Retallades, actuacions negades
en campanya i descrèdit econòmic en els mercats
Les actuacions del govern Rajoy s’han especialitzat en l'aprovació de mesures
negades prèviament durant la campanya electoral. Les afirmacions de l’estil de: “no apujaré els impostos, no retallaré els
drets dels treballadors” esdevenen justament el contrari a partir de les
primeres mesures governamentals aprovades generalment a més de pel PP per
l’ajut, per acció o omissió, dels partits nacionalistes de dreta: CiU i de vegades
per el PNB.
D’altra banda l’ afirmació en campanya que les actuacions del PP en el govern
capgirarien la desconfiança dels mercats en l’economia espanyola s’han
convertit en tot el contrari tal i com ha publicat Xavier Vidal-Folch[1]
en assenyalar quatre variables econòmiques que situen l’economia espanyola en
clar desavantatge en relació als països europeus veïns, entre elles algunes tan
fàcils d’observar com el diferencial del deute espanyol en relació a l’Italià i
a l’alemany o l’evolució de la borsa espanyola
Eleccions autonòmiques a
Andalusia i Astúries
Les eleccions als Parlaments d’Andalusia i Astúries celebrades el 25 de
març han capgirat la tendència de domini aclaparador del PP al conjunt de les comunitats autònomes. En tres mesos les mentides generalitzades fàcilment
observables ha quallat a ambdós parlaments amb el triomf dels socialistes i EU i
fan plausible un canvi de majories en futures consultes electoral.
Les retallades de CiU a
Catalunya assimilen el comportament d’aquesta força a nivell social a la política del PP, socis seus per acció o omissió al
Parlament de Catalunya, tot i les
declaracions soberanistes de la coalició.
Les manifestacions contra les retallades i la vaga general del 29 de març amb un fort seguiment al conjunt
espanyol, malgrat les declaracions de la dreta espanyola i alemanya intentant
minimitzar el seu impacte, deixen els problemes socials i econòmics sobre la
taula amb més força que al final de la legislatura anterior. La política, com a
discussió i solució dels problemes socials ací i allà, és ara tan necessària com
sempre, els problemes del sistema econòmic i polític globals són ara més forts
i clars que a la dècada que tancava el segle passat.
