Un PP maquillat pretén perpetuar-se en el poder sense
haver netejat la pròpia corrupció i després d’haver empitjorat els problemes
generals a l’Estat
Foto: Rajoy es banya a l’estiu. Publicada en El País el 26.7.15
El PP ha canviat el logo del partit. Ha posat al front
de la comunicació del partit cares noves, passeja a Rajoy ací i allà, però en
canvi la política del partit ha virat més encara a la dreta. L’elecció de
candidats amb aires d’extrema dreta com García Albiol al Parlament de Catalunya,
són exemple de la deriva dretana del
partit.
Més encara es comprova aquesta deriva en els punts polítics bàsics :
- Corrupció pròpia del partit: doble comptabilitat, finançament irregular, participació d’apròpiament il·legal a través de processos encara no resolts com les operacions Gürtel i Púnica.
- Legislació retrògrada social i mediambiental: amb augment de legislació repressora com la “llei mordassa”. Legislació contrària a l’ús de les energies renovables. La possibilitat de construcció a la costa i als espais forestals cremats.
- En el camp social cabdal del treball, l’atur, els contractes precaris i l’augment de la desigualtat, marquen clarament quina és la política del PP
- Nul.la actuació de reforma de les institucions. Sense respostes constructives en relació a les CC.AA i ajuntaments.
- Actuació marginal a la UE, a remolc del neoliberalisme que ha agreujat els efectes de la crisi econòmica.
Les eleccions legislatives d’àmbit estatal es
consideren les més importants des del punt de vista dels mecanismes econòmics i
polítics a l'abast dels governs estatals. Ací es concentren els mecanismes
principals de poder.
Les coalicions de govern autonòmiques i municipals de
progrés i de canvi fetes a tot l’estat a
partir dels resultats de les passades eleccions autonòmiques i municipals i també
l’actual oposició plural al Congrés
dels Diputats mostren una manera diferent a la del PP i a la de CiU de
fer política.
Alguns exemples al País Valencia i les Illes, a
Barcelona i a Madrid, a Andalusia i
Castella entre altres llocs ens aprofiten d’exemple:
S’ha retornat el dret universal a la sanitat, s’han
abonat les despeses de la dependència paralitzades durant mesos. S’han aturat
desnonaments, s’han cobert despeses de menjadors infantils. S’han derogat plans de destrucció de barris com el del
Cabanyal... Polítiques que mostren la conveniència de rellevar al PP del govern amb una majoria
al Congrés dels Diputats capaç d’articular polítiques de reforma, regeneració i
justícia social. Per tot això, ara, guanyem l’Estat.
Al País Valencià es planteja la possibilitat de
col·laboració entre Compromís i Podem,
que de quallar no s’hauria de fer amb detriment de l’àmbit valencià de decisió i
s’hauria de bastir respectant els plantejaments de Compromís respecte del país.
Això, en bona llei, faria camí per la necessària reforma estatal en el
finançament, en els drets socials i en l’articulació
de la diversitat cultural i nacional de l’estat.
Interessants reflexions, Ismael, en particular la darrera! La reserva que apuntes respecte de la possibilitat de col•laboració entre Compromís i Podem és vital: “s’hauria de fer respectant els plantejaments de Compromís respecte del país”. Hem d’estar ben alerta!
ResponEliminaCol.laborar és positiu, en espais polítics com els parlaments i en les eleccions prèvies, però ens cal deixar clar les dues vessants clau del moment: la protecció social i una solució solidària a la crisi econòmica i avançar en la construcció d'un marc institucional respectuós amb la diversitat cultural i nacional.
EliminaMoltes gràcies pel teu comentari