La gestió de l'economia que ha fet el PP al
llarg d'aquest primer any triomfal de majoria absoluta a Espanya - i al País
Valencià- ha marcat de manera unívoca un
retrocés a tots els indicadors fonamentals: població aturada, desnonaments,
resultats escolars, evolució dels serveis sanitaris i socials en general...potser
només s'ha salvat de la davallada negativa els accidents de trànsit que han
continuat la tendència del cicle polític anterior i fins i tot en aquest camp
cal recordar les declaracions absurdes de voler apujar el límit de velocitat a
les autopistes.
La llista de actuacions econòmiques contràries
al bé comú i contràries al propi programa electoral conservador és
aclaparadora:
"no subiremos los impuestos, no tocaremos la educación ni
la sanidad, protegeremos y subiremos las pensiones..."
La inculpació de polítics del PP no ha parat
de gotejar i en això el País Valencià encapçala altra vegada el ranking de l'Estat. Especial menció mereixen el cas del diputat i exconseller Blasco
i a les Illes el president del Parlament Balear, entre altres.
La involució democràtica és patent en relació
al "nacional-catolicisme" propi del règim anterior: atacs a les
conquestes socials de l'etapa anterior (matrimoni homosexual, dret
d'avortament, eliminació de l'educació ciutadana i substitució per la religió
com a assignatura obligatòria en la pràctica...) Cal destacar en aquest punt el
silenci sepulcral de Conferència episcopal davant de retrocessos propis d "absència
de caritat cristiana" com és, entre altres l'eliminació de la targeta
sanitària als immigrants sense papers ( segurament no deuen ser "fills de
Déu")
En la reculada democràtica cal incloure, a més,
la pràctica de no fer cas de les sentències del Tribunal Constitucional quan no
els convé i dictar lleis que sortegen la
substància de les sentències (com és aprovar l'ajuda econòmica a centres
ultracatòlics que practiquen la separació de sexes)
Pel que fa al compliment del reconeixement de
les nacionalitats i les llengües diferents de la castellana, el PP bat rècords.
La relació de l'Estat amb Catalunya ha arribat amb la política d'aquest partit
al paroxisme. Ha continuat el PP el comportament iniciat en l'elaboració de
l'Estatut de Catalunya en la legislatura anterior. Arreplegant firmes en contra
a tot l'Estat, presentant un impresentable recurs d'inconstitucionalitat,
pressionant al Tribunal Constitucional per a assolir una sentència en contra...
En l'etapa actual de govern triomfal basat en
una majoria sòlida el govern Rajoy ha generat una política d'exasperació i
provocació amb la reforma del ministre Wert (una peça clau en l'estratègia de la FAES contra la diversitat
nacional i cultural de l'Estat) el resultat de la qual ha estat una reacció quasi
unànime de la política catalana.
Al País Valencià la política del PP en aquest
apartat ha entrat en els annals de la intolerància i del ridícul prohibint la
recepció de les emissions de la televisió pública de Catalunya (Tv3) i
retallant les línies de protecció de la llengua a l'escola. El PP Balear no
s'ha quedat darrere de la involució en la política lingüística protectora de la
diversitat lingüística. Així mateix el PP d'Aragó ha retallat la dèbil protecció
que tenia el català a les comarques aragoneses orientals i s'ha inventat el nom
de Aragonés oriental (sic!)
Per tot això, la denuncia d'aquestes involucions socials i
democràtiques han de formar part d'una política d'oposició a les quatre escales
polítiques que ens afecten: municipal, autonòmica, estatal i europea. Dret de
manifestació i de denúncia i organització de respostes democràtiques en els
marcs parlamentaris vigents i en el conjunt de la societat
