dimecres, 1 de juliol del 2020

L'extrema dreta i la banalitat del mal, reflexions sobre una novel·la de Martí Domínguez



L’esperit del tempsi i la banalitat del malii. Una reflexió 

amb ocasió de la lectura de la novel·la homònima de 

Martí Domínguez








En la sessió del club de lectura de la biblioteca de Muro feta 

el passat 30 de juny de 2020, un grup de lectors vam 


participar amb l’autor sobre el contingut i la forma del seu 


relat centrat en la col·laboració dels intel·lectuals en l’extrem 


i violent període nazi europeu.



El relat de Martí Domínguez ens mostra el nucli del


plantejament teòric del nazisme, l’aplicació del racisme, 


l’intent d’extermini de jueus i eslaus amb especial referència 


de l’experiència duta a terme a Prússia Oriental i Polònia. Es 


basa en la pretesa confessió feta per un científic i militant 


nazi, el qual vençut i captiu per l’exercit roig, ens conta la 


seua experiència de militant.



Al costat de la trajectòria del personatge principal, apareix e

convenciment d’altres científics en relació a la teoria racista


de bona part de la intel·lectualitat germànica, biòlegs, 


psicòlegs, filòsofs i geògrafs inclosos, al costat del militars.


L’ample recolzament de la societat alemanya i austríaca al 


sistema es fa palesa en la narració.



Les pràctiques sexuals de cara a incrementar la raça 

considerada superior, l’intent i la consecució espectacular 


d’extirpar els jueus, considerats amenaça principal, en la 


contaminació de la raça ària, el rapte de xiquets polonesos i 


d’altres àrees seleccionats en tant que portadors de sang 


germànica i susceptibles de ser recuperats per a la causa, 


apareixen clarament explicats en la narració.



No es tracta d’un seguiment no acceptat per la major part de 

la societat germànica, tot al contrari es mostra el seu 


seguiment fins la desfeta final.

Malgrat el seguiment convençut que el protagonista mostra


també apareix secundàriament, l’autocrítica:

« (...) érem com un tros de fusta en unes aigües 

embravides, però el vaixell l'havíem fet naufragar 


nosaltresiii».


Una vegada vençut el sistema, Domínguez mostra


l’acceptació per part de la societat germànica, ja a la 


postguerra, de bona part dels científics que havien participat 


activament en l’etapa nazi: L’exemple del rector de la 


Universitat de Viena, que havia perseguit en l’etapa nazi els 


professors jueus, és restituït i homenatjat. El protagonista de 


la novel·la, nazi convençut, rep un premi Nobel en la seua 


disciplina. Es veu així l’acceptació de molts científics 


militants que van recuperar els seus antics llocs de treball 


amb posterioritat a la debacle del sistema polític i militar del 


nazisme.


L’obra que Hanna Arendt dedicada al judici d’Eichmann fet a 

Jerusalem en els anys seixanta ens dona una interpretació 


magistral del nazisme i la seua acceptació per la societat 


alemanya del seu temps. La seua anàlisi des de la filosofia 


política coincideix amb la posterior ficció versemblant que 


ens proposa Martí Domínguez :



«(...) la societat alemanya de vuitanta milions de 

persones havia estat apartada de la realitat i de les 


proves dels fets, exactament pels mateixos mitjans, el 


mateix autoengany, les mentides i l’estupidesa que 


impregnava ara la mentalitat d’Eichmann»iv


La realitat política europea actual i americana on els 

populismes d’extrema dreta estan presents en la major part 


dels Estats europeus i fins i tot governant com a les 


presidències, dels EUA o de Brasil i en les d’Hongria


Polònia. En el món municipal, en la nostra àrea lingüística, 


podem citar el cas de Perpinyà que serà governat per 


l’extrema dreta gala.


Posar de relleu el fet d’aquesta execrable etapa política 


europea continua essent un exercici útil i necessari. Tot i 


que es tracta d’una obra de ficció la documentació i l’estudi 


profund del narrador valencià fan del tot creïble el conjunt de 


l’obra.



Recordar la proximitat del mal en el segle XX i els rebrots 

persistents en la societat humana actual és una necessitat; 


reaccionar i fer-lo impossible és una obligació.



Ismael Vallès

Muro de Mariola

juny de 2020





iDOMÍNGUEZ, M. (2019): L’esperit del temps, Proa, Barcelona.

iiARENDT, H. (1963) Eichmann in Jerusalén: a Report on the Banality of Evil  Hi ha trad. Castellana: Eichmann en Jerusalén. Un estudio sobre la banalidad del mal. Trad. de Carlos Ribalta. Barcelona, Lumen, 1967

iiiDOMíNGUEZ, p. 250.

ivARENDT,(1967) p. 80 (la traducció catalana, és meua)

Publicat a la Revista Saó, 2.7.2020

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada