divendres, 1 de desembre del 2017

L'església catòlica valenciana i els símbols franquistes

L'església catòlica valenciana i els símbols franquistes en l’actualitat: el cementeri parroquial de Muro

La  Llei 52/2007, de 26 de desembre,  coneguda com de la memòria històrica i aprovada en el segon mandat de Zapatero, obliga la societat a respectar les víctimes del franquisme i a eliminar o transformar els monuments i les referències en els noms de carrers i pobles que fan relació al bàndol guanyador de la guerra civil.
Molts dels monuments reproduïen inscripcions com “José Antonio Primo de Rivera. ¡Presente!” i “Caídos por Dios y por España” excloent així els morts del bàndol que havia perdut la guerra. En alguns casos aquests monuments s’han eliminat o s’han transformat utilitzant referències que inclouen tots els caiguts i no només els franquistes.
Comente ací el cas del Cementeri Parroquial de Muro (l’Alcoià-el Comtat), depenent de l’arquebisbat de València. En aquest cementeri hi ha, situat de manera central i prominent, un únic monument que sintetitza les referències a José Antonio i als “caídos por Dios y por España



Foto 1. Monument als caiguts franquistes al cementeri parroquial de Muro (foto de l’autor, novembre de 2017).

Un llibre de pedra obert inclou els noms dels considerats com a caiguts bons. La llista dels caiguts reproduïda en el monument és perfectament llegible.


Foto 2. Detall de les inscripcions de la base de la creu. (foto de l’autor, novembre de 2017).

El monument en qüestió, típic del període de postguerra és de difícil transformació. L’eliminació seria una solució que no tindria per què ofendre les famílies, el nom d’algun membre de les quals està en el mateix monument, donat que les tombes familiars o individuals dels quals estan en el mateix cementeri sense cap tipus de problema. Els noms dels afusellats o desapareguts de l’altre bàndol, en canvi, no sempre han tingut la mateixa sort.
Potser una transformació possible i fàcil de fer és deixar la creu de pedra ara existent amb un únic rètol “Als caiguts de la guerra civil 1936-1939”. Aquesta fórmula inclusiva no ofèn ningú i deixa constància de manera acceptablement neutra de les pèrdues humanes del conflicte.
L’església catòlica valenciana hauria de fer l’esforç d’aplicar la llei de memòria històrica en els propis edificis, temples, cementeris parroquials, centres escolars i altres de la seua propietat, encara que estiguen exempts d’obligació legal, atenent així a l’esperit de concòrdia que la legislació actual representa en contrast amb les lleis eixides del franquisme clarament decantades a glorificar només el bàndol guanyador de la guerra.

Ismael Vallès i Sanchis, professor jubilat de la Universitat de València


dijous, 9 de febrer del 2017

El triomf de la reacció política reclama la construcció d'alternatives

El triomf de la reacció política reclama la construcció d'alternatives viables capaces de revertir-lo: Una crònica d’hivern


L'Aitana nevada. Fotografia de M. Català


Una crònica d'hivern en el patiment de gèlides temperatures i en l'esglai del vent reaccionari que ens envolta i ens obliga a participar en la construcció d'alternatives viables.

L'escala global ens ve aclaparadorament dominada pel declivi americà moltes voltes anunciat i mai acomplit. La deriva sistèmica que la presidència dels EUA assenyala no pot contenir més elements negatius acumulats:
El retorn al capitalisme de casino amb l'eliminació d'elements de control financer, barrejat amb la intromissió des del poder al comportament de les empreses (des de la producció automobilística a la inclusió o no de la venda de roba lligada a familiars del president).
La negació dels drets humans, amb barreres a la immigració. L'errònia identificació de terrorisme amb l'islam ignorant la gran quantitat de terror fet per pistolers del propi àmbit occidental. Això nega  la llibertat religiosa amb identificació de perills de terror en relació a una de les religions. La Misogínia, el racisme i l'homofòbia, acompanyen moltes de les seues declaracions i actuacions.
La no acceptació de la divisió de poders amb crítiques frontals al poder judicial, un dels pilars bàsics del sistema.
La no acceptació de la llibertat d'opinió i de premsa i la difusió de mentides a través de la xarxa, especialment a través de twiter, i l'atac des de la presidència al conjunt de la premsa.
La no acceptació de tractats comercials i ambientals signats per l'administració anterior. La intromissió en els àmbits internacionals: europeu (opinions sobre el Brexit, atacs a la UE, a  Alemanya, França i Holanda, al Vaticà...); americà, amb Mèxic com a referent obsessiu de la presidència ianqui; asiàtic, amb amenaces a Xina i Iran; Orient Mitjà, reforçant  Israel i atacant Palestina, etc.
La negació de l'àmbit d’actuació de la universitat amb amenaces concretes a la Universitat de Berkeley.
La connivència amb una potència estrangera per a véncer en les eleccions.
Tot plegat, clar i ras, l'actuació presidencial nega  la il·lustració i la revolució americana origen de la Constitució dels EUA. Si el Congrés reacciona des de la lògica del sistema polític i cultural propi, ja hauria d'estar intentant un impeachment en tota regla.

Europa continua inerme amb la paralització de la UE, incapaç de completar el sistema construït, replegant-se cada vegada més a un sistema entre estats més que a un sistema europeu. Agreujat per la deriva del populisme de dreta que ha liderat el procés britànic de desconnexió de la UE i que ensenya les orelles a molts estats.

L'àmbit espanyol mostra igualment els mateixos signes reaccionaris presents als àmbits abans mencionats. La presidència de govern de Rajoy II, i la de Convergència II a Catalunya, mostren agreujades les inoperàncies europees abans dites. Rajoy continua sense haver  assumit en la nova etapa les greus seqüeles de la corrupció sistèmica del PP, el partit que presideix, i no ha resolt les greus disfuncions del sistema amb Catalunya al cap i amb la resta de comunitats autònomes. El nivell de protecció social continua en nivells intolerables amb amenaces fundades a peces clau com la protecció de l'atur i les pensions, entre altres. Els partits del centre-esquerra, incloent Podemos, són ara per ara incapaços de bastir una alternativa que haurà d'incloure necessàriament la denominada “qüestió territorial”. En el País Valencià hem d’enfortir les forces polítiques que han generat el relleu de majories a les principals ciutats, València de manera especial, a les Corts valencianes i mantenen una presència important als parlaments espanyol i europeu.

Potser estem entrant novament en la necessitat, en tots els àmbits mencionats, de construir una resposta a la deriva del sistema polític i econòmic amb una visió més enllà de resultats electorals immediats, però amb la necessitat de vèncer, per  començar, en les consultes electorals i en la denúncia de les injustícies del sistema. Hem de veure i actuar prop i lluny a l'ensems.