Sobre la moció de censura presentada per R. Tamames al govern de P. Sánchez i el perill de l’extrema dreta.

 La moció de censura encapçalada per Tamames afavoreix l'extrema dreta.

1. La moció encapçalada per R. Tamames el 21 i 22 de març es pot qualificar de moció amb trampa 
2. L'extrema dreta és un perill global 

 R. Tamames amb parlamentaris de Vox ( Foto de J.J. Guillén/ EFE)

 

Una moció de censura, com és ben conegut, està obligada a proposar un programa i un govern alternatius al del govern que critica. No és un exercici de remembrança de la transició democràtica dels anys 70 ni una acusació sense proves sobre la política i la situació econòmica emanada del govern en actiu que es pretén desbancar, amb un recolzament parlamentari suficient. És un mecanisme constitucional potent, capaç de rellevar governs com va passar en la moció presentada contra el govern de M. Rajoy en el 2016. Si no s’adequa a la finalitat indicada Es tracta d’un ús fraudulent (Pérez Royo, J. 2023).

En Europa, i en Espanya en particular, tenint en compte les dramàtiques conseqüències del feixisme que hem patit i la presència important actualment de l’extrema dreta d’inspiració feixista a molts països, no podem banalitzar l’actuació política condescendent amb els plantejaments de l’extrema dreta, que han acabat amb guerres i amb l’extermini sense contemplacions de les forces polítiques  considerades contràries als seus plantejaments. 

És per això que és altament criticable l’acceptació per part de R. Tamames d’acceptar encapçalar una moció de censura a un govern democràtic presentada per Vox. El fals candidat a president de govern amb una amplíssima cultura política i econòmica que va del PCE al CDS li fa un enorme mal al sistema democràtic obrint les portes a un partit com el de VOX que actua estirant els partits de dreta com el PP (farcit de corrupció i de doble joc com és ben visible per exemple amb el CGPJ) a posicions pròximes al feixisme. 

Li se va dir per part de les forces polítiques que van recolzar el govern. Li ho han recordat des del mitjans de comunicació democràtics (VALLÈS, Josep Maria, 2023)

 Ens cal recordar-ho ara i ací davant  les consultes electorals d’enguany (municipals, autonòmiques i estatals) i les del Parlament Europeu de 2024 i més encara amb la presència important de l’extrema dreta de VOX ací, de RN a França, dels FI a Itàlia i d’AfD a Alemanya, entre altres.  

No podem oblidar la història pròxima del segle XX que ens obliga a actuar en conseqüència. Cal afirmar que el que ha fet R. Tamames i ad lateres  marca un camí inassumible per la democràcia.  

Notes:

PÉREZ ROYO, J. (2023) Fraude de Constitución (eldiario.es)

VALLÈS, Josep Maria (2023)  https://elpais.com/opinion/2023-03-23/peligros-de-la-desmemoria.html

PUBLICAT A LA REVISTA SAÓ (28.3.23)

https://revistasao.cat/sobre-la-mocio-de-censura-presentada-per-r-tamames-al-govern-de-p-sanchez-i-el-perill-de-lextrema-dreta/

Reflexions de cara a les eleccions de 2023

 

Un any dens d’eleccions com l’actual obliga  la ciutadania a reflexionar sobre les opcions i els reptes que representen.

Foto 1, Jardí Botànic de la Universitat de València del qual han pres nom els pacte polítics que sostenen la Generalitat

http://www.jardibotanic.org/fotos/noticia_494.jpg

A primers de febrer ha circulat una petició àmpliament refrendada en la que es demana un tercer pacte del Botànic que continue en el futur el pacte ara en funcionament.

Aquesta és una doble petició, d’una banda es recorda als partits ara presents en el Consell de la Generalitat: Socialistes, Compromís i UP, la necessitat entendre’s ara i després de les eleccions.

D’altra banda en fer pública la petició es mobilitza  la ciutadania i especialment els votants perquè recolzen amb el seu vot en les properes eleccions municipals i autonòmiques els partits abans mencionats presents en la Generalitat i a molts municipis. Amb el ben entès que únicament serà possible reeditar el pacte en cas d’assolir la majoria absoluta.

Ens situem clarament en una política de blocs en la mesura en què els partits de dreta i dreta extrema, cada vegada més difícils de diferenciar, quan obtenen la majoria, formen govern, com s’ha demostrat recentment a Castella-Lleó i abans a Andalusia, a la Comunitat i a la ciutat de Madrid, i a Múrcia.

Foto 2, polítics d’extrema dreta en la darrera manifestació a Cibeles feta el 21 de gener, la qual comptava amb el recolzament del PP i Ciudadanos.

La dinàmica del pacte del Botànic no només ha funcionat al País Valencià i a la ciutat de València entre altres ciutats, sinó que ha servit de referència a nivell estatal on la majoria parlamentaria al Congrés va permetre formar govern, aprovar lleis de progrés i bastir una política social capaç de minorar els impactes negatius de la crisi econòmica, de la pandèmia i ara mateix dels impactes econòmics de la invasió d’Ucraïna.

Sense una entesa àmplia com la que ha funcionat i funciona ara ací i allà, això no hauria estat possible.

El PP i Vox ens mostren contínuament, allà on governen, com funciona la corrupció generalitzada, l’aprovació de lleis reaccionàries on tenen majories, així com les retallades en sanitat, educació i la resta del sector públic.

La mobilització en les eleccions i, després, en els parlaments municipals, autonòmics i de l’Estat ha permès els pactes de govern, el del Botànic i els altres, fent possible polítiques socials i ambientals democratitzadores. Coneixem, en canvi, el resultat en lleis i en l’actuació subsegüent en relació al benestar social i econòmic que els dos partits PP i Vox practiquen. Sabem, a més, la manipulació en i sobre el Consell General del Poder Judicial que practiquen des de fa més de quatre anys.

Conèixer la realitat dels partits i el comportament dels dos blocs ara en funcionament és una obligació davant les tres consultes electorals a la vista. Hem de votar i després hem de pactar en la direcció que l’experiència immediata ens assenyala. Com ja s’ha dit, si nosaltres no fem política ens la faran, per això ens hem de mobilitzar i per això és útil actuar perquè un tercer pacte del Botànic siga possible. 

 

Publicat a la revista Saó, 13.2.2023

Reflexions de cara a les eleccions de 2023 - Revista Saó (revistasao.cat)

Adhesió a la medalla d'or d'Antoni Miró

 

L'Ajuntament d'Alcoi ha obert el procediment per a la concessió de la medalla d'or de la ciutat al pintor alcoià Antoni Miró.

Com a ciutadà alcoià m'he afegit a la petició ciutadana a través de l'aplicació disponible en la pàgina web de l'Ajuntament.

Antoni Miró és un dels pintors valencians de major projecció internacional. La iniciativa municipal i la de la Universitat d'Alacant de dotar una càtedra que porte el seu nom són iniciatives encomiables. El pintor alcoià ha mostrat la seua solidaritat amb els més dèbils i en el procés de retrobament de la pròpia identitat del nostre poble

A nivell personal recorde que en publicar la meua tesi doctoral li vaig demanar una obra seua per a la portada, dada la temàtica i el sentit de la meua investigació. La seua resposta va ser positiva,  adjunte ací reproducció de la portada on figura el seu collage

                                                                      

L'extrema dreta i la banalitat del mal, reflexions sobre una novel·la de Martí Domínguez

L’esperit del tempsⁱ i la banalitat del malⁱⁱ. Una reflexió 

amb ocasió de la lectura de la novel·la homònima de 

Martí Domínguez

En la sessió del club de lectura de la biblioteca de Muro feta 

el passat 30 de juny de 2020, un grup de lectors vam 

participar amb l’autor sobre el contingut i la forma del seu 

relat centrat en la col·laboració dels intel·lectuals en l’extrem 

i violent període nazi europeu.

El relat de Martí Domínguez ens mostra el nucli del


plantejament teòric del nazisme, l’aplicació del racisme, 


l’intent d’extermini de jueus i eslaus amb especial referència 

de l’experiència duta a terme a Prússia Oriental i Polònia. Es 

basa en la pretesa confessió feta per un científic i militant 

nazi, el qual vençut i captiu per l’exercit roig, ens conta la 

seua experiència de militant.

Al costat de la trajectòria del personatge principal, apareix el 

convenciment d’altres científics en relació a la teoria racista i 

de bona part de la intel·lectualitat germànica, biòlegs, 

psicòlegs, filòsofs i geògrafs inclosos, al costat del militars.

L’ample recolzament de la societat alemanya i austríaca al 

sistema es fa palesa en la narració.

Les pràctiques sexuals de cara a incrementar la raça 

considerada superior, l’intent i la consecució espectacular 

d’extirpar els jueus, considerats amenaça principal, en la 

contaminació de la raça ària, el rapte de xiquets polonesos i 

d’altres àrees seleccionats en tant que portadors de sang 

germànica i susceptibles de ser recuperats per a la causa, 

apareixen clarament explicats en la narració.

No es tracta d’un seguiment no acceptat per la major part de 

la societat germànica, tot al contrari es mostra el seu 

seguiment fins la desfeta final.

Malgrat el seguiment convençut que el protagonista mostra, 

també apareix secundàriament, l’autocrítica:

« (...) érem com un tros de fusta en unes aigües 

embravides, però el vaixell l'havíem fet naufragar 

nosaltresⁱⁱⁱ».

Una vegada vençut el sistema, Domínguez mostra

l’acceptació per part de la societat germànica, ja a la 

postguerra, de bona part dels científics que havien participat 

activament en l’etapa nazi: L’exemple del rector de la 

Universitat de Viena, que havia perseguit en l’etapa nazi els 

professors jueus, és restituït i homenatjat. El protagonista de 

la novel·la, nazi convençut, rep un premi Nobel en la seua 

disciplina. Es veu així l’acceptació de molts científics 

militants que van recuperar els seus antics llocs de treball 

amb posterioritat a la debacle del sistema polític i militar del 

nazisme.

L’obra que Hanna Arendt dedicada al judici d’Eichmann fet a 

Jerusalem en els anys seixanta ens dona una interpretació 

magistral del nazisme i la seua acceptació per la societat 

alemanya del seu temps. La seua anàlisi des de la filosofia 

política coincideix amb la posterior ficció versemblant que 

ens proposa Martí Domínguez :

«(...) la societat alemanya de vuitanta milions de 

persones havia estat apartada de la realitat i de les 

proves dels fets, exactament pels mateixos mitjans, el 

mateix autoengany, les mentides i l’estupidesa que 

impregnava ara la mentalitat d’Eichmann»^iv

La realitat política europea actual i americana on els 

populismes d’extrema dreta estan presents en la major part 

dels Estats europeus i fins i tot governant com a les 

presidències, dels EUA o de Brasil i en les d’Hongria i 

Polònia. En el món municipal, en la nostra àrea lingüística, 

podem citar el cas de Perpinyà que serà governat per 

l’extrema dreta gala.

Posar de relleu el fet d’aquesta execrable etapa política 

europea continua essent un exercici útil i necessari. Tot i 

que es tracta d’una obra de ficció la documentació i l’estudi 

profund del narrador valencià fan del tot creïble el conjunt de 

l’obra.

Recordar la proximitat del mal en el segle XX i els rebrots 

persistents en la societat humana actual és una necessitat; 

reaccionar i fer-lo impossible és una obligació.

Ismael Vallès

Muro de Mariola

juny de 2020

iDOMÍNGUEZ, M. (2019): L’esperit del temps, Proa, Barcelona.

iiARENDT, H. (1963) Eichmann in Jerusalén: a Report on the Banality of Evil  Hi ha trad. Castellana: Eichmann en Jerusalén. Un estudio sobre la banalidad del mal. Trad. de Carlos Ribalta. Barcelona, Lumen, 1967

iiiDOMíNGUEZ, p. 250.

ivARENDT,(1967) p. 80 (la traducció catalana, és meua)

Publicat a la Revista Saó, 2.7.2020

https://revistasao.cat/lesperit-del-temps-i-la-banalitat-del-mal/