De la solució autonòmica a la federal
Front l’immobilisme del PP i les propostes de
ruptura unilateral buides de contingut.
“No n’hi
ha prou amb refutar una idea meravellosa, cal substituir-la per una altra
d’igualment meravellosa”.
DOSTOIEVSK, F. L’adolescent, trad. de J.M. Güell, Proa, Barcelona, 1998, p. 60.
“Comparat
amb la victòria militar d’una part sobre l’altra, aquest procés [d’apostar per
la humanitat] és lent, de resultats incerts i un treball de Sísif, però les
solucions als conflictes aconseguides per consens són més prometedores que les
que exigeixen que un enemic aplate a l’altre”.
TODOROV, T. (2015): Insoumis, Ed. R. Laffont/Versilio. Trd. Cast. N. Sobregués, Galaxia
Gutemberg, Barcelona, 2016, p. 78. La traducció catalana és meua.
El punt de partida és la constitució de 1978,
la qual assigna àmplies competències polítiques i administratives a les
comunitats autònomes.
La crisi del sistema representat per la
temptativa de ruptura protagonitzada per la classe política que ha governat el
2017 amb el recolzament de gran part de
la ciutadania catalana, així com la dificultat extrema de funcionament de la
resta de CCAA exigeix un replantejament a fons de l’actual sistema. La solució
federal està en la base de la constitució actual, però caldria completar-la i
perfeccionar-la de manera que puga funcionar plenament tenint en compte la
realitat de la complexitat de l’Estat, el sistema europeu i les Nacions Unides.
No s’ha considerat la solució federal front la ruptura que suposa
la independència reclamada per la classe política governant a Catalunya fins ara.
S’ha qualificat pejorativament la solució federal de tercera
via però, de fet, la solució federal pot entendre’s com el perfeccionament
necessari de l’actual Estat de les autonomies. Podria considerar-se com una modificació
de la primera via, de la situació ara existent. Les virtuts de la via federal
són evidents si les comparem amb l’atomització dels Estats, com en el cas de
l’antiga Iugoslàvia, o amb la centralització uniformista basada en les característiques majoritàries
que, en el cas espanyol, no casa amb la tradició secular. Aquesta respectava la diversitat territorial, legal, cultural i
econòmica de l’etapa medieval i moderna. Els llargs parèntesis de la nova planta de Felip V i del franquisme
van ser contestats de manera diversa per les guerres carlines i per les dues
repúbliques, la Federal i la II República, aquella efímera i aquesta instaurà un sistema que reconeixia estatuts
d’Autonomia que van funcionar en el cas del País Basc i Catalunya. La
Constitució de 1978 no fou, doncs, una
invenció creada ex novo i en 2017 la
situació política en Catalunya i en el conjunt de les CCAA reclama solucions
que podria resoldre una reforma de la Constitució de 1978 aplicant els
instruments d’un sistema federal.
Quatre punts, a concretar per una comissió
tècnica i a aprovar pels partits polítics, poden resoldre l’actual impàs.
1. Les
competència de les CCAA
Les competències de les CCAA són al costat de
les municipals les més pròximes als ciutadans. Són un camp a completar no a fer
minvar. Allò que es pot resoldre a escala autonòmica no té per què resoldre’s a
escala estatal. S’aplicaria així la mateixa norma que funciona en la UE en
relació als estats.
2. Les
competències dels estats federals
Són aquelles que els tractats de la UE
reconeixen per als estats membres. Control interior de fronteres i
representació exterior en coordinació amb la resta de representacions exteriors
dels altres estats europeus.
Coordinació de les polítiques que són
competència de les CCAA, com l’educació i la sanitat.
L’aprovació de les grans línies de l’economia,
amb atenció específica al transport i la planificació del territori a escala
estatal.
L’assumpció a escala federal estatal de les
quatre llengües, donant prioritat a les minoritàries sobre el castellà en els territoris propis i no a la inversa. Les llengües i la cultura de les CCAA
formen part del patrimoni estatal i l’estat federal les ha d’assumir com a
pròpies. Les CCAA amb llengua pròpia forta, malgrat els intents de
centralització, l’han de fer servir de manera prioritària al propi territori
mentre el castellà hauria de passar a llengua cooficial segona. El model suís
és una referència útil per al nostre cas.
3. Les
competències de la UE
Clarament delimitades en els tractats europeus, cal enfortir-les. Així per exemple els drets ciutadans i la protecció social,
l’educació i la investigació científica, les línies macroeconòmiques i de
protecció del medi ambient, i els grans eixos del transport, entre altres
mesures. La defensa comuna i la
capacitat d’intervenció a l’exterior, supervisades pel parlament europeu,
s’haurien d’incloure clarament en les competències d’aquesta escala.
4. L’escala
global representada per l’ONU, el Tribunal de l'Haia i la UNESCO.
Aquesta escala, cada vegada més consolidada, haurà de resoldre els conflictes humans que es puguen plantejar entre estats i
a escala global, minorant les confrontacions armades i la delinqüència internacional
Aquest esbós sobre la solució federal pot
considerar-se una resposta a les preguntes capcioses de Rajoy quan diu: “¿qué
propuestas concretes de reforma hay?” i a les declaracions unilaterals de
ruptura buides de contingut real.
publicat a la revista Saó
Un article molt interessant.
ResponEliminaGràcies Maluy per la teua lectura.
EliminaSalutacions
Jo també creia en la solució federal, però no és posible. La dreta espanyolista, PP, C's està encantada amb aquest status quo, i no ho canviarà perque te dret de veto. A mes, a mes el "café para todos" és artificial .... les diset autonomíes no responen a la realitat. Prefereixo lluitar per l'independència, malgrat ser un camí difícil, dur, incert i tortuós .... no sé ... m'ilusiona mes. Jo funciono mes per intuicions y sentiments que per profundes reflexions
ResponEliminaMoltes gràcies per la teua lectura i pel teu comentari. Les il.lusions ens ajuden a viure
ResponElimina