Eleccions
legislatives 2016: tres reptes polítics
cabdals a la vista.
Debat electoral de quatre candidats celebrat
el 13.6.16. Fotografia publicada en el País 15.6.16
La
consulta electoral de 2016 no se situa sobre la de
desembre de 2015 sinó sobre el quadrienni del
PP de Rajoy de 2011 a 2015. El comportament del PP posterior a les
eleccions de 2015 en tot cas agreuja el de la passada legislatura.
Com a electorat jutgem la gestió que s’ha fet
en la passada legislatura en la qual la nota dominant ha estat la mentida
sistemàtica amb l’escut de la majoria parlamentària. La corrupció present a tot
l’Estat del partit majoritari. [1] L’administració esbiaixada
cap els interessos econòmics hegemònics, copartíceps de la corrupció política.
Tot això acompanyat d’una legislació
constrenyedora dels drets socials i ciutadans. La sanitat i l’educació
retallades com mai s’havia fet fins ara; així com els drets ciutadans amb reculades de les llibertats com els produïts per la “llei mordassa” com a exemple principal,
però no únic”.
El
cinisme com a sistema: dir una cosa i practicar la contrària (recordem, per
exemples la retòrica en relació als impostos) l’absència de diàleg en relació a
punts clau del sistema autonòmic com el finançament o l’educació, així com la
instrumentalització del Tribunal Constitucional en relació a la seua política de
nova centralització.
1. La
construcció d’una majoria capaç de deixar el PP en l’oposició, ha de ser necessàriament àmplia i ha de superar les suspicàcies en l’esquerra
per a no perpetuar el domini d’un partit farcit de corrupció. Aquesta majoria
haurà de pactar amb els nacionalismes perifèrics amb una relació diferent de
l’enconament que el PP practica[2].
2. La
reforma de la constitució i de la manera de governar no
és una opció sinó una necessitat considerada de manera unànime entre els
especialistes. La continuació de l’immobilisme i el forçament pro domo de les institucions que el PP
practica aboca el sistema cap el seu esfondrament. [3]
3. L’empenta
d’una política de reforma de la UE i el reforçament de la seua presència en el
món global front la inanició i el seguidisme còmode de
la política europea actual és també una necessitat de canvi de direcció que el
govern Rajoy en la legislatura passada i en funcions no ha fet fins ara.
Per tot
això necessitem com mai fer ús del dret de participació política i votar les
opcions capaces de revertir la situació. Tenim dret a
exigir als líders polítics capacitat de diàleg i de pactes que comporten una
majoria capaç d’aplicar una política alternativa justa i eficaç
[1] PÉREZ
ROYO, J.” Preguntas para el fiscal general. Un partido que utilice medios
tipificados como delito es ilegal” El
País, 17.4.2015 http://politica.elpais.com/politica/2015/04/17/actualidad/1429298772_643028.html
[2]
VALLÈS, I. Construir majories amb les eleccions legislatives de 2016 a la vista.
http://ismaelvalles1.blogspot.com.es/2016/06/construir-majories-les-eleccions.html
[3] MUÑOZ
MACHADO, S. (2013) Crisis y
reconstrucción del Estado
PÉREZ ROYO, J. “Reformar la constitució,
una assignatura pendent” Conferència pronunciada en l’Aula Magna de la
Universitat de València 2.6.2016
Moltes gràcies per la reflexió. Des del meu punt de vista, però, els tres punts i, al capdavall, tot el que poguem pensar o escriure, queda reduït al primer punt: la construcció d'una majoria capaç de deixar el PP a l'oposició. Per anys i pays, si pot ser. Aquesta és la clau i la mare de totes les reflexions. De moment, els partits no donen senyals solvents que estiguen per aquesta llavor. No fan més que repetir eslògans coneguts, fatigants i ineficaços. El millor fóra una unió del centre-esquerra, però les intervencions de Sánchez, Díaz o Monsenyor Guerra, amb les seues contorsions més que patètiques i histròniques, no auguren res de bo. I tampoc veig clar que l'inefable Iglesias siga l'home del pacte i el consens: és un anguitsita ferotge i allò que en castellà en diuen un "bocazas": se li calenta la boca amb massa facilitat i es descontrola perquè és un individu superb que es creu l'amo del corral. Difícil, donc, que hi haja un centre-esquerra alternatiu. I per sort, sembla que estan fent callar Felipe González, el Senyor del Gran poder amb les saetes afòniques. A més a més, en el debat a quatre, entre moltes altres mancances i defectes, no es va dir res de res sobre la cultura. Ningú. Gran error perquè la seua cultura és la incultura que exclou. Amb tot, cal anar a votar. Jo hi votaré Compromís: no m'agraden ni Iglesias ni menys encara Montiel, però votaré Compromís perqè considere que Baldoví està fent-ho bé o molt bé. I perquè un govern central a la valenciana seria una magnífica solució. Que la Geperudeta ens ajude i els faça veure que així no podem continuar. Amén.
ResponEliminaMoltes gràcies per la lectura i el comentari. D'acord amb tu pel que fa a les actituds dels polítics que haurien de fer possible una majoria alternativa. Tot i així, els següents punts són al meu entendre també primordials.
ResponElimina