Ancien Régime

La constitució de les Corts Valencianes eixides de les eleccions del 22 de maig tenen un remarcat aire d’Antic Règim per partida doble.

D’una banda les noves corts mantenen  una munió de polítics del PP imputats en actes de corrupció que put a antic. La majoria parlamentària conservadora sona a ultra i a Ancien Régime sense més.  Vegem la imatge repetida del proposat president de les Corts, el diputat senyor Cotino, àmpliament tacat de múltiples escàndols proppassats, imposant a la mesa de les Corts, com si fos el seu despatx, la simbologia religiosa pròpia d’històries passades (recorden la imatge del Caudillo entrant sota pali a les esglésies ?).

Segurament pensen els diputats del PP que amb la seua majoria poden imposar a la ciutadania la seua desvergonya política (si estan imputats en judicis per corrupció a qui li importa?) i les seues creences particulars. Pretenen els senyors diputats del PP reproduir en les Corts democràtiques els aires de règims passats; els feixistes o els anteriors a la Il·lustració?

Mentre, els carrers i les places van plenes d’indignats que clamen contra els intents de desfer fites ja aconseguides en la introducció de la llengua a l’escola (manifestació feta el mateix dia a les ciutats de València, Alacant i Castelló) o contra la indiferència front la corrupció de polítics sense vergonya (manifestació d’indignats a les portes de les Corts Valencianes).