amb
ocasió de
la lectura de la novel·la homònima de
Martí Domínguez
 |
 |
En
la sessió del club de lectura de la biblioteca de Muro feta
el passat 30 de juny de 2020, un grup de lectors vam
participar amb l’autor sobre el contingut i la forma del seu
relat centrat en la col·laboració dels intel·lectuals en l’extrem
i violent període nazi europeu.
el passat 30 de juny de 2020, un grup de lectors vam
participar amb l’autor sobre el contingut i la forma del seu
relat centrat en la col·laboració dels intel·lectuals en l’extrem
i violent període nazi europeu.
El
relat de Martí Domínguez ens mostra el nucli del
plantejament teòric del nazisme, l’aplicació del racisme,
l’intent d’extermini de jueus i eslaus amb especial referència
de l’experiència duta a terme a Prússia Oriental i Polònia. Es
basa en la pretesa confessió feta per un científic i militant
nazi, el qual vençut i captiu per l’exercit roig, ens conta la
seua experiència de militant.
plantejament teòric del nazisme, l’aplicació del racisme,
l’intent d’extermini de jueus i eslaus amb especial referència
de l’experiència duta a terme a Prússia Oriental i Polònia. Es
basa en la pretesa confessió feta per un científic i militant
nazi, el qual vençut i captiu per l’exercit roig, ens conta la
seua experiència de militant.
Al
costat de la trajectòria del
personatge principal,
apareix el
convenciment d’altres científics en relació a la teoria racista i
de bona part de la intel·lectualitat germànica, biòlegs,
psicòlegs, filòsofs i geògrafs inclosos, al costat del militars.
L’ample recolzament de la societat alemanya i austríaca al
sistema es fa palesa en la narració.
convenciment d’altres científics en relació a la teoria racista i
de bona part de la intel·lectualitat germànica, biòlegs,
psicòlegs, filòsofs i geògrafs inclosos, al costat del militars.
L’ample recolzament de la societat alemanya i austríaca al
sistema es fa palesa en la narració.
Les
pràctiques sexuals de cara a incrementar la raça
considerada superior, l’intent i la consecució espectacular
d’extirpar els jueus, considerats amenaça principal, en la
contaminació de la raça ària, el rapte de xiquets polonesos i
d’altres àrees seleccionats en tant que portadors de sang
germànica i susceptibles de ser recuperats per a la causa,
apareixen clarament explicats en la narració.
considerada superior, l’intent i la consecució espectacular
d’extirpar els jueus, considerats amenaça principal, en la
contaminació de la raça ària, el rapte de xiquets polonesos i
d’altres àrees seleccionats en tant que portadors de sang
germànica i susceptibles de ser recuperats per a la causa,
apareixen clarament explicats en la narració.
No
es tracta d’un seguiment no acceptat per la major part de
la societat germànica, tot al contrari es mostra el seu
seguiment fins la desfeta final.
la societat germànica, tot al contrari es mostra el seu
seguiment fins la desfeta final.
Malgrat el seguiment convençut que el protagonista mostra,
també apareix secundàriament, l’autocrítica:
«
(...) érem com
un tros de fusta en unes aigües
embravides, però el vaixell l'havíem fet naufragar
nosaltresiii».
embravides, però el vaixell l'havíem fet naufragar
nosaltresiii».
Una vegada vençut el sistema, Domínguez mostra
l’acceptació per part de la societat germànica, ja a la
postguerra, de bona part dels científics que havien participat
activament en l’etapa nazi: L’exemple del rector de la
Universitat de Viena, que havia perseguit en l’etapa nazi els
professors jueus, és restituït i homenatjat. El protagonista de
la novel·la, nazi convençut, rep un premi Nobel en la seua
disciplina. Es veu així l’acceptació de molts científics
militants que van recuperar els seus antics llocs de treball
amb posterioritat a la debacle del sistema polític i militar del
nazisme.
L’obra
que Hanna Arendt dedicada
al judici d’Eichmann fet a
Jerusalem en els anys seixanta ens dona una interpretació
magistral del nazisme i la seua acceptació per la societat
alemanya del seu temps. La seua anàlisi des de la filosofia
política coincideix amb la posterior ficció versemblant que
ens proposa Martí Domínguez :
Jerusalem en els anys seixanta ens dona una interpretació
magistral del nazisme i la seua acceptació per la societat
alemanya del seu temps. La seua anàlisi des de la filosofia
política coincideix amb la posterior ficció versemblant que
ens proposa Martí Domínguez :
«(...)
la societat alemanya de vuitanta milions de
persones havia estat apartada de la realitat i de les
proves dels fets, exactament pels mateixos mitjans, el
mateix autoengany, les mentides i l’estupidesa que
impregnava ara la mentalitat d’Eichmann»iv
persones havia estat apartada de la realitat i de les
proves dels fets, exactament pels mateixos mitjans, el
mateix autoengany, les mentides i l’estupidesa que
impregnava ara la mentalitat d’Eichmann»iv
La
realitat política europea actual i americana on
els
populismes d’extrema dreta estan presents en la major part
dels Estats europeus i fins i tot governant com a les
presidències, dels EUA o de Brasil i en les d’Hongria i
Polònia. En el món municipal, en la nostra àrea lingüística,
podem citar el cas de Perpinyà que serà governat per
l’extrema dreta gala.
populismes d’extrema dreta estan presents en la major part
dels Estats europeus i fins i tot governant com a les
presidències, dels EUA o de Brasil i en les d’Hongria i
Polònia. En el món municipal, en la nostra àrea lingüística,
podem citar el cas de Perpinyà que serà governat per
l’extrema dreta gala.
Posar de relleu el fet d’aquesta execrable etapa política
europea continua essent un exercici útil i necessari. Tot i
que es tracta d’una obra de ficció la documentació i l’estudi
profund del narrador valencià fan del tot creïble el conjunt de
l’obra.
Recordar
la proximitat del mal en el segle XX i els rebrots
persistents en la societat humana actual és una necessitat;
reaccionar i fer-lo impossible és una obligació.
persistents en la societat humana actual és una necessitat;
reaccionar i fer-lo impossible és una obligació.
Ismael
Vallès
Muro de Mariola
juny de 2020
iDOMÍNGUEZ, M. (2019): L’esperit del temps, Proa, Barcelona.
iiARENDT, H. (1963) Eichmann in Jerusalén: a Report on the Banality of Evil Hi ha trad. Castellana: Eichmann en Jerusalén. Un estudio sobre la banalidad del mal. Trad. de Carlos Ribalta. Barcelona, Lumen, 1967
iiiDOMíNGUEZ, p. 250.
ivARENDT,(1967) p. 80 (la traducció catalana, és meua)
