L’hivern sota l'administració del PP es fa llarg, però la
primavera és a prop.
Una majoria absoluta parlamentària com la que
gaudeix el PP a l’Estat, al País Valencià i a la ciutat de València, entre
altres, esdevé un instrument capaç de barrar el necessari control parlamentari
als governs municipals, autonòmics i estatal.
Quan l’oposició demana explicacions,
senzillament no s’admeten a tràmit per la
mesa corresponent i així les múltiples irregularitats comeses pel PP i els seus
membres ni tan sols no es discuteixen.
Curiosament és als mitjans de comunicació plurals i al sistema judicial, reputats majoritàriament com a conservadors, on el PP compareix com a subjecte clar de
corrupció i pràctiques no democràtiques. Exministres, expresidents de governs
autonòmics, consellers, corporacions municipals en pes, com a Santiago de
Compostela, han de respondre judicialment i quan no tenen més remei han de
dimitir.
El president del govern mateix fuig com pot d’unes acusacions que embruten de manera greu el conjunt de la cúpula del partit.
No es prenen mesures, excepció feta de la negació dels fets. La doble moral s’imposa
de manera contundent. Apareixen com a polítics exemplars quan darrere la pols
de la corrupció afecta de manera general els dirigents del partit.
- L’acció de govern i legislativa feta per un PP de majoria absoluta és, però, la que mostra més a les clares els efectes negatius: Incapacitat d’impulsar un sistema econòmic en infraestructures, indústria, agricultura i serveis que podria donar eixida a un atur estructural inassumible
- Retallades acumulatives en el sistema assistencial, sanitari i educatiu fan la vida més difícil.
- Reculades en la protecció mediambiental (sector energètic, lleis de costa i la permissió d’edificar en espais forestals incendiats...)
- Reculades en les llibertats de manifestació i expressió.
- Incapacitat de reforma del sistema autonòmic i reculades en les llibertats de les comunitats autònomes.
El cas
valencià és un compendi de l’actuació d’aquest partit
polític.
La corrupció ací afecta el conjunt del grup
parlamentari i ha afectat i afecta bona part de l’executiu.
La destrucció del sistema econòmic amb el consegüent
atur ha situat la societat valenciana molt per darrere del nivell assolit en
altres èpoques.
A més a més, per a tapar tanta mancança, s’aprova
una llei dita de “senyes d’identitat ” que pretén defensar entre altres coses la
cultura pròpia. Les actuacions mostren clarament quines són les “senyes d’identitat”
del PP. Tancar o denegar línies d’ensenyament en valencià a l’escola, tancar la
RTVV, atacar la Universitat i l’AVL (Acadèmia Valenciana de la Llengua) ús quasi
exclusivament del castellà per part de les
autoritats municipals a les capitals valencianes i al Govern Valencià. És a la
pràctica habitual on és veuen les “senyes d’identitat”.
Tota l’actuació en conjunt propicia la
necessitat de vèncer en les cites electorals a la vista.
El PP mereix amb nota
passar a l’oposició. Les forces polítiques capaces de fer uns altres programes
i unes altres pràctiques han de tornar la política
a la societat: la capacitat de proposar i aplicar solucions als problemes.
Fotografia: R. Molina. L'Aitana i la Serra de Penàguila
http://benillobalicante.blogspot.com.es/ M.I. Català
