Els resultats de les eleccions del dia 22 de maig de 2011 mostren clarament l'erosió dels socialistes a tot l'Estat tant pel que fa a les eleccions municipals com a les comunitats autònomes que elegien diputats als seus respectius parlaments. El mapa en blau —el color del PP— de tot el conjunt que la premsa ha reproduït és del tot eloqüent, els conservadors han guanyat el total.
La forta correcció de la crisi econòmica adoptada pel PSOE i el corrent de dreta i extrema dreta cada vegada més present a Europa estan darrere dels resultats.
En el País Valencià i les Illes els resultats han estat especialment dolorosos amb sengles majories absolutes del PP. La victòria del PP no neteja el comportament delictiu dels candidats imputats en processos legals i un cert retrocés del PP en els resultats valencians apunta a una certa repercussió de la denúncia de la corrupció i de la nefasta gestió feta.
La part més positiva ha estat la consolidació de la Coalició COMPROMÍS i el manteniment de resultats d'Esquerra Unida. Aquestes dues forces poden influir positivament en els inicis de recuperació d'una certa vertebració del país i en la proposta d'alternatives a la dreta.
Una majoria parlamentària alternativa necessita la recuperació dels socialistes amb la incorporació d'elements vertebradors i de discurs socialdemòcrata.
En la situació actual, les tres forces de centro-esquerra valencianes han de poder practicar una oposició ferma i capaç de mostrar una alternativa viable al desastre nacional i administratiu que suposa la gestió i el discurs del PP.