El triomf de la reacció política reclama la construcció d'alternatives viables capaces de revertir-lo: Una crònica d’hivern
L'Aitana nevada. Fotografia de M. Català
Una crònica d'hivern en el patiment de gèlides temperatures i en l'esglai del vent reaccionari que ens envolta i ens obliga a participar en la construcció d'alternatives viables.
L'escala global ens ve aclaparadorament dominada pel declivi americà moltes voltes anunciat i mai acomplit. La deriva sistèmica que la presidència dels EUA assenyala no pot contenir més elements negatius acumulats:
El retorn al capitalisme de casino amb l'eliminació d'elements de control financer, barrejat amb la intromissió des del poder al comportament de les empreses (des de la producció automobilística a la inclusió o no de la venda de roba lligada a familiars del president).
La negació dels drets humans, amb barreres a la immigració. L'errònia identificació de terrorisme amb l'islam ignorant la gran quantitat de terror fet per pistolers del propi àmbit occidental. Això nega la llibertat religiosa amb identificació de perills de terror en relació a una de les religions. La Misogínia, el racisme i l'homofòbia, acompanyen moltes de les seues declaracions i actuacions.
La no acceptació de la divisió de poders amb crítiques frontals al poder judicial, un dels pilars bàsics del sistema.
La no acceptació de la llibertat d'opinió i de premsa i la difusió de mentides a través de la xarxa, especialment a través de twiter, i l'atac des de la presidència al conjunt de la premsa.
La no acceptació de tractats comercials i ambientals signats per l'administració anterior. La intromissió en els àmbits internacionals: europeu (opinions sobre el Brexit, atacs a la UE, a Alemanya, França i Holanda, al Vaticà...); americà, amb Mèxic com a referent obsessiu de la presidència ianqui; asiàtic, amb amenaces a Xina i Iran; Orient Mitjà, reforçant Israel i atacant Palestina, etc.
La negació de l'àmbit d’actuació de la universitat amb amenaces concretes a la Universitat de Berkeley.
La connivència amb una potència estrangera per a véncer en les eleccions.
La connivència amb una potència estrangera per a véncer en les eleccions.
Tot plegat, clar i ras, l'actuació presidencial nega la il·lustració i la revolució americana origen de la Constitució dels EUA. Si el Congrés reacciona des de la lògica del sistema polític i cultural propi, ja hauria d'estar intentant un impeachment en tota regla.
Europa continua inerme amb la paralització de la UE, incapaç de completar el sistema construït, replegant-se cada vegada més a un sistema entre estats més que a un sistema europeu. Agreujat per la deriva del populisme de dreta que ha liderat el procés britànic de desconnexió de la UE i que ensenya les orelles a molts estats.
L'àmbit espanyol mostra igualment els mateixos signes reaccionaris presents als àmbits abans mencionats. La presidència de govern de Rajoy II, i la de Convergència II a Catalunya, mostren agreujades les inoperàncies europees abans dites. Rajoy continua sense haver assumit en la nova etapa les greus seqüeles de la corrupció sistèmica del PP, el partit que presideix, i no ha resolt les greus disfuncions del sistema amb Catalunya al cap i amb la resta de comunitats autònomes. El nivell de protecció social continua en nivells intolerables amb amenaces fundades a peces clau com la protecció de l'atur i les pensions, entre altres. Els partits del centre-esquerra, incloent Podemos, són ara per ara incapaços de bastir una alternativa que haurà d'incloure necessàriament la denominada “qüestió territorial”. En el País Valencià hem d’enfortir les forces polítiques que han generat el relleu de majories a les principals ciutats, València de manera especial, a les Corts valencianes i mantenen una presència important als parlaments espanyol i europeu.
Potser estem entrant novament en la necessitat, en tots els àmbits mencionats, de construir una resposta a la deriva del sistema polític i econòmic amb una visió més enllà de resultats electorals immediats, però amb la necessitat de vèncer, per començar, en les consultes electorals i en la denúncia de les injustícies del sistema. Hem de veure i actuar prop i lluny a l'ensems.
Estic prou d'acord, però et saltes algunes coses imprescindibles com ara les actuacions de Fernández Díaz, Trillo, la Fiscalia, etc. contra la llibertat d'expressió, reunió o manifestació. Així com el dret a decidir. Independentment del que penses sobre el que ara passa a Catalunya amb el procés pel dret a decidir, les actuacions de l'Estat central, el TC, alguns ministres, la Policia Patriota, el fals "diálogo" de la Santamaría, etc. posen de relleu molta més misèria i inquietud de la que tu mateix assenyales. Així mateix, la situació de la Gestora del PSOE amb la Susanísima potenciada per l'inefable González, el personalisme anguitista i autoritari de Pablo Iglesias i totes les seues bajanades, entre altres coses, configuren un panorama de final del PP difícil i estranya: sembla que Rajoy haja vingut per quedar-s'hi i que així ho vulguen els uns i els altres. Des del meu punt de vista, ara com ara, només hi hauria una sortida: un govern (per ordre de llista) Errejón - Garzón i Sánchez. Sobretot, com és de preveure i desitjable, si no hi ha majories absolutes. Gràcies.
ResponEliminaMoltes gàcies Molins per la puntualització que eixampla la meua explicació. L'ombra de la reacció és molt llarga i les forces contestatàries curtes, però hem de respondre
ResponEliminaHi estic d'acord, en línies generals, amb el parer combinat de tots dos.Entre els uns i els altres li estan fent el llit a la dreta més reaccionària de l'estat que mentrestant continua fent tot el mal que li deixen.Es podria comentar la governació del Botànic en aspectes claus, però això mereix un capítol a banda.
ResponEliminaMoltes gràcies Josep. Certament la recuperació nacional al País Valencià amb la desfeta llargament construïda pel PP i adlateres està encara per fer.
ResponElimina