És el PP un partit anti-sistema?

Guanyem al PP, partit anti-sistema.

Els coneixem, sabem com les gasta el PP, l’europeu, l’espanyol i el valencià. De fet, l’acumulació de poders a totes les escales ocupades pels conservadors no deixa cap dubte de quina és la seua política i el seu comportament, independentment de les declaracions que fan. En una cosa estic d’acord,  l’eslogan del PP amb la foto de Cañete que publica avui la premsa, i també en la llengua que usen en les campanyes electorals només i que obliden en el dia a dia i que contínuament ataquen:

“El que està en joc és el futur”

fotografia1  Castellanos, González, Cañete i Fabra en un acte del PP a Torrevieja

El futur  no és sinó la continuació de l’actuació en el present llargament acreditada: corrupció sense vergonya, malversació de fons, i mala gestió econòmica per a l’interès general.

Continuem constatant comportaments a les tres escales en les quals dominen:

 El PP europeu (Merkel, Cameron, Rajoy i...en el passat immediat   Sarkozy, Aznar i  Berlusconi...) han marcat a foc  les classes populars  amb la pitjor crisi econòmica, superant en estupidesa i crueltat als EUA que han aplicat fórmules més suaus. Aquesta força política ha afavorit l’especulació a fons (recordem les lleis del ministre R. Rato) i després, quan els plats s’han trencat, ha aplicat les fórmules de retalls de les cobertures socials de manera irracional fins i tot per a l propi sistema econòmic que defensen i cruel per als que menys tenen.

El club dels conservadors europeus que es diuen demòcrata- cristians, conservadors, populars, convergència i unió no és homogeni. Malgrat la duresa de la dreta alemanya, al menys tenen una mica de vergonya i quan agafen algun ministre o al president de la República en falta, assumeixen la malifeta i dimiteixen. Els conservadors a Espanya i Itàlia, per exemple, mostren una desvergonya suprema...sobresous, ús de doble comptabilitat, robatoris de fons públics i cap dimissió!

Al País Valencià l’actuació arriba al paroxisme. Han danyat greument el conjunt del sistema econòmic. Tenim la taxa d’atur més alta que la mitjana estatal, han dilapidat la indústria i sistema financer  a fons, agricultura abandonada, el turisme greument danyat per excés d’especulació i menyspreu del medi ambient.

A més en l' administració del PP  han descurat les mesures de seguretat dels FGV amb el pitjor accident de metro a Europa, amb “0 responsables” ; ha atacat pilars fonamentals del sistema estatutari: atacs a sanitat i educació. Incompliments i menyspreu sistemàtics de la llei d’ús del valencià . El tancament de la RTVV precedida de les mesures propiciadores de la desconnexió al nostre territori de la TV3 i la campanya contra la Universitat de València quan els convé i contra l’AVL  és un atac en tota regla a la llengua i al que ells diuen que defensen (però se’n riuen) “les senyes d’identitat”

És per això que dic que el PP és un partit anti-sistema car danya de manera frontal les bases de la convivència ciutadana, amb la corrupció com a norma, sense assumir les correccions obligades i amb lleis que desfan conquestes anteriors de l’estat del benestar i de la diversitat nacional i cultural present en la realitat i amb lleis previstes contra drets ja consagrats com la llei vigent sobre el drets de manifestació o sobre el dret a l’avortament presents encara  en el sistema legal vigent. És per això que dic que el PP és un partit anti-sistema i per això podem i els hem de derrotar en les convocatòries electorals que tenim al davant.

Les eleccions al Parlament Europeu per  començar. No oblidem que la major part de les lleis que ens afecten en la vida quotidiana és allí on s’originen.

Compromís, una opció valenciana que ha superat la mala intencionada barrera del 5%, cal que ara i ací siga valorada  i l’empenyem amb el nostre recolzament i amb el nostre vot.

Fotografia 2 Compromís "La primavera europea" al Parlament Europeu

Participem i guanyem. El nostre és un vot clar. No és un vot simètric és un vot compromès en una via també clara que participa al costat d’altres forces per a vèncer a una dreta hegemònica que danya Europa en totes les escales polítiques.

Les eleccions al Parlament Europeu, una ocasió per a batre el PP europeu.

El PP de Rajoy, fidel a la seua estratègia de congelar l'actuació sotmesa a consulta popular, vol minimitzar l’impacte de les eleccions europees del 25 de maig. Presentarà candidat oficial en el moment legalment necessari perquè busca una disputa electoral de baixa intensitat per a minimitzar l’impacte de la seua possible derrota.

Les raons de combatre el PP són clares i precises:

La corrupció el persegueix, encara que el PP toreja el temporal buscant els jutges que puguen tancar favorablement la cascada impressionant de delictes econòmics i polítics comesos. Un gràfic publicat en El País sintetitza molt bé el panorama corrupte a l’extrem que aquest partit presenta:

Fig. 1. La corrupció del PP en relació al cas Gürtel (font: El País, 2.4.14)  http://politica.elpais.com/politica/2014/04/02/actualidad/1396468333_157177.html

El retrocés en l’aplicació dels drets socials  que practica, abraça la totalitat de l’activitat de la societat actual. Dret al treball i a la vivenda, dret a l’educació i a la sanitat, dret a la igualtat de gènere: en aquest últim cas, el projecte de llei de restricció de l’avortament és l’exemple més evident.

Atac  al benestar de les classes socials més indefenses: treballadors aturats, estudiants, jubilats i immigrats acompanyada d’una clara discriminació positiva a favor dels més rics.

Augment de la repressió i de la manipulació dels moviments socials que usen el dret de manifestació, amb projectes de lleis restrictius que recorden èpoques passades.

Negació, en la pràctica, de la diversitat cultural i nacional amb atacs a les llengües minoritzades amb especial èmfasi a Catalunya, el País Valencia i les Illes, on es posa en perill l’equilibri aconseguit en les etapes anteriors. Una vegada més ens recorden temps passats considerats, erròniament pel que es veu,  superats. En el País Valencià de manera específica amb atac a l’escola valenciana i a instruments institucionals i estatutaris bàsics com la RTVV (tancada !) i l’AVL atacada directament i a través de grups afins.

La gestió de l’economia està especialment tocada. Lluny del triomfalisme forçat del que el PP anomena la recuperació econòmica,  la manca de dinamització en la creació de treball és ben visible amb un atur que ens acompanya com un càncer i amb una deflació a la vista que el farà encara més potent.

El PP espanyol s’alinea així en l’ala més reaccionària i més inútil dels partits conservadors europeus a l’hora de gestionar els problemes socials.

Per tot això, el procés electoral en curs és una oportunitat preciosa per a derrotar aquest conservadorisme ranci i manifestament injust. Els resultats en el districte únic han de mostrar ben bé un rebuig a la seua corrupció i incompetència

Un PP de tardor

       Una tardor amb majories parlamentàries del PP

Tardor a Chera (els Serrans). Fotografia de l’autor, novembre de 2013.

La crònica política de tardor, en l’etapa de predomini gairebé absolut del PP que patim, continua de dol. El conjunt de la població, excepció feta de la classe dominant, cada vegada més rica, acumula patiments.

El cinisme de no acceptar les denúncies de corrupció de què fa ús el partit en el poder no s’ha mogut un pèl. El es falso del senyor Rajoy, malgrat les múltiples evidències, continua al davant sense modificacions.

.

Els jubilats que, segons paraules de Rajoy mai tocaria, veuran com cau el seu poder adquisitiu, amb la mentida que les pensions apujaran sempre. El 0’25 % de pujada aprovat, estarà normalment per davall de l’augment del cost de la vida. 

Els sectors industrials pateixen tancaments o atonia, llevat d'aquelles empreses que poden exportar. Fins i tot el cooperativisme industrial basc té problemes greus com ha posat de manifest el cas  Fagor/Edesa.

Les retallades en el sector públic continuen en els camps bàsics com la sanitat, en procés de privatització ara a la comunitat de Madrid, seguint els nefastos exemples valencians de l'Hospital de la Ribera i altres.

Un altre cas greu és el dels hospitals  construïts  i no posats en marxa, com el de Llíria i  altres,  sense activitat per manca de dotació de les plantilles necessàries per al seu funcionament.

Sobre la crisi econòmica és clara la denúncia que fa  el filòsof valencià Defez quan posa de manifest:

“El fet que aquells que ens han ficat en el fangar ara es presentin –quina barra!- com els nostres salvadors i que ho facin empobrint-nos”[1]

L’educació, amb el ministre Wert al capdavant, marca línia amb una doble via de reculada:

a) retallada de finances per al sector públic, intent d’eliminació de la cobertura de les beques Erasmus... manca d’inversions continuades. Encara continuen arreu els barracons i edificis sense reparar.

b) intents d’eliminar o desllavassar l’ensenyament en català a tot el domini lingüístic amb especial èmfasi a les Illes  i al País Valencià, governats pels populars.

No s'escapen els mitjans de comunicació públics. És escandalós el cas de la RTVV, en procés de tancament. Aquest és un servei públic en el qual, a més de l’atenció a la realitat immediata, està l’ús de la llengua pròpia. Democràcia i supervivència de la cultura pròpia estan en perill.  Tot això després d’haver usat l’empresa per a manipular descaradament la informació en benefici del PP (vegeu més amunt la cita de Defez, que també es perfectament aplicable al cas).

Pancarta de la Intersindical Valenciana, contrària al tancament de RTVV, una de les moltes que s’han tret al carrer pel novembre de 2013.

Aquesta agressió a una empresa pròpia i que forma part dels drets consignats a l'Estatut d'Autonomia se suma al tancament de la recepció de les emissions de TV3 al País Valencià (veure en aquest blog l’entrada sobre aquest tema)[2]. En definitiva tot fa pensar que es vol tornar a la “Valencia del Cid” i a l’Espanya monolingüe que el franquisme pretenia.

Exactament una mateixa línia de tancament i posterior privatització és visible a Tele Madrid, amb amenaces al sindicats que volen fer responsables de la mala pèssima gestió que ha fet el govern d'Aguirre primer i de González ara.

És un clam la manca de política capaç de redreçar la situació. 

La corrupció en primer lloc.Fer funcionar l’economia productiva i resoldre els greus desajustos 

del sistema autonòmic.

Aquesta responsabilitat recau sobretot damunt del PP,  que acumula majories per donar  via a 

solucions més enllà dels intents de recular en el temps o congelar-lo, si això fos possible.

---

[1] Defez, A. (2013):" Filosofia i crisi", L’Espill,núm. 42, p.6

[2]http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=4359775990091224695#editor/target=post;postID=2277516454512540911;onPublishedMenu=posts;onClosedMenu=posts;postNum=2;src=postname

Desvergonya infinita del PP a la fi de l'estiu

Un partit de principis

Una democràcia formal, ni que siga amb les característiques de l’espanyola, no pot subsitir amb el principal partit de l’estat instal·lat en el cinisme, la mentida i el cas omís a la justícia del propi sistema, amb descarades destruccions de proves i altres maniobres similars.

A qualsevol democràcia de l’entorn, la publicació contrastada per mitjans periodístics solvents amb proves de corrupció que afecten a una part substancial de la cúpula del  partit en el poder no es resol amb afirmacions escuetes com la de “Es falso”  pronunciada pel president del govern i del partit.

A la desvergonya anterior cal afegir el bloqueig parlamentari del PP a qualsevol control efectiu dels grups d’oposició.

El control del Tribunal Constitucional, presidit per un militant del partit que no va declarar en el Parlament la seua militància fins fa poc en el PP, amb passat documentat d’extrema dreta, és una altra mostra de desvergonya descomunal, més encara quan el PP va recusar magistrats en el mateix tribunal per simples articles desfavorables a les seues tesis, en l’anterior legislatura.

Actuació de govern

Processos d’atac al sistema públic de salut i educatiu cada vegada més castigat  per retalls de pressupost o cessions a empreses amigues, eixides sovint de la mateixa administració del PP.

Afirmacions i actuacions que propicien “españolizar” l’educació de part de l’estat amb cultures pròpies diferents de la castellana, mentre es pretén dissimular l’atac amb l’augment de llengües estrangeres, senzillament ataca el fons del sistema actual que havia corregit aquestes pràctiques pròpies del franquisme.

L’economia es mou de manera que es mantenen i s’incrementen nivells d’atur intolerables i s’ataca les castigades capes socials més desprotegides, mentre es demana un rescat a la UE que suposa l’ús de quantitats astronòmiques dedicades a part del sector bancari.

Pel que fa a la protecció del medi ambient  els atacs són evidents en diversos fronts com per exemple:

Energia elèctrica, amb impediments legals que fan difícil el manteniment de les  energies renovables.

La protecció de la costa contra l’especulació urbanística és ara pitjor que la que teníem.

Els incendis forestals de l’estiu queden impunes i amb control deficient,  com s’ha fet evident de manera escandalosa a Galícia.

El sistema de comunicacions viàries encapçalat per l’administració del PP s’ha traduït en la pèrdua elevada de vides humanes com l’accident ferroviari del passat  juliol a Galícia o, fa anys sota administració del PP també, l’accident  al metro de València:  “41 morts 0 responsabilitat política”

El sistema de Comunitats Autònomes bastit en la Transició es fa inviable des del punt de vista financer amb desequilibris inacceptables.

Els atacs del PP en la legislatura anterior, i en l’actual, contra els intents de continuar adaptant el sistema que suposava la reforma estatutària com la de Catalunya és un exemple clar: l’actuació del PP al carrer contra aquests intents d’aggiornamento del sistema i les maniobres al sí del TC contràries als intents institucionals catalans de millorar-lo són causa important, entre altres,  de l’actual reclamació nacionalista encapçalada per  CiU i Esquerra.

En definitiva la corrupció amagada i no assumida fa de la majoria parlamentària múltiple del PP una llosa que trenca a pitjor el sistema. La gestió econòmica i política fan avui més difícil la convivència.

Descartat el retorn al feixisme hispànic, del qual no acaba de distanciar-se el PP, ens cal l’actuació política plural capaç de capgirar els negres núvols que tanquen aquest estiu. 

I a la primavera més atur, lleis i noves reculades de la democràcia a càrrec del PP.

 Atur, lleis i noves reculades  de la democràcia a càrrec del PP. 

       Fig. 1. El baladre floreix aquesta primavera a casa nostra i arreu del món mediterrani (foto de l'autor)

Els indicadors econòmics i socials no paren d'assenyalar una contínua reculada. L'atur i les retallades socials, no paren de créixer.

Les lleis en educació i les notícies en relació a la revisió de la llei sobre l'avortament marquen una reculada democràtica notable: uniformista, autoritària i contrària al bé públic. Totes dues lleis, la ja aprovada i l'anunciada, recorden etapes passades del règim anterior conegut com a nacional-catolicisme. Un resum de la situació podria incloure els següents punts:

1. Al País Valencià, l'administració del PPCV, ens porta a la cua de l'Estat en recuperació econòmica i al capdamunt en l'endeutament i les retallades dels serveis socials

2.  Cap reacció davant l'aparició de denúncies de corrupció als mitjans de comunicació, que assenyalen clarament el PP en conjunt i a militants rellevants en particular. No s'apliquen les lleis en relació al finançament dels partits, entre altres corruptel·les.

3. Propostes buides de continguts en relació a problemes creats per ells, com la interrupció del senyal de la TV3 al País Valencià.

4. Incompliment de la demanda de línies en valencià a l'ensenyament al País Valencià i propostes involutives en relació a la llengua a les Illes,  a les comarques catalanòfones d'Aragó, a Catalunya i, pel que fa a finançament  i prestacions socials, retallades a tot l'estat.

fig. 2. La LOMQUE vista per la  Pissarra, núm. 142 febrer-març /Allioli núm. 252, abril, 2013.

5. Incitació a les agressions als partits i coalicions democràtics a través de grupets afins al PP com per exemple ha passat a l'Ajuntament de Burjassot. 

6. Declaracions institucionals d'ajuntaments del PP, com el de Bolbaite, contra escriptors valencians de reconeixement internacional, com el poeta Vicent Andrés Estellés.  Únicament una extrema dreta inculta i decidida a acabar amb la cultura valenciana, pot atacar la poesia, com abans havia fet amb l'assaig i la lingüística. No a la barbàrie inculta disfressada de blau.

http://www.levante-emv.com/comarcas/2013/05/13/estatua-estelles-burjassot-sufre-nuevo-acto-vandalico/997561.html

Ens cal la participació política capaç de redreçar la situació, ara i ací. Una participació que ens ajude a consolidar el malmès teixit social que la crisi econòmica i política  ha accentuat. Capaç  d'influir en les cinc escales polítiques en que ens movem: del municipi a la Unió Europea i al món global. En definitiva, solidaritat, protestes socials i participació als àmbits parlamentaris que ens afecten.
Recordem que a les quatre escales polítiques que ens afecten, des de la ciutat de València i moltes altres ciutats, ens cal actuar : municipis, Corts Valencianes, Congrés dels Diputats i Parlament Europeu. El Partit Popular hi  té la majoria absoluta  i en fa ús i abús. 

Manifestacions convocades per Acció Cultural del País Valencià

Les manifestacions d'Acció Cultural del País Valencià es poden entendre com a manifestacions que cerquen un espai de centro-esquerra nacionalista al País Valencià. Un País on, ara per ara, al Parlament autonòmic només compta amb COMPROMÍS  com a formació que estaria dins d'aquesta línia i en part amb EUPV . És per això que  aquestes convocatòries i l'actuació cultural i cívica que les acompanyen al llarg de cada curs polític omplen un buit necessari a casa nostra.
La convocatòria d'enguany en demanda d'un finançament just per al país, de fet la podríem situar en l' espectre polític de la totalitat de les Corts Valencianes donada la demanda bàsica que representa. Cap partit polític dels representats a aquest parlament pot considerar baldera la demanda. L'ús de la llengua que és de tots però que uns partits usen i fan seua més  que altres  esdevé de fet un senyal distintiu.
Un finançament just és, en principi, interclassista i assumible ací i allà, sense distinció i dada la desfeta de valors democràtics en la que ens moem i la gestió injusta de la crisi econòmica que patim, el clam que encapçala la manifestació és clarament necessari.

Fig. 1 Cartell d'Acció Cultural del País Valencià convocant a manifestar-se el 27 d'abril de 2013

Reproduesc ací la convocatòria i el comentari que vaig escriure l'abril del 2011 car encara ni els polítics ni Acció Cultural del País Valencià han  estat capaços de refer un dret quasi igualment bàsic i interclassista com el que encapçala la manisfestació abans comentada.

 Manifestació del 16 d'abril de 2011

(publicat abril de 2011 en aquest mateix blog )

El dissabte 16 d'abril ens manifestem una vegada més pels drets nacionals, llengua i cultura incloses. Dret a rebre televisió en català al costat d'altres, no en lloc de cap altra. Dret a rebre informació plural, no propaganda partidista com els feixistes practiquen

Drets bàsics que ens cal reclamar de manera permanent i sense atur, Indesinenter  com el poema de Salvador Espriu expressava, com el cant de Raimon ens recorda.

Drets que ens van arrabassar sempre per la força un vint-i-cinc d'abril a mans dels botiflers en una primera batalla perduda  i un primer d'abril en acabar la guerra començada i guanyada pels feixistes.

En nom de la democràcia els reclamem i els fem nostres i no acceptem que un govern que es diu valencià i democràtic ens els negue.

Fig. 2 Cartell d'Acció Cultural del País Valencià convocant a la manifestació el 16 d'abril de 2011

La normalització de la toponímia: el nom de Muro

La normalització de la toponímia en els sistemes lingüístics minoritzats per una altra llengua més potent com és el cas dels dominis lingüístics catalans, bascs i gallecs en relació al castellà és un instrument important per mostrar i preservar la llengua pròpia en relació a la llengua forta imposada.

El reconeixement legal de les llengües abans prohibides ha permès normalitzar els topònims. En el País Valencià aquesta normalització està encara treballosament en curs i al costat d'òptimes solucions com per exemple les d'Alzira, Xàtiva, Ontinyent o l'Alcora  en trobem d'altres que encara no s'han resolt satisfactòriament.

Reproduesc ací un article publicat suara en relació a la vila de Muro que proposa avançar en el procés de normalització.  

El nom de Muro: una proposta constructiva i viable

Ismael Vallès i Sanchis

Recuperar o adaptar els noms de llocs, pobles i ciutats a la llengua pròpia és un camí de fer normal la nostra cultura. Els propis habitants que veuen en la seua llengua el nom dels carrers, i més encara en el nom del seu poble o ciutat, reforcen la seua consciència de formar part d'un sistema lingüístic i una cultura pròpia.

En recuperar o adaptar la forma autèntica i tradicional front les castellanitzacions o les arbitrarietats imposades en etapes històriques  anteriors gens respectuoses   amb les cultures no castellanes de l'estat, fem un exercici de democràcia i retornem vitalitat a l'herència cultural que hem rebut.

Xàtiva  ha recuperat la forma genuïna pròpia després d'haver estat batejada amb el nom de San Felipe primer i amb la forma castellanitzada Játiva després.

Bocairent i Ontinyent han recuperat la denominació històrica front el nom castellanitzat Bocairente i Onteniente.

La Font d'En Carròs o La Torre de les Maçanes han resolt perfectament la recuperació de la pròpia cultura. Alcoi i Alacant, entre altres, han optat per formes dobles Alcoi/Alcoy que els lingüistes i especialistes en la recuperació de llengües minoritàries consideren poc apropiades.

El cas de Muro ensopega amb un problema doble. El nom històric ha estat fins el segle XX Muro. Però a partir del segle XX la legislació espanyola obligava, i obliga,  quan hi ha diversos pobles a l'estat amb un mateix nom a situar una apel·lació que diferencie els municipis. Aqueixa, i no altra és l'explicació de la denominació de Muro del Alcoy per diferenciar el nostre municipi d'altres com el de Muro de l'Illa de Mallorca, per exemple[1]. Banyeres ha tingut una situació similar, en part, a la de Muro. Primer va ser castellanitzat com a Bañeres o Bañeras, després va recuperar la forma correcta dins la nostra ortografia: Banyeres, però continuava coincidint amb altres pobles del nostre domini lingüístic, de manera que la solució feliçment adoptada ha estat Banyeres de Mariola.

Una bona solució per al cas de Muro   podria ser la mateixa que la del municipi abans esmentat: Muro de Mariola, això solucionaria el problema de no dur el nom d'una altra ciutat i a més és una forma genuïna i vàlida per a les dues llengües oficials.

Fotografia 1. El nom de Muro apareix amb la forma legal que fa referència a una altra ciutat i ,a més a més, en forma castellanitzada que contrasta amb els dos topònims de la senyal del costat.

 (Foto de Jordi Vallès Jimeno)

Els nostres regidors podrien iniciar el procés per a arribar a un acord en aquesta línia que solucione el  problema de mencionar un altre municipi i a més en  forma ortogràfica castellana 

Arribar a un acord majoritari i seguir el procés legal vigent és, segurament,  la millor solució per a identificar el nom del poble amb el de la cultura pròpia.

Fotografia 2. Muro amb la Mariola al fons (foto de l'autor)

La Mariola i Muro mantenen una relació estreta i afectiva. La Penya del Frare i la Gorra de la Mariola formen part del fons paisatgístic del poble. Ací, per tot això, done el meu vot a favor de Muro de Mariola.  

Publicat a la Revista de Festes, Muro, 2013. p. 51.

---

[1] L'excel·lent treball de J. V. CASCANT i JORDÀ  explica el procés a banda d'aportar un estudi detallat de la toponímia del terme: "Aproximació a la toponímia de Muro" Alberri, núm. 20, Centre d'Estudis Contestans, Cocentaina, 2010, pp. 95-161.

Crònica breu d'hivern sota majoria política del PP: inoperància en la correcció de la crisi econòmica i política. Eclosió i metàstasi de la corrupció

El PP amb el major grau de poder de la seua història no només incompleix sistemàticament les seues promeses electorals. Aplica les receptes dels neoliberals o millor dels neoconservadors per a salvar  els seus interessos. L'atur i els altres indicadors de la situació econòmica marquen una progressió en l'empitjorament social.

Un article del professor Vicenç Navarro (2013) dibuixa amb precisió les característiques de la dreta de l'estat espanyol (la catalana, valenciana i la de les illes clarament partíceps de les característiques generals) que ens aprofita sense esmenes per a entendre i denunciar una gestió política nefasta.

http://www.vnavarro.org/?p=8428&lang=CA

Més greu encara que les enormes dificultats econòmiques que patim és l'enviliment moral en el qual nadem gràcies a la seua gestió i també a l'escassa operància de l'oposició.

La corrupció s'ha fet palesa de manera esclatant i en la mateixa mesura s'ha fet explícit el cinisme de la dreta espanyola -compresa la dels països catalans-

Davant de la denúncia feta als mitjans de comunicació més independents i a les xarxes socials  l'única resposta efectiva de la dreta governant ha estat dir "és fals" negant l' evidència mostrada a les notícies.

¿Quina autoritat moral té el govern del PP en l'àmbit estat i autonòmic i CiU en l'autonòmic i municipal per a demanar que els ciutadans paguem els impostos quan hem vist  els robatoris practicats sense pal·liatius i les amnisties als defraudadors introduïdes des del poder?

Quan els partits polítics implicats no s'apliquen els correctius elementals d'una ètica bàsica només queda el rebuig democràtic dels ciutadans.  No hem de deixar d'exigir una política neta i una aplicació de la justícia defensora dels dèbils i exemplar en el càstig dels infractors i especialment dels poderosos, obligat pels seus càrrecs no solament a complir les lleis sinó a ser rigorosos en el seu compliment.

Els problemes econòmics i polítics presents són i han d'ésser solubles: joc net i rigor davant  les dificultats actuals, sense dubte les més greus des de 1977.

Crònica de Tardor. La política del PP o la involució social i democràtica inacceptables

La gestió de l'economia que ha fet el PP al llarg d'aquest primer any triomfal de majoria absoluta a Espanya - i al País Valencià- ha marcat de manera  unívoca un retrocés a tots els indicadors fonamentals: població aturada, desnonaments, resultats escolars, evolució dels serveis sanitaris i socials en general...potser només s'ha salvat de la davallada negativa els accidents de trànsit que han continuat la tendència del cicle polític anterior i fins i tot en aquest camp cal recordar les declaracions absurdes de voler apujar el límit de velocitat a les autopistes.

La llista de actuacions econòmiques contràries al bé comú i contràries al propi programa electoral conservador és aclaparadora:

"no subiremos los impuestos, no tocaremos la educación ni la sanidad, protegeremos y subiremos las pensiones..."

La inculpació de polítics del PP no ha parat de gotejar i en això el País Valencià encapçala altra vegada el ranking de l'Estat. Especial menció mereixen el cas del diputat i exconseller Blasco i a les Illes el president del Parlament Balear, entre altres.

La involució democràtica és patent en relació al "nacional-catolicisme"  propi del règim anterior: atacs a les conquestes socials de l'etapa anterior (matrimoni homosexual, dret d'avortament, eliminació de l'educació ciutadana i substitució per la religió com a assignatura obligatòria en la pràctica...) Cal destacar en aquest punt el silenci sepulcral de Conferència episcopal davant de retrocessos propis d "absència de caritat cristiana" com és, entre altres l'eliminació de la targeta sanitària als immigrants sense papers ( segurament no deuen ser "fills de Déu")

En la reculada democràtica cal incloure, a més, la pràctica de no fer cas de les sentències del Tribunal Constitucional quan no els convé i dictar lleis que  sortegen la substància de les sentències (com és aprovar l'ajuda econòmica a centres ultracatòlics que practiquen la separació de sexes)

Pel que fa al compliment del reconeixement de les nacionalitats i les llengües diferents de la castellana, el PP bat rècords. La relació de l'Estat amb Catalunya ha arribat amb la política d'aquest partit al paroxisme. Ha continuat el PP el comportament iniciat en l'elaboració de l'Estatut de Catalunya en la legislatura anterior. Arreplegant firmes en contra a tot l'Estat, presentant un impresentable recurs d'inconstitucionalitat, pressionant al Tribunal Constitucional per a assolir una sentència en contra...

En l'etapa actual de govern triomfal basat en una majoria sòlida el govern Rajoy ha generat una política d'exasperació i provocació amb la reforma del ministre Wert (una peça clau en l'estratègia de la FAES contra la diversitat nacional i cultural de l'Estat) el resultat de la qual ha estat una reacció quasi unànime de la política catalana.

Al País Valencià la política del PP en aquest apartat ha entrat en els annals de la intolerància i del ridícul prohibint la recepció de les emissions de la televisió pública de Catalunya (Tv3) i retallant les línies de protecció de la llengua a l'escola. El PP Balear no s'ha quedat darrere de la involució en la política lingüística protectora de la diversitat lingüística. Així mateix el PP d'Aragó ha retallat la dèbil protecció que tenia el català a les comarques aragoneses orientals i s'ha inventat el nom de Aragonés oriental (sic!)

Per tot això,  la denuncia d'aquestes involucions socials i democràtiques han de formar part d'una política d'oposició a les quatre escales polítiques que ens afecten: municipal, autonòmica, estatal i europea. Dret de manifestació i de denúncia i organització de respostes democràtiques en els marcs parlamentaris vigents i en el conjunt de la societat

Error sobre error, el PP empitjora greument l'herència del govern anterior en el conjunt de l'Estat i afona l'economia en el País Valencià

Un punt de partida equivocat i persistència en l'error

L'oposició del  PP a la majoria relativa socialista de la legislatura anterior es va basar en un càlcul equivocat: es podia fer una oposició dura sense fissures, guanyar les eleccions i esmenar la situció. No encertar en el diagnòstic sobre  la gravetat de la crisi neoliberal en una Europa paralitzada pel binomi franco-alemany i fer una oposició suïcida suposa deixa sense marge de maniobra una vegada aconseguida la majoria parlamentària i el govern. La crisi neoliberal no s'ha acabat i els retalls persistents no fan sinó agreujar-la.

 En l'escala autonòmica,  la moral depredadora del PP en el País Valencià i en la Comunitat de Madrid, sense esmenar la situació de les legislatures autonòmiques anteriors, ha dut el País Valencià a la fallida del conjunt dels sectors econòmics, començant pel sector financer. La fallida de Bancaixa i Caja Madrid convertides en Bankia el "eje de la prosperidad" en boca dels dos governs autonòmics del PP ha desembocat en la fallida actual que se suma a la de la CAM  i el Banc de València. Qui respon de la gestió catastròfica que ens ha dut a aquesta situació?

La Catalunya de CiU recolzada d'amagat en el PP i el Govern Balear sintonitzen a la perfecció en allò essencial: retallar la protecció social sense vergonya i no tocar els privilegis existents.

A les quatre escales polítiques que ens afecten: municipis, comunitats autònomes, Estat i Europa hem d'actuar per a pal·liar la niciesa de polítiques que augmenten la injustícia pròpia del sistema i paral·lelament  hem d'imaginar i posar les bases per a bastir un sistema alternatiu. Els parlaments d' Andalusia i Astúries i la presidència d'Hollande a França són notícies positives.