Un punt de partida equivocat i persistència en
l'error
L'oposició del
PP a la majoria relativa socialista de la legislatura anterior es va
basar en un càlcul equivocat: es podia fer una oposició dura sense fissures,
guanyar les eleccions i esmenar la situció. No encertar en el diagnòstic
sobre la gravetat de la crisi neoliberal
en una Europa paralitzada pel binomi franco-alemany i fer una oposició suïcida
suposa deixa sense marge de maniobra una vegada aconseguida la majoria
parlamentària i el govern. La crisi neoliberal no s'ha acabat i els retalls
persistents no fan sinó agreujar-la.
En
l'escala autonòmica, la moral
depredadora del PP en el País Valencià i en la Comunitat de Madrid,
sense esmenar la situació de les legislatures autonòmiques anteriors, ha dut el
País Valencià a la fallida del conjunt dels sectors econòmics, començant pel
sector financer. La fallida de Bancaixa i Caja
Madrid convertides en Bankia el "eje de la prosperidad" en boca dels dos governs autonòmics del
PP ha desembocat en la fallida actual que se suma a la de la CAM i el Banc de València. Qui respon de la
gestió catastròfica que ens ha dut a aquesta situació?
A les quatre escales polítiques que ens
afecten: municipis, comunitats autònomes, Estat i Europa hem d'actuar per a
pal·liar la niciesa de polítiques que augmenten la injustícia pròpia del
sistema i paral·lelament hem d'imaginar
i posar les bases per a bastir un sistema alternatiu. Els parlaments d' Andalusia i Astúries i la presidència d'Hollande a França són notícies positives.