L'església catòlica valenciana i els
símbols franquistes en l’actualitat: el cementeri parroquial de Muro
La Llei
52/2007, de 26 de desembre, coneguda
com de la memòria històrica i aprovada en el segon mandat de Zapatero, obliga
la societat a respectar les víctimes del franquisme i a eliminar o transformar
els monuments i les referències en els noms de carrers i pobles que fan relació
al bàndol guanyador de la guerra civil.
Molts dels monuments reproduïen inscripcions com “José Antonio Primo de Rivera. ¡Presente!”
i “Caídos
por Dios y por España” excloent així els morts del bàndol que havia
perdut la guerra. En alguns casos aquests monuments s’han eliminat o s’han transformat
utilitzant referències que inclouen tots els caiguts i no només els
franquistes.
Comente ací el cas del Cementeri Parroquial de Muro (l’Alcoià-el
Comtat), depenent de l’arquebisbat de València. En aquest cementeri hi ha,
situat de manera central i prominent, un únic monument que sintetitza les
referències a José Antonio i als “caídos
por Dios y por España”
Foto 1. Monument als caiguts
franquistes al cementeri parroquial de Muro (foto de l’autor, novembre de 2017).
Un llibre de pedra obert inclou els noms dels considerats com a caiguts
bons. La llista dels caiguts reproduïda en el monument és perfectament llegible.
Foto 2. Detall de les
inscripcions de la base de la creu. (foto de l’autor, novembre de 2017).
El monument en qüestió, típic del període de postguerra és de difícil
transformació. L’eliminació seria una solució que no tindria per què ofendre
les famílies, el nom d’algun membre de les quals està en el mateix monument,
donat que les tombes familiars o individuals dels quals estan en el mateix
cementeri sense cap tipus de problema. Els noms dels afusellats o desapareguts
de l’altre bàndol, en canvi, no sempre han tingut la mateixa sort.
Potser una transformació possible i fàcil de fer és deixar la creu de
pedra ara existent amb un únic rètol “Als caiguts de la guerra civil 1936-1939”.
Aquesta fórmula inclusiva no ofèn ningú i deixa constància de manera
acceptablement neutra de les pèrdues humanes del conflicte.
L’església catòlica valenciana hauria de fer l’esforç d’aplicar la llei
de memòria històrica en els propis edificis, temples, cementeris parroquials,
centres escolars i altres de la seua propietat, encara que estiguen exempts
d’obligació legal, atenent així a l’esperit de concòrdia que la legislació
actual representa en contrast amb les lleis eixides del franquisme clarament
decantades a glorificar només el bàndol guanyador de la guerra.
Ismael Vallès i Sanchis, professor jubilat de la Universitat de
València
Novembre de 2017.Publicat a la revista Saó
http://www.saoedicions.com/esglesia-valenciana-simbols-franquistes-muro/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada