Un
partit de principis
Una democràcia formal, ni que siga amb les
característiques de l’espanyola, no pot subsitir amb el principal partit de l’estat
instal·lat en el cinisme, la mentida i el cas omís a la justícia del propi
sistema, amb descarades destruccions de proves i altres maniobres similars.
A qualsevol democràcia de l’entorn, la
publicació contrastada per mitjans periodístics solvents amb proves de
corrupció que afecten a una part substancial de la cúpula del partit en el poder no es resol amb afirmacions
escuetes com la de “Es falso” pronunciada pel president del govern i del
partit.
A la desvergonya anterior cal afegir el
bloqueig parlamentari del PP a qualsevol control efectiu dels grups d’oposició.
El
control del Tribunal Constitucional, presidit per un militant del partit que no va declarar en el Parlament la seua militància fins fa poc en el PP, amb
passat documentat d’extrema dreta, és una altra mostra de desvergonya descomunal,
més encara quan el PP va recusar magistrats en el mateix tribunal per simples
articles desfavorables a les seues tesis, en l’anterior legislatura.
Actuació
de govern
Processos d’atac al sistema públic de salut i
educatiu cada vegada més castigat per
retalls de pressupost o cessions a empreses amigues, eixides sovint de la mateixa administració del PP.
Afirmacions i actuacions que propicien “españolizar”
l’educació de part de l’estat amb cultures pròpies diferents de la castellana,
mentre es pretén dissimular l’atac amb l’augment de llengües estrangeres, senzillament ataca el fons del sistema actual que havia corregit aquestes
pràctiques pròpies del franquisme.
L’economia es mou de manera que es mantenen i
s’incrementen nivells d’atur intolerables i s’ataca les castigades capes
socials més desprotegides, mentre es demana un rescat a la UE que suposa l’ús
de quantitats astronòmiques dedicades a part del sector bancari.
Pel que
fa a la protecció del medi ambient els atacs són evidents en diversos fronts com
per exemple:
Energia elèctrica, amb impediments legals que
fan difícil el manteniment de les energies renovables.
La protecció de la costa contra l’especulació
urbanística és ara pitjor que la que teníem.
Els incendis forestals de l’estiu queden
impunes i amb control deficient, com s’ha
fet evident de manera escandalosa a Galícia.
El
sistema de comunicacions viàries encapçalat per l’administració
del PP s’ha traduït en la pèrdua elevada de vides humanes com l’accident ferroviari
del passat juliol a Galícia o, fa anys sota
administració del PP també, l’accident al metro de València: “41
morts 0 responsabilitat política”
El
sistema de Comunitats Autònomes bastit en la Transició
es fa inviable des del punt de vista financer amb desequilibris inacceptables.
Els atacs del PP en la legislatura anterior, i
en l’actual, contra els intents de continuar adaptant el sistema que
suposava la reforma estatutària com la de Catalunya és un exemple clar: l’actuació del PP al
carrer contra aquests intents d’aggiornamento
del sistema i les maniobres al sí del TC contràries als intents institucionals
catalans de millorar-lo són causa important, entre altres, de l’actual reclamació nacionalista
encapçalada per CiU i Esquerra.
En definitiva la corrupció amagada i no assumida fa de la majoria parlamentària
múltiple del PP una llosa que trenca a pitjor el sistema. La gestió econòmica i
política fan avui més difícil la convivència.
Descartat el retorn al feixisme hispànic, del
qual no acaba de distanciar-se el PP, ens cal l’actuació política plural capaç
de capgirar els negres núvols que tanquen aquest estiu.
