Ens trobem front una resposta electoral d’emergència
Ens trobem en la recta final del període electoral de 2019. Pel que fa
al País Valencià i a Catalunya queden per fer les eleccions municipals i les
europees, a les Illes, a més, han de votar pel Parlament Balear.
A nivell espanyol sembla resolta la substitució dels populars, un partit farcit de corrupció, per una coalició d’esquerres. Amb la novetat
de l’entrada perillosa al Congrés de l’extrema dreta, després d’haver entrat ja
al Parlament d’Andalusia on s’ha format un govern de recolzament tripartit
escorat a la dreta amb clara incidència de l’ultra dreta. Les Corts Valencianes
amb majoria d’una coalició d’esquerra compta també amb la irrupció de l’extrema
dreta encara marginal.
Al Parlament de Catalunya continua la majoria per la ruptura
unilateral de l’Estat amb una barreja de
forces amb tints xenòfobs, una qualificació errònia de les característiques
polítiques de l’Estat i una Esquerra Republicana que fluctua entre un ”bonisme
pseudocristià” i un pacifisme sobre el paper, però no sobre la societat,
incapaç de distingir la diferència entre
plantejaments socials d’esquerra i els de la dreta corrupta, inclosa la
catalana.
A
la resta de les comunitats autònomes de règim general com al conjunt de
municipis de l’Estat, no està resolt encara si predominaran coalicions
d’esquerra o tripartits de dreta, inclosa la ultradreta. Les eleccions del 26 de maig són la clau, dels resultats dependrà
una certa regeneració o un clar retrocés que recorda massa els plantejaments
dels temps de la dictadura del segle XX.
Les eleccions al Parlament
Europeu es presenten també amb una disjuntiva dramàtica com no havíem
tingut mai. Disjuntiva que recorda perfectament la de les eleccions espanyoles
suara comentades. Per primera vegada sembla
possible trencar el binomi bipartidista precedent entre socialistes i
conservadors amb la irrupció com, ací, de l’extrema dreta populista que recorda
en part els plantejaments de les dictadures feixistes del segle passat. La
socialdemocràcia es veu obligada a reinventarse. També en el Parlament Europeu es planteja una coalició
capaç d’incloure
forces d’esquerra, liberals, els verds i els partits d’esquerra
nacionalista no xenòfoba. Depèn dels
resultats electorals i de la capacitat de col·ligar-se. Ara més que mai és
necessari completar i modificar la Unió
Europea
Reunió de l’extrema dreta europea a Milà, maig
de 2019.
Fotografia de Migel Medina AFP
Els processos electorals que hem vist es donen en un món global presidit pel populisme reaccionari dels EUA.
L’administració republicana i la presidència de Trump estan en la línia
dels partits populistes i ultres europeus, els
quals propicien i ajuden amb una aparentment
estranya connivència i participació del
populisme ultra de la Rússia de Putin. No sembla que anem cap a un xoc de
civilitzacions sinó cap a una confrontació dels interessos nacionalistes dels
nuclis estatals tradicionals de la guerra freda, cadascú defensant les seues
àrees d’influència amb la inclusió de la Xina i de la Unió Europea, que es veu
obligada a refundarse reforçant la democràcia, la protecció social, la
protecció ambiental, la pròpia defensa i la influència exterior.
Dins d’aquest
esquema polític en què ens movem cal entendre els processos
electorals espanyols i europeus del
2019.
Mai no havia estat tan necessari
participar i frenar el populisme irracional, xenòfob i reaccionari, anar a votar és una obligació per nosaltres
i per les generacions que vindran darrere
Ismael Vallès