del PP que ha presidit des del govern ha mostrat el nivell major de corrupció de l'actual sistema, sense dimitir ni fer dimitir els responsables.

Les reformes en el sistema econòmic han estat desastroses. Ni recuperació econòmica ni solució del problema de l'atur, amb la caixa de les pensions greument rebaixada.

Les lleis aprovades han retallat dràsticament la protecció social i els drets  ciutadans.

El problema institucional, especialment el referit al conjunt de les comunitats autònomes, no solament no s'ha resolt en el seu mandat sinó que ha empitjorat al llarg dels darrers 4 anys.

Permetre grups parlamentaris en el Senat i en el Congrés dels Diputats en la present legislatura no solament és legítim sinó necessari, justament per a possibilitar la seua funció: parlar, pactar i resoldre problemes.

En l'àmbit europeu i l'internacional, la presència de l’administració governada pel PP ha estat escassament creativa i més aviat ha estat inoperant.

Si no ha resolt els problemes en la legislatura passada, comptant amb una majoria parlamentària absoluta, menys ho farà ara amb la necessitat de pactar amb altres grups.

Una altra majoria que intente canviar el conjunt desastrós present no solament és possible, sinó necessària. Així que la frase del seu predecessor convidant a anar-se’n a qui manava en aquell moment és perfectament aplicable a vostè. Li ho direm clar i en castellà:


                             Váyase, señor Rajoy  




dijous, 12 de novembre de 2015

Nacionalisme català i situació d'impàs



Breu reflexió sobre el nacionalisme català i la crisi del règim constitucional espanyol, des del País Valencià.

En un altre escrit m'he referit al tema dels estats plurinacionals de manera genèrica [1].  L'evolució del cas de Catalunya i la proximitat especial del tema per al País Valencià ens obliga a intentar entendre'l i a participar amb una opinió pròpia que en el meu cas només és, no cal dir-ho, una aproximació a la política catalana i espanyola d'ara.

Amb la transició des del règim de Franco a la constitució de 1978, Catalunya, el País Valencià, les Illes i Aragó, entre altres, vam recuperar l’autogovern de la llarga, en el temps, etapa foral. Catalunya, concretament, recuperà i augmentà l’estatut que aconseguí en la II República espanyola.

Després de l'aprovació del nou estatut, el del 2006, una sentència del Tribunal Constitucional el retallava innecessàriament, segons una extensa plana d'opinions polítiques i jurídiques [2].

L'evolució de la independència com a solució ha crescut exponencialment des d'aleshores ençà fins arribar als resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre de 2015. Eleccions considerades plebiscitàries pels independentistes i per la major part de les forces polítiques presents en la consulta electoral. Consideració constatable també en l'ampli ressò que ha tingut als mitjans de comunicació.


Aquest resultat mostra un posicionament en dues meitats enfrontades de l'electorat.  L'opinió política expressada pels catalans en la consulta electoral mencionada mostra una societat emocionada.  L'independentisme hi ha assolit una força inusitada fins ara.

La força política d'aquesta opció voreja el 50 % dels vots emesos i coincideix amb l'immobilisme del PP en el govern, que ha comptat durant quatre llargs anys amb una còmoda majoria absoluta en el parlament espanyol i amb una pràctica considerada anticatalana durant la legislatura prèvia a la que ara acaba.  Molts observadors i comentaristes polítics parlen de situació d'impàs en la política espanyola i de crisi en el sistema polític català i espanyol.

Sobre aquest tema,  en el País Valencià,  la coalició electoral Compromís/Podem podria, en referir-s'hi , postular el dret a decidir i per tant de poder separar-se o no de l'Estat del qual ara formem part i, paral·lelament, la conveniència de contribuir a bastir una opció federal -injustament bandejada de l'arena política- capaç de fer possible l'existència d'un estat plurinacional en el qual la diversitat nacional i la solidaritat estiguen reconegudes.

Aquesta opció implica modificar la constitució i només serà possible, en la nova legislatura posterior al 20 D, amb una coalició àmplia de forces polítiques capaç de vèncer el conservadurisme orb d'un PP i una CDC a la deriva. Totes dues forces polítiques estan farcides de corrupció i no tenen respostes constructives capaces de resoldre la quadratura del cercle que han construït.


La pròxima consulta electoral és cabdal en relació als problemes socials, empitjorats per la gestió de la crisi que han fet els partits de dreta, i serà encara més important en els intents de solució dels greus problemes institucionals ara existents. D'ací, la importància de guanyar el Parlament espanyol amb una majoria capaç de resoldre els problemes existents. A escala valenciana la coalició electoral Compromís / Podem pot ser  un instrument útil en aquest sentit.





[2] Introduesc ací la referència de Pérez Royo, però les opinions de polítics i juristes que consideren un error aquesta sentencia és molt  extensa.   http://politica.elpais.com/politica/2014/07/25/actualidad/1406308120_801525.html

divendres, 31 de juliol de 2015

Reflexions polítiques de cara a les eleccions de la tardor

Un PP maquillat pretén perpetuar-se en el poder sense haver netejat la pròpia corrupció i després d’haver empitjorat els problemes generals a l’Estat


Foto: Rajoy es banya a l’estiu. Publicada en El País el 26.7.15

El PP ha canviat el logo del partit. Ha posat al front de la comunicació del partit cares noves, passeja a Rajoy ací i allà, però en canvi la política del partit ha virat més encara a la dreta. L’elecció de candidats amb aires d’extrema dreta com García Albiol al Parlament de Catalunya, són exemple de la deriva  dretana del partit.
Més encara es comprova aquesta deriva en els  punts polítics bàsics :

  •        Corrupció pròpia del partit: doble comptabilitat, finançament irregular, participació d’apròpiament il·legal a través de processos encara no resolts com les operacions  Gürtel i Púnica.

  •        Legislació retrògrada social i mediambiental: amb augment de legislació repressora com la “llei mordassa”. Legislació contrària a l’ús de les energies renovables. La possibilitat de construcció a la costa i als  espais forestals cremats.

  •        En el camp social cabdal del treball, l’atur, els contractes precaris i l’augment de la desigualtat, marquen clarament quina és la política del PP

  •        Nul.la actuació de reforma de les institucions. Sense respostes constructives en relació a les CC.AA i ajuntaments.


  •        Actuació marginal a la UE, a remolc del neoliberalisme que ha agreujat els efectes de la crisi econòmica.



Les eleccions legislatives d’àmbit estatal es consideren les més importants des del punt de vista dels mecanismes econòmics i polítics a l'abast dels governs estatals. Ací es concentren els mecanismes principals de poder.

Les coalicions de govern autonòmiques i municipals de progrés i de canvi  fetes a tot l’estat a partir dels resultats de les passades eleccions autonòmiques i municipals i també  l’actual oposició plural al Congrés dels Diputats mostren una manera diferent a la del PP i a la de CiU de fer política.

Alguns exemples al País Valencia i les Illes, a Barcelona i a Madrid,  a Andalusia i Castella entre altres llocs ens aprofiten d’exemple:
S’ha retornat el dret universal a la sanitat, s’han abonat les despeses de la dependència paralitzades durant mesos. S’han aturat desnonaments, s’han cobert despeses de menjadors infantils. S’han derogat  plans de destrucció de barris com el del Cabanyal... Polítiques que mostren la conveniència  de rellevar al PP del govern amb una majoria al Congrés dels Diputats capaç d’articular polítiques de reforma, regeneració i justícia social. Per tot això, ara, guanyem l’Estat.

Al País Valencià es planteja la possibilitat de col·laboració entre  Compromís i Podem, que de quallar no s’hauria de fer amb detriment de l’àmbit valencià de decisió i s’hauria de bastir respectant els plantejaments de Compromís respecte del país. Això, en bona llei, faria camí per la necessària reforma estatal en el finançament,  en els drets socials i en l’articulació de la diversitat cultural i nacional de l’estat. 

La política la fem entre tots. Tal i com veiem, els vots poden ajudar a canviar les coses. La tardor és a la vista i hem de guanyar també  les eleccions de les quals depèn el govern de l’estat.








dimecres, 6 de maig de 2015

Primavera valenciana i una elecció ciutadana a la vista amb un just càstig electoral al PP



Fes de la primavera valenciana un vot 

decisiu per a deixar el PP en l’oposició. 



Foto de M. I. Català, 2015


El nivell de corrupció del PP a tot l’estat és intolerable, no es poden escoltar propostes basades en la mentida, amb sobresous, amb doble comptabilitat i amb robatoris sistemàtics amb una part important dels polítics d’aquest partit i fer discursos de moralitat com si res.
La primavera política valenciana i en el conjunt de l’Estat pot deixar al PP en l’oposició, com a justa recompensa per una actuació política desastrosa.

El PP és la rèmora més important en el sistema polític espanyol actual. No ha resolt el problema econòmic i social primordial de l’atur, ha augmentat la desprotecció social i en el seu mandat s’ha fet més precària la sanitat i l’ensenyament públics.

En l’àmbit institucional s’intenta augmentar  el pes de l’Estat en detriment de les comunitats autònomes. No ha fet res per una reforma del sistema autonòmic que possibilite una distribució equilibrada dels recursos sense castigar especialment el País Valencià i/o Catalunya, entre altres comunitats.

En el País Valencià la seua gestió econòmica i política ha estat desastrosa. La corrupció endèmica en el partit a tot l’estat s’ha fet sentir especialment  en el partit valencià, Ajuntament de Rita Barberà, diputació de Rus i Generalitat inclosos. L’última notícia a principis de maig es que la Generalitat ha falsejat les dades de dèficit públic en la sanitat valenciana.
Ha malmès la reforma estatutària  del País Valencià i ha complicat fins l’infinit la catalana. És incapaç de promoure una entesa reformista absolutament necessària en un sistema polític que cruix estrepitosament.

Un partit de dreta, que sovint bascula als extrems com en la “llei mordassa”  que no resol problemes bàsics com és fer front de manera responsable a una corrupció generalitzada i empitjora els problemes existents ha de passar a l’oposició pel bé ciutadà ara i ací. 

Per  la denúncia feta de la corrupció i la ineptitut del PP durant la passada legislatura a les Corts Valencianes, a l'Ajuntament de València i a molts altres ajuntaments del País Valencià. Per les propostes positives polítiques, econòmiques i socials   és el moment de reforçar l'única força política d'àmbit valencià amb representació parlamentària i presència als ajuntaments, que al costat d'altres forces pot canviar la trajectòria negativa ara existent:




divendres, 30 de gener de 2015

Sobre la majoria absoluta del PP i els seus efectes

L’hivern  sota l'administració del PP es fa llarg, però la primavera és a prop.


  
Una majoria absoluta parlamentària com la que gaudeix el PP a l’Estat, al País Valencià i a la ciutat de València, entre altres, esdevé un instrument capaç de barrar el necessari control parlamentari als governs municipals, autonòmics i estatal.
Quan l’oposició demana explicacions, senzillament no s’admeten a tràmit  per la mesa corresponent i així les múltiples irregularitats comeses pel PP i els seus membres ni tan sols no es discuteixen.

Curiosament és als mitjans de comunicació plurals i al sistema judicial, reputats majoritàriament com a conservadors, on  el PP compareix com a subjecte clar de corrupció i pràctiques no democràtiques. Exministres, expresidents de governs autonòmics, consellers, corporacions municipals en pes, com a Santiago de Compostela, han de respondre judicialment i quan no tenen més remei han de dimitir.

El president del govern mateix fuig com pot d’unes acusacions que embruten de manera greu el conjunt de la cúpula del partit. No es prenen mesures, excepció feta de la negació dels fets. La doble moral s’imposa de manera contundent. Apareixen com a polítics exemplars quan darrere la pols de la corrupció afecta de manera general els dirigents del partit.
  • L’acció de govern i legislativa feta per un PP de majoria absoluta és, però, la que mostra més a les clares els efectes negatius: Incapacitat d’impulsar un sistema econòmic en infraestructures, indústria, agricultura i serveis que podria donar eixida a un atur estructural inassumible
  •  Retallades acumulatives en el sistema assistencial, sanitari i educatiu fan la vida més difícil.
  • Reculades en la protecció mediambiental (sector energètic, lleis de costa i la permissió d’edificar en espais forestals incendiats...)
  • Reculades en les llibertats de manifestació i expressió.
  •  Incapacitat de reforma del sistema autonòmic i reculades en les llibertats de les comunitats autònomes.

El cas valencià és un compendi de l’actuació d’aquest partit polític.
La corrupció ací afecta el conjunt del grup parlamentari i ha afectat i afecta bona part de l’executiu.
La destrucció del sistema econòmic amb el consegüent atur ha situat la societat valenciana molt per darrere del nivell assolit en altres èpoques.
A més a més, per a tapar tanta mancança, s’aprova una llei dita de “senyes d’identitat ” que pretén defensar entre altres coses la cultura pròpia. Les actuacions mostren clarament quines són les “senyes d’identitat” del PP. Tancar o denegar línies d’ensenyament en valencià a l’escola, tancar la RTVV, atacar la Universitat i l’AVL (Acadèmia Valenciana de la Llengua) ús quasi exclusivament del castellà per part de  les autoritats municipals a les capitals valencianes i al Govern Valencià. És a la pràctica habitual on és veuen les “senyes d’identitat”.

Tota l’actuació en conjunt propicia la necessitat de vèncer en les cites electorals a la vista. 
El PP mereix amb nota passar a l’oposició. Les forces polítiques capaces de fer uns altres programes i unes altres pràctiques han de tornar la política a la societat: la capacitat de proposar i aplicar solucions als problemes.


Fotografia: R. Molina.  L'Aitana i la Serra de Penàguila


  


dimecres, 13 d’agost de 2014

A l’estiu tota cuca viu

A l’estiu tota cuca viu, com ho mostra el PP en campanya permanent,  incapaç de netejar la pròpia corrupció i  fer front als reptes bàsics de final de legislatura

No hi ha canvis a constatar en el partit hegemònic en el poder i els arguments que busquen bastir una majoria parlamentària capaç de substituir-lo continuen plenament justificats.
El partit que acumula la major part de les imputacions per corrupció no ha fet cap actuació, més enllà de declaracions retòriques.




Membres de la cúpula del PP en la darrera convenció del partit el 2014

En les escasses compareixences de Rajoy amb els mitjans de comunicació, preguntat sobre la corrupció, el president del govern i del partit ha declarat impassible “Yo estoy, como es natural, por lo que dictamine la justicia” com si tingués opció a no acatar-la. És a dir,  que des de la política no pensa fer res per netejar la pròpia i acaparadora corrupció acumulada.

Som els ciutadans i les ciutadanes qui hem de rellevar aquesta política d’impunitat assumida amb la resposta ciutadana i amb el comportament electoral.

La macro economia, basa preeminent de les seues campanyes publicitàries, continua ancorada en el fracàs contingut d’un atur impresentable i d’un augment de la pobresa i de la desigualtat constatable en les estadístiques oficials i en les dades que destaquen ONGs poc sospitoses de contestacions revolucionàries com Caritas o Unicef, entre altres.
No s’ha fet res en la línia de reforçar els sectors econòmics bàsics ni les infraestructures que puguen millorar el seu rendiment i fer minvar l’atur de majors i joves.
La deflació no deixa d’amenaçar amb un empitjorament econòmic i social difícilment suportable.

La reforma urgent necessària del finançament de CC.AA i municipis dorm irresolta.
L’encaix de “nacionalitats  i regions” no s’ha tocat, mentre una política reaccionària i contrària al consens constitucional és evident en educació i defensa de la diversitat lingüística i cultural.
Una majoria parlamentària capaç de rellevar-los al Congrés dels diputats és del tot necessària i a l’àmbit europeu es constata idèntica necessitat de recanvi de majoria per a canviar de política.

Des del País Valencià les dades corrupció, inoperància econòmica i institucional és encara major que en el conjunt de l’Estat.
Ara i ací amb un ajuntament de València i d’Alacant, per citar només els dos majors, ancorats en corrupteles i barbàrie urbanística... La Generalitat, que retalla prestacions, no fa res per la pròpia economia i incompleix les bases del propi estatut (el cas de RTVV  pel que fa al sector públic valencià i el tancament de la TV3 pel que fa als drets lingüístics i d’accés a la informació i la pròpia cultura). Una política nefasta demana un canvi de majoria a municipis i Corts Valencianes capaç de deixar en l’oposició un PP denigrant.