És el PP un partit anti-sistema?

Guanyem al PP, partit anti-sistema.

Els coneixem, sabem com les gasta el PP, l’europeu, l’espanyol i el valencià. De fet, l’acumulació de poders a totes les escales ocupades pels conservadors no deixa cap dubte de quina és la seua política i el seu comportament, independentment de les declaracions que fan. En una cosa estic d’acord,  l’eslogan del PP amb la foto de Cañete que publica avui la premsa, i també en la llengua que usen en les campanyes electorals només i que obliden en el dia a dia i que contínuament ataquen:

“El que està en joc és el futur”

fotografia1  Castellanos, González, Cañete i Fabra en un acte del PP a Torrevieja

El futur  no és sinó la continuació de l’actuació en el present llargament acreditada: corrupció sense vergonya, malversació de fons, i mala gestió econòmica per a l’interès general.

Continuem constatant comportaments a les tres escales en les quals dominen:

 El PP europeu (Merkel, Cameron, Rajoy i...en el passat immediat   Sarkozy, Aznar i  Berlusconi...) han marcat a foc  les classes populars  amb la pitjor crisi econòmica, superant en estupidesa i crueltat als EUA que han aplicat fórmules més suaus. Aquesta força política ha afavorit l’especulació a fons (recordem les lleis del ministre R. Rato) i després, quan els plats s’han trencat, ha aplicat les fórmules de retalls de les cobertures socials de manera irracional fins i tot per a l propi sistema econòmic que defensen i cruel per als que menys tenen.

El club dels conservadors europeus que es diuen demòcrata- cristians, conservadors, populars, convergència i unió no és homogeni. Malgrat la duresa de la dreta alemanya, al menys tenen una mica de vergonya i quan agafen algun ministre o al president de la República en falta, assumeixen la malifeta i dimiteixen. Els conservadors a Espanya i Itàlia, per exemple, mostren una desvergonya suprema...sobresous, ús de doble comptabilitat, robatoris de fons públics i cap dimissió!

Al País Valencià l’actuació arriba al paroxisme. Han danyat greument el conjunt del sistema econòmic. Tenim la taxa d’atur més alta que la mitjana estatal, han dilapidat la indústria i sistema financer  a fons, agricultura abandonada, el turisme greument danyat per excés d’especulació i menyspreu del medi ambient.

A més en l' administració del PP  han descurat les mesures de seguretat dels FGV amb el pitjor accident de metro a Europa, amb “0 responsables” ; ha atacat pilars fonamentals del sistema estatutari: atacs a sanitat i educació. Incompliments i menyspreu sistemàtics de la llei d’ús del valencià . El tancament de la RTVV precedida de les mesures propiciadores de la desconnexió al nostre territori de la TV3 i la campanya contra la Universitat de València quan els convé i contra l’AVL  és un atac en tota regla a la llengua i al que ells diuen que defensen (però se’n riuen) “les senyes d’identitat”

És per això que dic que el PP és un partit anti-sistema car danya de manera frontal les bases de la convivència ciutadana, amb la corrupció com a norma, sense assumir les correccions obligades i amb lleis que desfan conquestes anteriors de l’estat del benestar i de la diversitat nacional i cultural present en la realitat i amb lleis previstes contra drets ja consagrats com la llei vigent sobre el drets de manifestació o sobre el dret a l’avortament presents encara  en el sistema legal vigent. És per això que dic que el PP és un partit anti-sistema i per això podem i els hem de derrotar en les convocatòries electorals que tenim al davant.

Les eleccions al Parlament Europeu per  començar. No oblidem que la major part de les lleis que ens afecten en la vida quotidiana és allí on s’originen.

Compromís, una opció valenciana que ha superat la mala intencionada barrera del 5%, cal que ara i ací siga valorada  i l’empenyem amb el nostre recolzament i amb el nostre vot.

Fotografia 2 Compromís "La primavera europea" al Parlament Europeu

Participem i guanyem. El nostre és un vot clar. No és un vot simètric és un vot compromès en una via també clara que participa al costat d’altres forces per a vèncer a una dreta hegemònica que danya Europa en totes les escales polítiques.