Contra les guerres de V. Putin, B. Netanyahu i D.Trump

Ens trobem brutalment immersos en una actuació de guerra amb evidents crims contra població civil per part dels governs d’Israel, els EUA i Rússia. Tots tres conflictes no estalvien la producció de crims a població civil i destrucció massiva de territoris: Gaza, Palestina, Líban, Síria són bons exemples de destrucció de territoris per part del govern de Netanyahu. Iran ha estat atacat per part d’Israel i els EUA. A més, encara no s’ha parat la invasió de V. Putin amb víctimes civils, a més de les militars i amb destrucció d’infraestructures no militars a Ucraïna.

Els governs d’Israel i els EUA son formalment democràcies, però tots dos governs mantenen una política d’extrema dreta amb atacs a les forces interiors que s’oposen a la seua deriva militar. En el mateix sentit, V. Putin continua el seu control brutal a Rússia, incloses actuacions contra qualsevol oposició interna i guerra híbrida bruta a l’exterior.

Tots tres governants son ja clarament responsables de crims de guerra. Putin i Netanyahu ja han estat denunciats al Tribunal Internacional a La Haia, Trump després dels atacs a l’Iran amb el bombardeig d’una escola i centenars de morts, és susceptible també de la corresponent denúncia per crims de guerra al mateix Tribunal.

A banda dels danys en humans i materials els tres conflictes en curs impacten en el sistema econòmic global, en especial amb els atacs a l’ Iran i les seues esperables respostes. Impactes globals i com sempre amb especial incidències en les persones més necessitades.

En les tres guerres en curs destaquen els grans nacionalismes amb interessos geoestratègics i connotacions etno-racistes.

Paradoxalment, la bravura mostrada pels EUA, evidencia, en canvi, la decadència americana del país,  anunciada entre altres per Immanuel Wallerstein, que va datar el seu inici en els anys 70 del segle passat.

Reproducció de la portada de La decadencia del Imperio. EEUU en un mundo caótico. D’Immanuel Wallerstein, traducció castellana d’A. Saborit, Txalaparta. Tafalla, 2005. L’original en anglès data de 2003.

Ran de la guerra de 2003 a l’Iraq, Wallerstein (2003) va tornar a incidir sobre la decadència dels EUA. Els falcons (extremistes partidaris de la intervenció militar) ja eren considerats pel sociòleg com a símptoma i causa futura de la decadència americana:

" (...) Les interpretacions dels falcons són errònies i contribuiran només a la decadència dels EUA, transformant una caiguda gradual en una davallada molt més ràpida i turbulenta" pag. 44.

Una opinió coincident és la de Gerardo Pisarello (2004) en la introducció a les Razones jurídicas del pacifismo de L. Ferrajoli quan parla dels EUA:

"Animada per nous interessos geoestratègics, la política exterior nord-americana acabà per imprimir un gir dràstic a les relacions entre força i dret en l'ordre internacional, començant una fase caracteritzada, sobretot, pel menyspreu de la legalitat i per una pretensió unilateral de domini econòmic, polític, militar i cultural "

La crisi sistèmica global que les guerres en curs mostren ha estat explicada de manera consistent en la llarga i fructífera producció acadèmica d'Immanuel Wallerstein i els seus deixebles (2013). Així explica les consequències socials de la crisi econòmica:

"És evident que la crisi terminal del capitalisme ha generat una polarització ideològica extrema —una expressió, entre altres coses, de la polarització tant econòmica, social com política engendrada per aquesta mateixa situació de crisi— una polarització que invàlida i deslegitima simultàniament les interpretacions liberals i centristes que van prevaldre i van dominar fins a la caiguda del Mur de Berlín".  Segons el sociòleg americà, " Aquesta polarització rellança clarament les dues posicions més extremes i radicals: una dreta ara cínica, descarada i cada cop més agressiva, així com una interessant gamma de Noves Esquerres, més creatives, tolerants, plurals i efectives que les Velles Esquerres anteriorment dominants, que van caracteritzar el període anterior a 1968. Aquestes Noves Esquerres es mostren igualment, en els moviments socials que protagonitzen. Són part de la lluita social en general —des de pobles i dones indígenes fins a ecologistes i estudiants, passant per nous grups urbans, pacifistes, homosexuals, jubilats, aturats, agricultors, etc.— No només ha recuperat i recreat el marxisme, sinó que també ha desenvolupat un projecte cada cop més ric i interconnectat de transformació social global veritablement radical" 

Uncertain Worlds: World-Systems Analysis in Changing Times. p. 29 (el subratllat és meu)

Una altra i fonamental contribució a la interpretació i resposta als conflictes socials és la de Jürgen Habermas, mort fa poc als 96 anys. El filòsof de l’escola de Frankfurt era un ferm defensor de la ciència crítica, de la democràcia i de l’enfortiment d’Europa així com el respecte al dret internacional, elements del tot necessaris en la resolució dels problemes que ara ens ocupen.

A mode de conclusió

La guerra de Rússia contra Ucraïna i els extremismes de l’estat d’Israel en la seua devastadora expansió, mostren una cega deriva en els crims a Ucraïna i en els de l’Estat jueu a Palestina, crims que  haurien d’acabar jutjats per ser guerres il·legals i pels consegüents crims de guerra contra la humanitat.

La resposta als excessos de la nomenclatura teològica de l’Iran contra la pròpia població, ara puntualment enfortida pels atacs coordinats d’Israel i els EUA, potser acabarà ensorrant el règim inhumà i irracional del país quan l’acció de l'oposició siga possible.

A més dels principals elements geoestratègics i la configuració de nous imperialismes, també podem veure  connotacions amb els extremismes religiosos en el rerefons de les tres guerres en curs: ortodòxia russa extremista, cristianisme d’extrema dreta als EUA, ortodoxes jueus a Israel i extremistes xiïtes a l’Iran. Convé en aquest cas recordar l’observació de l’ecumenista Hans Küng quan va dir: "la pau no serà possible sense que prèviament hi haja pau entre les religions".

Oracions de cristians a la Casa Blanca, abans de la guerra d'Iran

La reafirmació d’un dret internacional ara malmès i la necessària reforma de la impotència estructural de l’ONU, inclòs el reforçament del Tribunal Internacional de La Haia, són del tot necessaris.

La resposta de la població contra les guerres a tot arreu. La reafirmació de la democràcia i el dret internacional al si de la UE són elements imprescindibles  contra unes guerres del segle XXI que compten amb armament nuclear i l'ús de la IA al seu si amb total capacitat destructora.

Publicat a la revistasaó.cat (20.3.2026)

https://revistasao.cat/contra-les-guerres-de-putin-netanyahu-i-trump/

Un sistema democràtic en tensió.

Com en els anys 30 del segle passat, ens trobem immersos en un augment generalitzat dels partits d’extrema dreta amb els EUA com exemple clar d’aquesta tendència, posant en perill la democràcia mateixa en un dels països fundacionals de la democràcia considerat potser el més sòlid d’aquest sistema.

En Europa el creixement de les forces postfeixistes afecta a bona part de les democràcies, manant en solitari o en coalició amb la dreta, a països que van patir el feixisme i van tenir una forta reacció en contra des de la postguerra com a Itàlia, on ara tenim Georgia Meloni al capdavant del govern. A Alemanya l’avanç de la AfD a Saxònia-Anhalt i a Mecklenburg-Pomererània occidental mostren una desmemòria perillosa en el país que generà, desenvolupà i aplicà el nazisme. Els casos portuguès i espanyol amb una guerra i postguerra llargues i cruels contradiuen els intents de superació posterior a la mort del dictador, o a la Revolució del 25 d’abril. En el cas espanyol, el PP assumeix el discurs i les iniciatives postfeixistes de Vox amb el qual governa diverses autonomies. La dreta portuguesa coqueteja amb Chega. El lepenisme a França amenaça també a capgirar el sistema. No s’han escapat de la tendència els països nòrdics, ni Flandes ni els Països Baixos, ni els europeus de l’Europa de l’Est. És una onada que marca el pas polític sense vergonya a la qual no hem de deixar d’oposar-nos clarament.

Antonio Scurati ha estudiat el cas de B. Musolini a Itàlia. L’ha explicat clara i extensament. Considere ací un text seu de la conferència pronunciada a Ginebra, editada el 2023ⁱ. Scurati denuncia les amenaces dels feixistes a tot arreu, patides també per ell mateix personalment, i ens avisa de la necessitat d’una lluita continuada, la seua opció compromesa és del tot aplicable a casa nostra ara i ací :

«Un cop alliberats de la malaurada il·lusió de la suposada immortalitat de la democràcia, hem de retornar a la seva història, hem de tornar a ser part activa d’aquesta història [antifeixista] que coincideix al llarg de tota la seva trajectòria amb la lluita per ella, per la democràcia. Una lluita quotidiana, interminable, incansable»

Foto de l’ edició catalana de la conferència d’A. Scurati, traduïda i eixamplada per G. Muñoz, Editorial Afers, 2025.

Comportament del postfeixisme en el poder i en l’oposició

Es fa evident la necessària polarització a tot arreu com a primera mesura, espentada per l’arrogància i les mesures contundents d’allà on mana la dreta postfeixista, com en el cas paradigmàtic dels EUA o en l’oposició com en el cas espanyol.

L’administració de D. Trump en el poder, ha obligat a crear una polarització necessària per a contrarestar un poder bastit des del capital: capaç de controlar el Tribunal Suprem; manipular les normes del comerç; amenaçar a tort i a dret; negar els drets de la població; atacar els immigrats; declarar guerres; manipular els districtes electorals; negar el dret de vot a àmplies minories a l’ensems que ha posat en qüestió el sistema electoral mateix. A més a més, nega les institucions internacionals, Nacions Unides, Tribunal Internacional, la Unió Europea. Desestabilitza els Estats d’Amèrica llatina, interfereix en les eleccions europees i de tot arreu. Ataca les forces democràtiques i afavoreix les d’extrema dreta. Promou l’ús dels combustibles fòssils, causants en bona mida de l’emergència climàtica, i posa entrebancs a l’economia sostenible.

Quan estan en l’oposició, com el PP-VOX espanyols, ataca el govern central i persegueix amb tots els mitjans: judicials, manifestacions amb ús de violència verbal i física si convé, xarxes socials i premsa conservadora amiga; utilitza la mentida com a arma; barra les possibilitats de pacte entre els governs autonòmics i el de l’Estat, sense permetre negociacions cosa que al capdavall acaba negant de fet la autonomia mateixa, la qual molesta en l’estratègia de destrucció establerta des de l’inici en negar legitimat als que no son dels seus partits; usen el Senat de manera espúria contrària a les funcions atribuïdes a la cambra.

Els dos exemples, l’estatunidenc i l’espanyol, els uns manant, els altres escalant des dels governs autonòmics, mostren una consideració d’enemics als que no son del seu partit com va establir Carl Smith en treballar a Alemanya en favor dels nazis i contra els demòcrates. La negació i l’atac al contrari sense contemplacions mostrat entrebanca la possibilitat de treball polític de govern allà on poden.

El poder d’aquesta dreta-extrema postfeixista no deixa cap oportunitat al diàleg ni a la col·laboració i practica sense vergonya al joc brut. Les característiques dels dos exemples comentats, sense ser exhaustiu, ens obliguen a combatre’ls clarament tal com demana, entre altres Antonio Scurati, si volem salvar la democràcia i impedir el retorn a un feixisme com el del segle XX, que les generacions ara en la tercera edat coneixem perfectament.

En la campanya electoral de la tardor que ara comença a les Corts espanyoles i en la de les Corts Valencianes de la primavera pròxima, ens cal contrastar els comportaments postfeixistes d’una banda i democràtics de l’altra. Ens cal actuar i optar, necessitem la democràcia per guanyar el present i el futur.

i Fascismo e populismo, Mussolini oggi. Giunti editoe S.p.A / Bonpiani, 2023. Edició en català de l’Editorial Afers, 2025, traducció i epíleg de Gustau Muñoz. Pàgina 67 (el subratllat és meu).

Publicat a la Revista Saó. cat  el 13.10.2026

  revista Saó.cat

Sobre la moció de censura presentada per R. Tamames al govern de P. Sánchez i el perill de l’extrema dreta.

 La moció de censura encapçalada per Tamames afavoreix l'extrema dreta.

1. La moció encapçalada per R. Tamames el 21 i 22 de març es pot qualificar de moció amb trampa 
2. L'extrema dreta és un perill global 

 R. Tamames amb parlamentaris de Vox ( Foto de J.J. Guillén/ EFE)

 

Una moció de censura, com és ben conegut, està obligada a proposar un programa i un govern alternatius al del govern que critica. No és un exercici de remembrança de la transició democràtica dels anys 70 ni una acusació sense proves sobre la política i la situació econòmica emanada del govern en actiu que es pretén desbancar, amb un recolzament parlamentari suficient. És un mecanisme constitucional potent, capaç de rellevar governs com va passar en la moció presentada contra el govern de M. Rajoy en el 2016. Si no s’adequa a la finalitat indicada Es tracta d’un ús fraudulent (Pérez Royo, J. 2023).

En Europa, i en Espanya en particular, tenint en compte les dramàtiques conseqüències del feixisme que hem patit i la presència important actualment de l’extrema dreta d’inspiració feixista a molts països, no podem banalitzar l’actuació política condescendent amb els plantejaments de l’extrema dreta, que han acabat amb guerres i amb l’extermini sense contemplacions de les forces polítiques  considerades contràries als seus plantejaments. 

És per això que és altament criticable l’acceptació per part de R. Tamames d’acceptar encapçalar una moció de censura a un govern democràtic presentada per Vox. El fals candidat a president de govern amb una amplíssima cultura política i econòmica que va del PCE al CDS li fa un enorme mal al sistema democràtic obrint les portes a un partit com el de VOX que actua estirant els partits de dreta com el PP (farcit de corrupció i de doble joc com és ben visible per exemple amb el CGPJ) a posicions pròximes al feixisme. 

Li se va dir per part de les forces polítiques que van recolzar el govern. Li ho han recordat des del mitjans de comunicació democràtics (VALLÈS, Josep Maria, 2023)

 Ens cal recordar-ho ara i ací davant  les consultes electorals d’enguany (municipals, autonòmiques i estatals) i les del Parlament Europeu de 2024 i més encara amb la presència important de l’extrema dreta de VOX ací, de RN a França, dels FI a Itàlia i d’AfD a Alemanya, entre altres.  

No podem oblidar la història pròxima del segle XX que ens obliga a actuar en conseqüència. Cal afirmar que el que ha fet R. Tamames i ad lateres  marca un camí inassumible per la democràcia.  

Notes:

PÉREZ ROYO, J. (2023) Fraude de Constitución (eldiario.es)

VALLÈS, Josep Maria (2023)  https://elpais.com/opinion/2023-03-23/peligros-de-la-desmemoria.html

PUBLICAT A LA REVISTA SAÓ (28.3.23)

https://revistasao.cat/sobre-la-mocio-de-censura-presentada-per-r-tamames-al-govern-de-p-sanchez-i-el-perill-de-lextrema-dreta/

Reflexions de cara a les eleccions de 2023

 

Un any dens d’eleccions com l’actual obliga  la ciutadania a reflexionar sobre les opcions i els reptes que representen.

Foto 1, Jardí Botànic de la Universitat de València del qual han pres nom els pacte polítics que sostenen la Generalitat

http://www.jardibotanic.org/fotos/noticia_494.jpg

A primers de febrer ha circulat una petició àmpliament refrendada en la que es demana un tercer pacte del Botànic que continue en el futur el pacte ara en funcionament.

Aquesta és una doble petició, d’una banda es recorda als partits ara presents en el Consell de la Generalitat: Socialistes, Compromís i UP, la necessitat entendre’s ara i després de les eleccions.

D’altra banda en fer pública la petició es mobilitza  la ciutadania i especialment els votants perquè recolzen amb el seu vot en les properes eleccions municipals i autonòmiques els partits abans mencionats presents en la Generalitat i a molts municipis. Amb el ben entès que únicament serà possible reeditar el pacte en cas d’assolir la majoria absoluta.

Ens situem clarament en una política de blocs en la mesura en què els partits de dreta i dreta extrema, cada vegada més difícils de diferenciar, quan obtenen la majoria, formen govern, com s’ha demostrat recentment a Castella-Lleó i abans a Andalusia, a la Comunitat i a la ciutat de Madrid, i a Múrcia.

Foto 2, polítics d’extrema dreta en la darrera manifestació a Cibeles feta el 21 de gener, la qual comptava amb el recolzament del PP i Ciudadanos.

La dinàmica del pacte del Botànic no només ha funcionat al País Valencià i a la ciutat de València entre altres ciutats, sinó que ha servit de referència a nivell estatal on la majoria parlamentaria al Congrés va permetre formar govern, aprovar lleis de progrés i bastir una política social capaç de minorar els impactes negatius de la crisi econòmica, de la pandèmia i ara mateix dels impactes econòmics de la invasió d’Ucraïna.

Sense una entesa àmplia com la que ha funcionat i funciona ara ací i allà, això no hauria estat possible.

El PP i Vox ens mostren contínuament, allà on governen, com funciona la corrupció generalitzada, l’aprovació de lleis reaccionàries on tenen majories, així com les retallades en sanitat, educació i la resta del sector públic.

La mobilització en les eleccions i, després, en els parlaments municipals, autonòmics i de l’Estat ha permès els pactes de govern, el del Botànic i els altres, fent possible polítiques socials i ambientals democratitzadores. Coneixem, en canvi, el resultat en lleis i en l’actuació subsegüent en relació al benestar social i econòmic que els dos partits PP i Vox practiquen. Sabem, a més, la manipulació en i sobre el Consell General del Poder Judicial que practiquen des de fa més de quatre anys.

Conèixer la realitat dels partits i el comportament dels dos blocs ara en funcionament és una obligació davant les tres consultes electorals a la vista. Hem de votar i després hem de pactar en la direcció que l’experiència immediata ens assenyala. Com ja s’ha dit, si nosaltres no fem política ens la faran, per això ens hem de mobilitzar i per això és útil actuar perquè un tercer pacte del Botànic siga possible. 

 

Publicat a la revista Saó, 13.2.2023

Reflexions de cara a les eleccions de 2023 - Revista Saó (revistasao.cat)