L’últim
muetzí, de
Rafael Escobar
El proppassat dia 7 de novembre es va
presentar al club de lectura d’Intersindical Valenciana el llibre L’últim
muetzí de Rafael Escobar.
Rafael Escobar va començar la seua trajectòria
literària els anys ’90 i ja en edat avançada ha continuat escrivint narrativa i
ha guanyat diversos premis, entre ells
el premi de narrativa Andròmina el 1993 referit al llibre que ara ens ocupa.
Vora trenta anys dedicat a escriure amb el
reconeixement de diversos premis, Almenara, Crevillent i Xàtiva entre altres.
El llibre l’Últim
muetzí es va publicar el 1994 i s’han fet diverses reimpressions fins la
darrera de 2014. Actualment, malauradament, es troba descatalogat i molts dels
lectors del grup tingueren problema a l’hora de trobar el llibre.
La novel.la d’Escobar dedicada al tema dels
moriscos, una entre un total de tres dedicades al mateix tema, s’inscriu en la
temàtica de novel·la històrica. Dins d’aquest gènere pertany però al grup de
novel·les reivindicatives, aquelles que rememoren el passat destacant el paper
de resistència i/o de revolta front els poders establerts. En aquest mateix
grup s’inscriuen dues novel·les llegides al grup de lectura la de Carme de
Miquel sobre la resistència dels llauradors de la Punta Salvem el verd, història de resistència recent. També la d’Alfred
Bosch Inquisitio en la qual es
destaca la lluita del mestre Ripoll front la Inquisició.
La novel·la de Rafael Escobar és un exercici
d’immersió en el món dels moriscos valencians vespres de la seua expulsió a
principis del XVII. Vae victis pobres
dels vençuts que en deien els llatins. El seu relat es basa en una documentació
de les fonts publicades que li ha permès reconstruir una societat valenciana i
hispànica altament cruel amb els moriscos que hi vivien. Recordem que al País
Valencià de l’època representava més d’un terç de la població. Escobar situa el
conflicte de manera versemblant i a l’ensems compromesa amb el grup castigat per
una política i una societat excloent i xenòfoba.
El llibre mereix una nova edició. El tema és
un tema per desgràcia d’actualitat. Avui en relació als immigrats que ens
arriben d’Africa, potser alguns d’ells hereus dels moriscos que van ser
expulsats. Els lectors van suggerir la conveniència en cas que es reedite que
incloga un glossari de topònims amb la forma aràbiga i l’actual ja que molts
dels topònims tal com els ha inclòs l’autor es fa difícil de reconèixer.
Llegir llibres i comentar-los amb els seus
autors és un privilegi i una funció necessària en una societat actual que té
massa pressa per a llegir i que es mou per una absoluta immediatesa que
representen molt bé les xarxes virtuals existents i l’ús dels escrits immediats
que representen per exemple els WhatsApp. Escriure, llegir i comentar és un
exercici necessari que reclamem públicament.
Ismael Vallès
Intersindical Valenciana
El Micalet parla de llibres
Publicat a la web d'Intersindical Valenciana
novembre de 2018