La normalització de la toponímia: el nom de Muro

La normalització de la toponímia en els sistemes lingüístics minoritzats per una altra llengua més potent com és el cas dels dominis lingüístics catalans, bascs i gallecs en relació al castellà és un instrument important per mostrar i preservar la llengua pròpia en relació a la llengua forta imposada.

El reconeixement legal de les llengües abans prohibides ha permès normalitzar els topònims. En el País Valencià aquesta normalització està encara treballosament en curs i al costat d'òptimes solucions com per exemple les d'Alzira, Xàtiva, Ontinyent o l'Alcora  en trobem d'altres que encara no s'han resolt satisfactòriament.

Reproduesc ací un article publicat suara en relació a la vila de Muro que proposa avançar en el procés de normalització.  

El nom de Muro: una proposta constructiva i viable

Ismael Vallès i Sanchis

Recuperar o adaptar els noms de llocs, pobles i ciutats a la llengua pròpia és un camí de fer normal la nostra cultura. Els propis habitants que veuen en la seua llengua el nom dels carrers, i més encara en el nom del seu poble o ciutat, reforcen la seua consciència de formar part d'un sistema lingüístic i una cultura pròpia.

En recuperar o adaptar la forma autèntica i tradicional front les castellanitzacions o les arbitrarietats imposades en etapes històriques  anteriors gens respectuoses   amb les cultures no castellanes de l'estat, fem un exercici de democràcia i retornem vitalitat a l'herència cultural que hem rebut.

Xàtiva  ha recuperat la forma genuïna pròpia després d'haver estat batejada amb el nom de San Felipe primer i amb la forma castellanitzada Játiva després.

Bocairent i Ontinyent han recuperat la denominació històrica front el nom castellanitzat Bocairente i Onteniente.

La Font d'En Carròs o La Torre de les Maçanes han resolt perfectament la recuperació de la pròpia cultura. Alcoi i Alacant, entre altres, han optat per formes dobles Alcoi/Alcoy que els lingüistes i especialistes en la recuperació de llengües minoritàries consideren poc apropiades.

El cas de Muro ensopega amb un problema doble. El nom històric ha estat fins el segle XX Muro. Però a partir del segle XX la legislació espanyola obligava, i obliga,  quan hi ha diversos pobles a l'estat amb un mateix nom a situar una apel·lació que diferencie els municipis. Aqueixa, i no altra és l'explicació de la denominació de Muro del Alcoy per diferenciar el nostre municipi d'altres com el de Muro de l'Illa de Mallorca, per exemple[1]. Banyeres ha tingut una situació similar, en part, a la de Muro. Primer va ser castellanitzat com a Bañeres o Bañeras, després va recuperar la forma correcta dins la nostra ortografia: Banyeres, però continuava coincidint amb altres pobles del nostre domini lingüístic, de manera que la solució feliçment adoptada ha estat Banyeres de Mariola.

Una bona solució per al cas de Muro   podria ser la mateixa que la del municipi abans esmentat: Muro de Mariola, això solucionaria el problema de no dur el nom d'una altra ciutat i a més és una forma genuïna i vàlida per a les dues llengües oficials.

Fotografia 1. El nom de Muro apareix amb la forma legal que fa referència a una altra ciutat i ,a més a més, en forma castellanitzada que contrasta amb els dos topònims de la senyal del costat.

 (Foto de Jordi Vallès Jimeno)

Els nostres regidors podrien iniciar el procés per a arribar a un acord en aquesta línia que solucione el  problema de mencionar un altre municipi i a més en  forma ortogràfica castellana 

Arribar a un acord majoritari i seguir el procés legal vigent és, segurament,  la millor solució per a identificar el nom del poble amb el de la cultura pròpia.

Fotografia 2. Muro amb la Mariola al fons (foto de l'autor)

La Mariola i Muro mantenen una relació estreta i afectiva. La Penya del Frare i la Gorra de la Mariola formen part del fons paisatgístic del poble. Ací, per tot això, done el meu vot a favor de Muro de Mariola.  

Publicat a la Revista de Festes, Muro, 2013. p. 51.

---

[1] L'excel·lent treball de J. V. CASCANT i JORDÀ  explica el procés a banda d'aportar un estudi detallat de la toponímia del terme: "Aproximació a la toponímia de Muro" Alberri, núm. 20, Centre d'Estudis Contestans, Cocentaina, 2010, pp. 95-161.