Les eleccions al
Parlament Europeu, una ocasió per a batre el PP europeu.
El PP de Rajoy, fidel a la seua estratègia de
congelar l'actuació sotmesa a consulta popular, vol minimitzar l’impacte
de les eleccions europees del 25 de maig. Presentarà candidat oficial en el
moment legalment necessari perquè busca una disputa electoral de baixa
intensitat per a minimitzar l’impacte de la seua possible derrota.
Les raons
de combatre el PP són clares i precises:
La
corrupció el persegueix, encara que el PP toreja el temporal
buscant els jutges que puguen tancar favorablement la cascada impressionant de
delictes econòmics i polítics comesos. Un gràfic publicat en El País sintetitza
molt bé el panorama corrupte a l’extrem que aquest partit presenta:
Fig. 1. La corrupció del PP en relació al cas Gürtel
(font: El País, 2.4.14) http://politica.elpais.com/politica/2014/04/02/actualidad/1396468333_157177.html
El retrocés
en l’aplicació dels drets socials que practica, abraça la totalitat de l’activitat de la societat actual. Dret
al treball i a la vivenda, dret a l’educació i a la sanitat, dret a la igualtat
de gènere: en aquest últim cas, el projecte de llei de restricció de
l’avortament és l’exemple més evident.
Atac al benestar de les classes socials més
indefenses: treballadors aturats, estudiants, jubilats i
immigrats acompanyada d’una clara discriminació positiva a favor dels més rics.
Augment
de la repressió i de la manipulació dels moviments socials que usen el dret de manifestació, amb projectes de lleis restrictius que
recorden èpoques passades.
Negació, en la pràctica, de
la diversitat cultural i nacional amb atacs a les llengües minoritzades amb
especial èmfasi a Catalunya, el País Valencia i les Illes, on es posa en perill
l’equilibri aconseguit en les etapes anteriors. Una vegada més ens recorden
temps passats considerats, erròniament pel que es veu, superats. En el País Valencià de manera
específica amb atac a l’escola valenciana i a instruments institucionals i
estatutaris bàsics com la RTVV (tancada !) i l’AVL atacada directament i a través
de grups afins.
La
gestió de l’economia està especialment tocada. Lluny del
triomfalisme forçat del que el PP anomena la
recuperació econòmica, la manca de dinamització en la creació de
treball és ben visible amb un atur
que ens acompanya com un càncer i amb una deflació
a la vista que el farà encara més potent.
El PP
espanyol s’alinea així en l’ala més reaccionària i més inútil dels partits conservadors
europeus a l’hora de gestionar els problemes socials.
Per tot això, el procés
electoral en curs és una oportunitat preciosa per a derrotar aquest conservadorisme
ranci i manifestament injust. Els resultats en el districte únic han de mostrar
ben bé un rebuig a la seua corrupció i incompetència