Les manifestacions d'Acció Cultural del País Valencià es poden entendre com a manifestacions que cerquen un espai de centro-esquerra nacionalista al País Valencià. Un País on, ara per ara, al Parlament autonòmic només compta amb COMPROMÍS com a formació que estaria dins d'aquesta línia i en part amb EUPV . És per això que aquestes convocatòries i l'actuació cultural i cívica que les acompanyen al llarg de cada curs polític omplen un buit necessari a casa nostra.
La convocatòria d'enguany en demanda d'un finançament just per al país, de fet la podríem situar en l' espectre polític de la totalitat de les Corts Valencianes donada la demanda bàsica que representa. Cap partit polític dels representats a aquest parlament pot considerar baldera la demanda. L'ús de la llengua que és de tots però que uns partits usen i fan seua més que altres esdevé de fet un senyal distintiu.
Un finançament just és, en principi, interclassista i assumible ací i allà, sense distinció i dada la desfeta de valors democràtics en la que ens moem i la gestió injusta de la crisi econòmica que patim, el clam que encapçala la manifestació és clarament necessari.
Fig. 1 Cartell d'Acció Cultural del País Valencià convocant a manifestar-se el 27 d'abril de 2013
Reproduesc ací la convocatòria i el comentari que vaig escriure l'abril del 2011 car encara ni els polítics ni Acció Cultural del País Valencià han estat capaços de refer un dret quasi igualment bàsic i interclassista com el que encapçala la manisfestació abans comentada.
Manifestació del 16 d'abril de 2011
(publicat abril de 2011 en aquest mateix blog )
El dissabte 16 d'abril ens manifestem una vegada més pels drets nacionals, llengua i cultura incloses. Dret a rebre televisió en català al costat d'altres, no en lloc de cap altra. Dret a rebre informació plural, no propaganda partidista com els feixistes practiquen
Drets bàsics que ens cal reclamar de manera permanent i sense atur, Indesinenter com el poema de Salvador Espriu expressava, com el cant de Raimon ens recorda.
Drets que ens van arrabassar sempre per la força un vint-i-cinc d'abril a mans dels botiflers en una primera batalla perduda i un primer d'abril en acabar la guerra començada i guanyada pels feixistes.
En nom de la democràcia els reclamem i els fem nostres i no acceptem que un govern que es diu valencià i democràtic ens els negue.