dijous, 29 de desembre del 2011

Crònica breu de l'inici de la legislatura de 2011


Per primera vegada un parlamentari eixit d'una coalició d'obediència valenciana arriba al Parlament espanyol

La compareixença del diputat Baldoví posa nerviós al candidat a presidir el govern espanyol en denunciar la corrupció del PP al País Valencià. Compromís eixampla així la denúncia contra la corrupció feta a les Corts Valencianes.
Un bon començament que ens esperona i ens anima a seguir fent política neta al País Valencià i a Espanya.

L'arbitrarietat deslegitima el poder i elimina la democràcia.

No es pot concedir un grup parlamentari a Upyd amb la pirueta feta per aquest partit  de servir-se'n d'un diputat escindit del PP asturià i denegar la constitució de grup parlamentari a Amaiur que ha tret més del 15% dels vots de les tres circumscripcions electorals del País Basc i  en el pitjor cas ha assolit el 14'86% dels vots de Navarra ( és a dir pràcticament el 15%)

Tot això després d'haver declarat el president del Congrés que empara a tots i a cadascun dels diputats.
L'arbitrarietat és una de les característiques de l'antic règim i de les dictadures en aplicar els reglaments i les lleis  a capritx del que mana.


dilluns, 14 de novembre del 2011

Per un vot a Compromís sense equidistàncies





Les eleccions generals del diumenge 20 tenen al País Valencià, entre altres novetats, la possibilitat de consolidar la coalició Compromís que per primera vegada pot aconseguir representants al Congrés dels Diputats.
La suma dels continguts ideològics de la coalició: assumir la realitat nacional valenciana, la solució de les desigualtats i la injustícia social  i la solució dels problemes en relació al medi ambient situen aquesta força política com a un instrument bàsic de formació política i de solució de problemes socials al País Valencià.

Les solucions a escala valenciana ens obliguen a pactes amplis amb altres forces de l'espectre polític presents ara i ací. El desgovern del PP a casa nostra, denunciat per totes les forces[1] amb representació als parlaments i al carrer ens exigirà treball de base i acords capaços de capgirar la tendència electoral dretana que suportem des de 1995.

Rectificar els errors de l'administració valenciana  no es pot fer des d'una posició equidistant entre el PP i els socialistes. La nostra oposició ha de ser frontal amb el PP i de consolidar acords bàsics amb la resta de forces parlamentàries i extraparlamentàries democràtiques que estiguen per la solució dels tres punts que considerem bàsics: qüestió nacional, classes socials i la relació amb el medi ambient.
Continuar aquesta línia és una tasca vàlida per a tots  els parlaments:  locals, Corts Valencianes, Parlament espanyol i Parlament europeu.




[1] SORRIBES, J. :"Con-fianza" El País/Comunidad Valenciana, 14.11.11. http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/Con-fianza/elpepuespval/20111114elpval_10/Tes

dijous, 22 de setembre del 2011

Sense pausa estival




Mentre el paisatge relaxant i bell  de les Illes Lofoten transmetia bones sensacions als visitants les notícies de la vida política i econòmica no mantenien cap pausa tranquil·litzant, exclosa, potser el fet que les mobilitzacions del 15 M eren vives en ple estiu.

                                     Foto. Paisatge de les Illes Lofoten (N). Foto de l'autor, estiu 2011

En la perifèria de la perifèria que és la societat valenciana vam veure la renúncia del president Camps. Poca resposta per a una corrupció ben assentada en el  PP valencià, balear i madrileny.

L'extrema dreta noruega -ni els països escandinaus es lliuren de la plaga- feia carta de presentació amb vora un centenar de víctimes mortals acompanyades d'un discurs  extrem ple d'odi i dirigit en aquest cas als propis conciutadans, un grup de joves socialdemòcrates que discutien en unes jornades de reflexió política.

El govern espanyol anunciava la dissolució del Parlament i la convocatòria d'eleccions generals per al pròxim novembre. La confrontació bèl·lica a Líbia, Iemen i Síria  continua vessant sang i encara no s'ha resolt a hores d'ara.

La crisi financera  plenament vigent sacsejava sense pietat les economies europea i nord americana i en especial la perifèria europea.
El procés de retallada de l'estat del benestar continua i ara i ací  es manifesta sobretot en l'ensenyament i la sanitat, amb mobilitzacions importants a la Comunitat de Madrid, a Catalunya i a Galícia.

La convocatòria electoral de novembre amb l'amenaça de victòria d'una dreta hipòcrita i corrupta ens obliga a la mobilització i a no deixar cap badall afavoridor d'un domini que agreujarà sens dubte les conseqüències de la crisi del sistema: més avantatges per a les grans fortunes, major desmantellament del sector públic, més afebliment de l'autonomia política i de les llengües i cultures minoritzades  com la nostra.

La pluralitat que l'oposició de les Corts valencianes representada pels socialistes i per la consolidació de  Compromís i el manteniment d'Esquerra Unida és un factors positius que cal projectar i enfortir en el Parlament espanyol. Batre al PP és una batalla compartida que  cal continuar amb força.


dimarts, 19 de juliol del 2011

Economia i política en la calor de juliol


(mes en què, recordem-ho, es van iniciar la Revolució francesa i  la rebel·lió militar contra la República espanyola)



El govern valencià continua immers en la davallada que representa un president processat, sense vergonya ni capacitat per a dimitir  i passar a algú del seu partit la presidència de la Generalitat i amb una de les pitjors administracions de l'Estat  (veure la denúncia entre altres de Mònica Oltra[1])
La cúpula del PP (candidat Rajoy i adlàters)  ratifica el cinisme en la política: acceptar impassible el processament de Camps, bloquejar qualsevol renovació dels càrrecs institucionals pendents des de fa anys i multiplicar les declaracions que busquen agreujar la crisi econòmica espanyola.

El sistema capitalista global en crisi, mentre,  no introdueix els mecanismes de control de l'especulació financera (Veure la denúncia de  J. Estefania[2]).
La  Unió Europea és incapaç d'aplicar mecanismes de minoració de la crisi en el seu espai. Els Republicans dels EUA boicotegen fins l'esperpent la presidència demòcrata. Sembla que l'anàlisi escrita en el segle XIX que endevinava La Decadència d'Occident  (Euro-nordamericana) es produeix ara cruament.
La crisi castiga àmplies capes de la població, el moviment del 15 M, les revoltes en els països àrabs -guerres civils en alguns casos- són cims d'un iceberg que com comenten I. Wallerstein i S. Niño[3], mostren els badalls d'un sistema agònic encara sense substitut.




[2] ESTEFANÍA, J.: "Cuatro años ya..." El País, 18. 7. 2011 http://www.elpais.com/articulo/economia/anos/elpepieco/20110718elpepieco_6/Tes
[3] WALLERSTEIN, I. " Structural crises" New Left Review 62, Març-abril, 2010
NIÑO, S. "El capitalismo se ha convertido en un cadáver" El País, Negocios, 19. 4. 2009

divendres, 10 de juny del 2011

Ancien Régime



La constitució de les Corts Valencianes eixides de les eleccions del 22 de maig tenen un remarcat aire d’Antic Règim per partida doble.

D’una banda les noves corts mantenen  una munió de polítics del PP imputats en actes de corrupció que put a antic. La majoria parlamentària conservadora sona a ultra i a Ancien Régime sense més.  Vegem la imatge repetida del proposat president de les Corts, el diputat senyor Cotino, àmpliament tacat de múltiples escàndols proppassats, imposant a la mesa de les Corts, com si fos el seu despatx, la simbologia religiosa pròpia d’històries passades (recorden la imatge del Caudillo entrant sota pali a les esglésies ?).


Segurament pensen els diputats del PP que amb la seua majoria poden imposar a la ciutadania la seua desvergonya política (si estan imputats en judicis per corrupció a qui li importa?) i les seues creences particulars. Pretenen els senyors diputats del PP reproduir en les Corts democràtiques els aires de règims passats; els feixistes o els anteriors a la Il·lustració?

Mentre, els carrers i les places van plenes d’indignats que clamen contra els intents de desfer fites ja aconseguides en la introducció de la llengua a l’escola (manifestació feta el mateix dia a les ciutats de València, Alacant i Castelló) o contra la indiferència front la corrupció de polítics sense vergonya (manifestació d’indignats a les portes de les Corts Valencianes).


dimarts, 31 de maig del 2011

El resultat de les eleccions del 22 de maig de 2011

Els resultats de les eleccions del dia 22 de maig de 2011 mostren clarament  l'erosió dels socialistes a tot l'Estat tant pel que fa a les eleccions municipals com a  les comunitats autònomes que elegien diputats als seus respectius parlaments. El mapa en blau —el color del PP— de tot el conjunt que la premsa ha reproduït és del tot eloqüent, els conservadors han guanyat el total.
La forta correcció de la crisi econòmica adoptada pel PSOE i el corrent de dreta i extrema dreta cada vegada més present a Europa estan darrere dels resultats.

En el País Valencià  i  les Illes els resultats han estat especialment dolorosos  amb sengles majories absolutes del PP. La victòria del PP no neteja el comportament delictiu dels candidats imputats en processos legals i un cert retrocés del PP en els resultats valencians apunta a una certa repercussió de la denúncia de la corrupció i de la nefasta gestió feta.
La part més positiva ha estat la consolidació de la Coalició COMPROMÍS i el manteniment de resultats d'Esquerra Unida. Aquestes dues forces poden influir positivament en els inicis de recuperació d'una certa vertebració del país i en la proposta d'alternatives a la dreta.

Una majoria parlamentària alternativa necessita la recuperació dels socialistes amb la incorporació d'elements vertebradors i de discurs socialdemòcrata.
En la situació actual, les tres forces de centro-esquerra valencianes  han de poder practicar una oposició ferma i capaç de mostrar una alternativa viable al desastre nacional i administratiu que suposa la gestió i el discurs del PP.


dimarts, 10 de maig del 2011

Eleccions del 22 de maig de 2011

La corrupció, ben coneguda i present a l'opinió pública, de bona part de la candidatura del PP amb una munió de càrrecs imputats i pendents de judici amb el candidat Camps al cap, és una raó prèvia més que suficient per a rebutjar aquests candidats.

Ja he parlat de la manca de sostenibilitat de la gestió de la candidatura de Rita Barberà al municipi de València.

 La desastrosa gestió del candidat Camps, a banda de la corrupció, s'ha traduït  amb la destrucció més gran de llocs de treball industrials, de serveis i agrícoles del País des de la transició ençà.
L'abandó del sector públic en educació i sanitat, on s'ha afavorit descaradament determinats clients del sector privat  mostra el decantament reaccionari de la seua administració. Ni bona gestió econòmica, ni bona administració, ni comportament ètic, ni recolzament a la llengua i cultura pròpies, ni transparència ni informació equilibrada en els  mitjans de comunicació públics.

Per tot això és important la resposta ciutadana en les eleccions i exigir el funcionament exemplar de la justícia en el dia a dia.

Els ciutadans hem de dir NO al comportament sense vergonya ni complexos del PP.

La Coalició electoral  COMPROMÍS ha aconseguit estar en les institucions valencianes i és un esforç admirable d'introduir bones pràctiques en la denúncia dels abusos del partit en el govern valencià i proposar alternatives viables.


 M'incline obertament per aquesta coalició i anime els ciutadans valencians a participar i votar aquesta opció o les altres opcions capaces entre tots de fer front al nefast predomini del PP en les administracions valencianes, municipis i Generalitat inclosos.



Fotografia de la Coalició Compromís davant de les Corts Valencianes presentant signatures de la ILP per l'escolarització pública i gratuïta de 0 a 3 anys. Maig de 2011.

dijous, 7 d’abril del 2011

Notes sobre la candidata Rita Barberà


L'alcaldessa de la ciutat de València des de fa vora vint anys no és sostenible.

El llarg desgavell que suportem a la ciutat és àmpliament visible. Més encara després dels reiterats canvis de fanals de l'enllumenat públic. El darrer, molt publicitat de cara a les pròximes eleccions.


Fotografia 1. Cartell anunciant el canvi de fanals de l'Avinguda del Primat Reig (foto de l'autor, abril de 2011)

L'alcaldessa ha aconseguit enlluernar els ciutadans, especialment els del centre, i així les coses ha aconseguit que el consum d'electricitat de la ciutat depasse el de ciutats amb més habitants com ara Barcelona.

En compte de restaurar barris ha decidit enderrocar-ne, com en el famós projecte ara aturat per ordre judicial d’enderrocar una part important del barri del Cabanyal. Aturat? No massa. La darrera notícia ha estat la compra de 50 cases per a enderrocar-les i la seua reiterada idea és perllongar Blasco Ibáñez fins al mar pese a qui pese.

El transport públic municipal és, vora vint anys després del seu govern, una assignatura pendent. La peatonalització de la ciutat és encara incipient. L'aprofitament de les bones condicions topogràfiques i climàtiques de la ciutat per a l' ús de la bicicleta, que ja voldrien els holandesos o les ciutats del nord d'Itàlia on s'usen molt més les bicicletes, és també una assignatura no resolta. Tenim molts quilòmetres de vies ciclistes però poc i mal connectades entre si.


Fotografia 2 Via ciclista a Blasco Ibáñez que s'acaba abruptament, com moltes altres i obliga els ciclistes a buscar-se la vida (foto de l'autor, abril de 2011).

La cultura i la llengua dels valencians no és la seua. Vint anys d'alcaldessa i no s' ha molestat a usar-la com obliga el sentit comú i les lleis (La fotografia 1 mostra l' ús que en fa el PP municipal i autonòmic de la llengua: els logotips i gràcies)

Per tot això, i més, seria bo que no fóra candidata a tornar a presidir la ciutat i seria encara millor que els ciutadans no la votaren.


dimarts, 22 de març del 2011

El cinisme del PP valencià no te límits (2).

La corrupció en un partit que es proclama incorruptible i portantveu  de la moral pública, que té  membres destacats de l’Opus Dei i es declara intransigent amb les faltes dels altres és una vergonya pública.

El PP valencià, el balear i el de Madrid s’ha vist especialment esquitxat de comportaments que han acabat en els jutjats.
El cas valencià ocupa per mèrits propis el primer lloc amb la inculpació de l’actual president de la Generalitat i candidat proclamat per a les eleccions autonòmiques del  22 de maig de 2011.

L’acusació d’ haver  acceptat  regals d’alguns delinqüents a canvi de concessions de contractes públics i de finançament fraudulent del propi partit es troba a hores d’ara pendent de judici amb proves fonamentades.  Indicis similars han tacat, a banda de càrrecs de la Generalitat, els presidents de les diputacions de Castelló i Alacant. No ha hi hagut dimissions i han estat ratificats com a candidats de les mencionades eleccions o es troben pròxims a la seua ratificació, segons notícies contrastades als mitjans de comunicació.

El PP valencià en el seu conjunt es troba immers en un comportament políticament inacceptable en no exigir la renúncia dels càrrecs del PP imputats. El PP espanyol, amb el sr. Rajoy al capdavant, ple de codis de bona conducta que no aplica, no s’immuta davant dels casos acumulats de càrrecs del seu partit imputats  en comportaments delictius i no dubta a  ratificar-los com a candidats en processos eletorals.

La societat civil exigeix i ha d’exigir comportaments nets i clars i no ha d’acceptar l’enviliment de la política, que és discussió neta i gestió pública correcta i no robatori i comportaments de doble moral.

Hem d'exigir conductes exemplars i nul·la tolerància als delictes dels qui estan per a servir a la ciutadania i no per a servir-se’n.

A més a més, independentment dels processos electorals, cal reclamar el compliment de les lleis i l’aplicació de la màxima  la llei és igual per a tots i si de cas hi ha excepcions, les excepcions s’han d’aplicar en el sentit de castigar amb major rigor, si cap, els servidors públics que incorren en pràctiques delictives en la mesura que, a més d’administrar, han de donar exemple de comportament net.

Per tot això, d'acord amb els raonaments suara expressats em sume a la convocatòria de manifestació contra la corrupció del PP i a l’ exigència de dimissió de càrrecs imputats que fan els ciutadans i els partits polítics de l’oposició presents a les Corts Valencianes.



Fig. 1 Cartell del Col·lectiu contra la Corrupció convocant a la ciutadania valenciana a una manifestació el 26. 3. 2011.

dilluns, 7 de març del 2011

El cinisme del PP valencià no te límits (1).

Mantenen una doble moral que apliquen a tots els seus comportaments. Diuen que tenen un codi ètic del partit però  el tal codi no es posa mai en pràctica

Un exemple  entre molts és el de l'ús de la llengua.

·                                                         Els càrrecs públics i la portaveu del govern valencià no usen la llengua en públic com cal amb una llengua oficial i llengua pròpia del territori
·                                                         Les línies en valencià del sistema educatiu primari i secundari es retallen i no se n'aproven de noves
·                                                         La tv pública valenciana no s'adequa a la llei de creació que obliga a un ús majoritari de la llengua en la seua programació.
A més a més obliguen a tancar la tv3 que usa la llengua i manté una informació plural.
·                                                         Els rètols lligats a la Generalitat o a l'Ajuntament de València sistemàticament incompleixen la llei d'ús del valencià i l'obligació de protegir-lo.


Foto 1 Rètol de l'Hospital Clínic en castellà posat en febrer de 2011.

Foto 2 Rètols de la Conselleria de Sanitat posats en la Campanya electoral de 2007 pel conseller Blasco, encara visibles arreu del país.

Rebutgem un comportament hipòcrita i nefast per a l'ús de la llengua i per a la societat valenciana.