I a la primavera més atur, lleis i noves reculades de la democràcia a càrrec del PP.

 Atur, lleis i noves reculades  de la democràcia a càrrec del PP. 

       Fig. 1. El baladre floreix aquesta primavera a casa nostra i arreu del món mediterrani (foto de l'autor)

Els indicadors econòmics i socials no paren d'assenyalar una contínua reculada. L'atur i les retallades socials, no paren de créixer.

Les lleis en educació i les notícies en relació a la revisió de la llei sobre l'avortament marquen una reculada democràtica notable: uniformista, autoritària i contrària al bé públic. Totes dues lleis, la ja aprovada i l'anunciada, recorden etapes passades del règim anterior conegut com a nacional-catolicisme. Un resum de la situació podria incloure els següents punts:

1. Al País Valencià, l'administració del PPCV, ens porta a la cua de l'Estat en recuperació econòmica i al capdamunt en l'endeutament i les retallades dels serveis socials

2.  Cap reacció davant l'aparició de denúncies de corrupció als mitjans de comunicació, que assenyalen clarament el PP en conjunt i a militants rellevants en particular. No s'apliquen les lleis en relació al finançament dels partits, entre altres corruptel·les.

3. Propostes buides de continguts en relació a problemes creats per ells, com la interrupció del senyal de la TV3 al País Valencià.

4. Incompliment de la demanda de línies en valencià a l'ensenyament al País Valencià i propostes involutives en relació a la llengua a les Illes,  a les comarques catalanòfones d'Aragó, a Catalunya i, pel que fa a finançament  i prestacions socials, retallades a tot l'estat.

fig. 2. La LOMQUE vista per la  Pissarra, núm. 142 febrer-març /Allioli núm. 252, abril, 2013.

5. Incitació a les agressions als partits i coalicions democràtics a través de grupets afins al PP com per exemple ha passat a l'Ajuntament de Burjassot. 

6. Declaracions institucionals d'ajuntaments del PP, com el de Bolbaite, contra escriptors valencians de reconeixement internacional, com el poeta Vicent Andrés Estellés.  Únicament una extrema dreta inculta i decidida a acabar amb la cultura valenciana, pot atacar la poesia, com abans havia fet amb l'assaig i la lingüística. No a la barbàrie inculta disfressada de blau.

http://www.levante-emv.com/comarcas/2013/05/13/estatua-estelles-burjassot-sufre-nuevo-acto-vandalico/997561.html

Ens cal la participació política capaç de redreçar la situació, ara i ací. Una participació que ens ajude a consolidar el malmès teixit social que la crisi econòmica i política  ha accentuat. Capaç  d'influir en les cinc escales polítiques en que ens movem: del municipi a la Unió Europea i al món global. En definitiva, solidaritat, protestes socials i participació als àmbits parlamentaris que ens afecten.
Recordem que a les quatre escales polítiques que ens afecten, des de la ciutat de València i moltes altres ciutats, ens cal actuar : municipis, Corts Valencianes, Congrés dels Diputats i Parlament Europeu. El Partit Popular hi  té la majoria absoluta  i en fa ús i abús. 

Manifestacions convocades per Acció Cultural del País Valencià

Les manifestacions d'Acció Cultural del País Valencià es poden entendre com a manifestacions que cerquen un espai de centro-esquerra nacionalista al País Valencià. Un País on, ara per ara, al Parlament autonòmic només compta amb COMPROMÍS  com a formació que estaria dins d'aquesta línia i en part amb EUPV . És per això que  aquestes convocatòries i l'actuació cultural i cívica que les acompanyen al llarg de cada curs polític omplen un buit necessari a casa nostra.
La convocatòria d'enguany en demanda d'un finançament just per al país, de fet la podríem situar en l' espectre polític de la totalitat de les Corts Valencianes donada la demanda bàsica que representa. Cap partit polític dels representats a aquest parlament pot considerar baldera la demanda. L'ús de la llengua que és de tots però que uns partits usen i fan seua més  que altres  esdevé de fet un senyal distintiu.
Un finançament just és, en principi, interclassista i assumible ací i allà, sense distinció i dada la desfeta de valors democràtics en la que ens moem i la gestió injusta de la crisi econòmica que patim, el clam que encapçala la manifestació és clarament necessari.

Fig. 1 Cartell d'Acció Cultural del País Valencià convocant a manifestar-se el 27 d'abril de 2013

Reproduesc ací la convocatòria i el comentari que vaig escriure l'abril del 2011 car encara ni els polítics ni Acció Cultural del País Valencià han  estat capaços de refer un dret quasi igualment bàsic i interclassista com el que encapçala la manisfestació abans comentada.

 Manifestació del 16 d'abril de 2011

(publicat abril de 2011 en aquest mateix blog )

El dissabte 16 d'abril ens manifestem una vegada més pels drets nacionals, llengua i cultura incloses. Dret a rebre televisió en català al costat d'altres, no en lloc de cap altra. Dret a rebre informació plural, no propaganda partidista com els feixistes practiquen

Drets bàsics que ens cal reclamar de manera permanent i sense atur, Indesinenter  com el poema de Salvador Espriu expressava, com el cant de Raimon ens recorda.

Drets que ens van arrabassar sempre per la força un vint-i-cinc d'abril a mans dels botiflers en una primera batalla perduda  i un primer d'abril en acabar la guerra començada i guanyada pels feixistes.

En nom de la democràcia els reclamem i els fem nostres i no acceptem que un govern que es diu valencià i democràtic ens els negue.

Fig. 2 Cartell d'Acció Cultural del País Valencià convocant a la manifestació el 16 d'abril de 2011

La normalització de la toponímia: el nom de Muro

La normalització de la toponímia en els sistemes lingüístics minoritzats per una altra llengua més potent com és el cas dels dominis lingüístics catalans, bascs i gallecs en relació al castellà és un instrument important per mostrar i preservar la llengua pròpia en relació a la llengua forta imposada.

El reconeixement legal de les llengües abans prohibides ha permès normalitzar els topònims. En el País Valencià aquesta normalització està encara treballosament en curs i al costat d'òptimes solucions com per exemple les d'Alzira, Xàtiva, Ontinyent o l'Alcora  en trobem d'altres que encara no s'han resolt satisfactòriament.

Reproduesc ací un article publicat suara en relació a la vila de Muro que proposa avançar en el procés de normalització.  

El nom de Muro: una proposta constructiva i viable

Ismael Vallès i Sanchis

Recuperar o adaptar els noms de llocs, pobles i ciutats a la llengua pròpia és un camí de fer normal la nostra cultura. Els propis habitants que veuen en la seua llengua el nom dels carrers, i més encara en el nom del seu poble o ciutat, reforcen la seua consciència de formar part d'un sistema lingüístic i una cultura pròpia.

En recuperar o adaptar la forma autèntica i tradicional front les castellanitzacions o les arbitrarietats imposades en etapes històriques  anteriors gens respectuoses   amb les cultures no castellanes de l'estat, fem un exercici de democràcia i retornem vitalitat a l'herència cultural que hem rebut.

Xàtiva  ha recuperat la forma genuïna pròpia després d'haver estat batejada amb el nom de San Felipe primer i amb la forma castellanitzada Játiva després.

Bocairent i Ontinyent han recuperat la denominació històrica front el nom castellanitzat Bocairente i Onteniente.

La Font d'En Carròs o La Torre de les Maçanes han resolt perfectament la recuperació de la pròpia cultura. Alcoi i Alacant, entre altres, han optat per formes dobles Alcoi/Alcoy que els lingüistes i especialistes en la recuperació de llengües minoritàries consideren poc apropiades.

El cas de Muro ensopega amb un problema doble. El nom històric ha estat fins el segle XX Muro. Però a partir del segle XX la legislació espanyola obligava, i obliga,  quan hi ha diversos pobles a l'estat amb un mateix nom a situar una apel·lació que diferencie els municipis. Aqueixa, i no altra és l'explicació de la denominació de Muro del Alcoy per diferenciar el nostre municipi d'altres com el de Muro de l'Illa de Mallorca, per exemple[1]. Banyeres ha tingut una situació similar, en part, a la de Muro. Primer va ser castellanitzat com a Bañeres o Bañeras, després va recuperar la forma correcta dins la nostra ortografia: Banyeres, però continuava coincidint amb altres pobles del nostre domini lingüístic, de manera que la solució feliçment adoptada ha estat Banyeres de Mariola.

Una bona solució per al cas de Muro   podria ser la mateixa que la del municipi abans esmentat: Muro de Mariola, això solucionaria el problema de no dur el nom d'una altra ciutat i a més és una forma genuïna i vàlida per a les dues llengües oficials.

Fotografia 1. El nom de Muro apareix amb la forma legal que fa referència a una altra ciutat i ,a més a més, en forma castellanitzada que contrasta amb els dos topònims de la senyal del costat.

 (Foto de Jordi Vallès Jimeno)

Els nostres regidors podrien iniciar el procés per a arribar a un acord en aquesta línia que solucione el  problema de mencionar un altre municipi i a més en  forma ortogràfica castellana 

Arribar a un acord majoritari i seguir el procés legal vigent és, segurament,  la millor solució per a identificar el nom del poble amb el de la cultura pròpia.

Fotografia 2. Muro amb la Mariola al fons (foto de l'autor)

La Mariola i Muro mantenen una relació estreta i afectiva. La Penya del Frare i la Gorra de la Mariola formen part del fons paisatgístic del poble. Ací, per tot això, done el meu vot a favor de Muro de Mariola.  

Publicat a la Revista de Festes, Muro, 2013. p. 51.

---

[1] L'excel·lent treball de J. V. CASCANT i JORDÀ  explica el procés a banda d'aportar un estudi detallat de la toponímia del terme: "Aproximació a la toponímia de Muro" Alberri, núm. 20, Centre d'Estudis Contestans, Cocentaina, 2010, pp. 95-161.

Crònica breu d'hivern sota majoria política del PP: inoperància en la correcció de la crisi econòmica i política. Eclosió i metàstasi de la corrupció

El PP amb el major grau de poder de la seua història no només incompleix sistemàticament les seues promeses electorals. Aplica les receptes dels neoliberals o millor dels neoconservadors per a salvar  els seus interessos. L'atur i els altres indicadors de la situació econòmica marquen una progressió en l'empitjorament social.

Un article del professor Vicenç Navarro (2013) dibuixa amb precisió les característiques de la dreta de l'estat espanyol (la catalana, valenciana i la de les illes clarament partíceps de les característiques generals) que ens aprofita sense esmenes per a entendre i denunciar una gestió política nefasta.

http://www.vnavarro.org/?p=8428&lang=CA

Més greu encara que les enormes dificultats econòmiques que patim és l'enviliment moral en el qual nadem gràcies a la seua gestió i també a l'escassa operància de l'oposició.

La corrupció s'ha fet palesa de manera esclatant i en la mateixa mesura s'ha fet explícit el cinisme de la dreta espanyola -compresa la dels països catalans-

Davant de la denúncia feta als mitjans de comunicació més independents i a les xarxes socials  l'única resposta efectiva de la dreta governant ha estat dir "és fals" negant l' evidència mostrada a les notícies.

¿Quina autoritat moral té el govern del PP en l'àmbit estat i autonòmic i CiU en l'autonòmic i municipal per a demanar que els ciutadans paguem els impostos quan hem vist  els robatoris practicats sense pal·liatius i les amnisties als defraudadors introduïdes des del poder?

Quan els partits polítics implicats no s'apliquen els correctius elementals d'una ètica bàsica només queda el rebuig democràtic dels ciutadans.  No hem de deixar d'exigir una política neta i una aplicació de la justícia defensora dels dèbils i exemplar en el càstig dels infractors i especialment dels poderosos, obligat pels seus càrrecs no solament a complir les lleis sinó a ser rigorosos en el seu compliment.

Els problemes econòmics i polítics presents són i han d'ésser solubles: joc net i rigor davant  les dificultats actuals, sense dubte les més greus des de 1977.

Crònica de Tardor. La política del PP o la involució social i democràtica inacceptables

La gestió de l'economia que ha fet el PP al llarg d'aquest primer any triomfal de majoria absoluta a Espanya - i al País Valencià- ha marcat de manera  unívoca un retrocés a tots els indicadors fonamentals: població aturada, desnonaments, resultats escolars, evolució dels serveis sanitaris i socials en general...potser només s'ha salvat de la davallada negativa els accidents de trànsit que han continuat la tendència del cicle polític anterior i fins i tot en aquest camp cal recordar les declaracions absurdes de voler apujar el límit de velocitat a les autopistes.

La llista de actuacions econòmiques contràries al bé comú i contràries al propi programa electoral conservador és aclaparadora:

"no subiremos los impuestos, no tocaremos la educación ni la sanidad, protegeremos y subiremos las pensiones..."

La inculpació de polítics del PP no ha parat de gotejar i en això el País Valencià encapçala altra vegada el ranking de l'Estat. Especial menció mereixen el cas del diputat i exconseller Blasco i a les Illes el president del Parlament Balear, entre altres.

La involució democràtica és patent en relació al "nacional-catolicisme"  propi del règim anterior: atacs a les conquestes socials de l'etapa anterior (matrimoni homosexual, dret d'avortament, eliminació de l'educació ciutadana i substitució per la religió com a assignatura obligatòria en la pràctica...) Cal destacar en aquest punt el silenci sepulcral de Conferència episcopal davant de retrocessos propis d "absència de caritat cristiana" com és, entre altres l'eliminació de la targeta sanitària als immigrants sense papers ( segurament no deuen ser "fills de Déu")

En la reculada democràtica cal incloure, a més, la pràctica de no fer cas de les sentències del Tribunal Constitucional quan no els convé i dictar lleis que  sortegen la substància de les sentències (com és aprovar l'ajuda econòmica a centres ultracatòlics que practiquen la separació de sexes)

Pel que fa al compliment del reconeixement de les nacionalitats i les llengües diferents de la castellana, el PP bat rècords. La relació de l'Estat amb Catalunya ha arribat amb la política d'aquest partit al paroxisme. Ha continuat el PP el comportament iniciat en l'elaboració de l'Estatut de Catalunya en la legislatura anterior. Arreplegant firmes en contra a tot l'Estat, presentant un impresentable recurs d'inconstitucionalitat, pressionant al Tribunal Constitucional per a assolir una sentència en contra...

En l'etapa actual de govern triomfal basat en una majoria sòlida el govern Rajoy ha generat una política d'exasperació i provocació amb la reforma del ministre Wert (una peça clau en l'estratègia de la FAES contra la diversitat nacional i cultural de l'Estat) el resultat de la qual ha estat una reacció quasi unànime de la política catalana.

Al País Valencià la política del PP en aquest apartat ha entrat en els annals de la intolerància i del ridícul prohibint la recepció de les emissions de la televisió pública de Catalunya (Tv3) i retallant les línies de protecció de la llengua a l'escola. El PP Balear no s'ha quedat darrere de la involució en la política lingüística protectora de la diversitat lingüística. Així mateix el PP d'Aragó ha retallat la dèbil protecció que tenia el català a les comarques aragoneses orientals i s'ha inventat el nom de Aragonés oriental (sic!)

Per tot això,  la denuncia d'aquestes involucions socials i democràtiques han de formar part d'una política d'oposició a les quatre escales polítiques que ens afecten: municipal, autonòmica, estatal i europea. Dret de manifestació i de denúncia i organització de respostes democràtiques en els marcs parlamentaris vigents i en el conjunt de la societat

Error sobre error, el PP empitjora greument l'herència del govern anterior en el conjunt de l'Estat i afona l'economia en el País Valencià

Un punt de partida equivocat i persistència en l'error

L'oposició del  PP a la majoria relativa socialista de la legislatura anterior es va basar en un càlcul equivocat: es podia fer una oposició dura sense fissures, guanyar les eleccions i esmenar la situció. No encertar en el diagnòstic sobre  la gravetat de la crisi neoliberal en una Europa paralitzada pel binomi franco-alemany i fer una oposició suïcida suposa deixa sense marge de maniobra una vegada aconseguida la majoria parlamentària i el govern. La crisi neoliberal no s'ha acabat i els retalls persistents no fan sinó agreujar-la.

 En l'escala autonòmica,  la moral depredadora del PP en el País Valencià i en la Comunitat de Madrid, sense esmenar la situació de les legislatures autonòmiques anteriors, ha dut el País Valencià a la fallida del conjunt dels sectors econòmics, començant pel sector financer. La fallida de Bancaixa i Caja Madrid convertides en Bankia el "eje de la prosperidad" en boca dels dos governs autonòmics del PP ha desembocat en la fallida actual que se suma a la de la CAM  i el Banc de València. Qui respon de la gestió catastròfica que ens ha dut a aquesta situació?

La Catalunya de CiU recolzada d'amagat en el PP i el Govern Balear sintonitzen a la perfecció en allò essencial: retallar la protecció social sense vergonya i no tocar els privilegis existents.

A les quatre escales polítiques que ens afecten: municipis, comunitats autònomes, Estat i Europa hem d'actuar per a pal·liar la niciesa de polítiques que augmenten la injustícia pròpia del sistema i paral·lelament  hem d'imaginar i posar les bases per a bastir un sistema alternatiu. Els parlaments d' Andalusia i Astúries i la presidència d'Hollande a França són notícies positives.

CRÒNICA DELS IDUS DE MARÇ

Retallades, actuacions negades en campanya i descrèdit econòmic en els mercats

Les actuacions del govern Rajoy s’han especialitzat en l'aprovació de mesures negades prèviament durant la campanya electoral. Les afirmacions de l’estil de: “no apujaré els impostos, no retallaré els drets dels treballadors” esdevenen justament el contrari a partir de les primeres mesures governamentals aprovades generalment a més de pel  PP  per l’ajut, per acció o omissió, dels partits nacionalistes de dreta: CiU i de vegades per el PNB.

D’altra banda l’ afirmació en campanya  que les actuacions del PP en el govern capgirarien la desconfiança dels mercats en l’economia espanyola s’han convertit en tot el contrari tal i com ha publicat Xavier Vidal-Folch[1] en assenyalar quatre variables econòmiques que situen l’economia espanyola en clar desavantatge en relació als països europeus veïns, entre elles algunes tan fàcils d’observar com el diferencial del deute espanyol en relació a l’Italià i a l’alemany o l’evolució de la borsa espanyola

  

Eleccions autonòmiques a Andalusia i Astúries

Les eleccions als Parlaments d’Andalusia i Astúries celebrades el 25 de març han capgirat la tendència de domini aclaparador del PP al conjunt de les comunitats autònomes. En tres mesos les mentides generalitzades fàcilment observables ha quallat a ambdós parlaments amb el triomf dels socialistes i EU i fan plausible un canvi de majories en futures consultes electoral.

Les retallades de CiU a Catalunya assimilen el comportament d’aquesta força a nivell social a la política  del PP, socis seus per acció o omissió al Parlament de Catalunya, tot  i les declaracions soberanistes de la coalició.

 Cartell de les centrals sindicals convocant a una manifestació contra les retallades en els serveis públics  de la Generalitat Valenciana

Les  manifestacions contra les retallades i la vaga general del 29 de març amb un fort seguiment al conjunt espanyol, malgrat les declaracions de la dreta espanyola i alemanya intentant minimitzar el seu impacte, deixen els problemes socials i econòmics sobre la taula amb més força que al final de la legislatura anterior. La política, com a discussió i solució dels problemes socials ací i allà, és ara tan necessària com sempre, els problemes del sistema econòmic i polític globals són ara més forts i clars que a la dècada que tancava el segle passat.  

---

[1] VIDAL-FOLCH, X. “Cuatro suspensos a los 100 días” El País, 29. 3. 2012

 http://economia.elpais.com/economia/2012/03/29/actualidad/1333043442_152233.html

El govern del PP en situació de persistent crisi econòmica

El govern del PP en situació de persistent crisi econòmica

No ens sorprèn el doble llenguatge de la dreta en el govern. Les declaracions van per un costat i els fets per l'altre. Una vegada guanyades les eleccions del passat més de novembre, han pujat els impostos i han accelerat les retallades socials[1]. Han desencadenat una cascada de propostes de revisions de les lleis aprovades en la passada legislatura que podem qualificar sense embuts  de clara involució ideològica.

En el tractament de la crisi cap novetat, inclòs el projecte de Reforma Laboral: viratge destacat a les posicions de dreta neoliberal -la que ha desencadenat la crisi- amb la proposta de desmantellament de bona part de les proteccions socials encara vigents.

La solució dels problemes judicials també clarificadors: proposta de substitució del parlament pel propi govern dels jutges i desmantellament dels processos judicials que tocaven interessos de la dreta. L'excusa de les garanties de la defensa utilitzades per a eliminar la part de la justícia que els posava algun control (cas Garzón i connexos). Exculpació de Camps i Costa basant-se en l'ús dels  jurats populars.

Proposta de Canvi de lleis que protegien drets ciutadans com la llei d'avortament o els drets dels homosexuals. Substitució de l'assignatura d'educació de la ciutadania per una que recorda l'antiga Formación del Espiritu Nacional

Ús desproporcionat de les actuacions policials amb la generació dels efectes contraris als que pretenien i una saludable resposta estudiantil i ciutadana.

Manifestació en protesta per l'actuació policial a la ciutat de València el passat Febrer.

No es poden deixar més clares les intencions del PP per a la present legislatura i això que s'han revestit de moderació esperant guanyar també les eleccions autonòmiques andaluses.

No és menys clara també la necessitat de construir actuacions capaces de substituir en el seu moment l'actual majoria.

---

[1] En les retallades de protecció social no s'observa cap diferència entre el govern del PP al País Valencià i al conjunt espanyol i el govern de CIU (amb el recolzament pel PP) a Catalunya

Corrupció, mala administració i crisi econòmica

La corrupció política és el problema principal de la democràcia car capgira la lògica del sistema i, si no és castigada, instaura el regne de la impunitat.

Simplement un sistema corrupte no és compatible amb la democràcia car instaura privilegis que deslegitimen l'actuació pública.

Una societat que tolera la corrupció com al País Valencià amb els casos de Carlos Fabra i Gürtel (Camps com a figura principal), Castedo i  Emarsa, simplement no pot funcionar.

Els casos Millet i Matas a Catalunya i les Illes assenyalen el mateix fenomen d'impunitat en relació a la corrupció. Impunitat social, visible en tant en quant els partits polítics no netegen els membres corruptes i en tant en quant els ciutadans voten persones imputades i impunitat judicial com els casos abans mencionats i el cas Naseiro, entre altres,  posen de manifest.

La corrupció  permet  que hi haja una part important del sistema econòmic que funcione al marge de la llei, l'economia submergida distorsionant la lliure competència.

A la corrupció a casa nostra se suma la pèssima administració: el País Valencià, Catalunya i les Illes són Comunitats autònomes amb alts índexs d'endeutament i amb retrocés del conjunt dels sectors econòmics respecte a la mitjana espanyola i europea

En relació a la corrupció en el País Valencià és interessant i útil l'enllaç d' A. Cervera Ferri que hi aplega informacions disponibles sobre els abundants casos a l'àmbit valencià.

http://titanpad.com/paiscorrupteV

[ Consulta: 2. 2. 12]

Podem reclamar i reclamem una societat amb un sistema net on la corrupció es castigue i on l'administració i l'economia funcionen. És el nostre dret i no hi renunciem.

Crònica breu de l'inici de la legislatura de 2011

Per primera vegada un parlamentari eixit d'una coalició d'obediència valenciana arriba al Parlament espanyol

La compareixença del diputat Baldoví posa nerviós al candidat a presidir el govern espanyol en denunciar la corrupció del PP al País Valencià. Compromís eixampla així la denúncia contra la corrupció feta a les Corts Valencianes.

Un bon començament que ens esperona i ens anima a seguir fent política neta al País Valencià i a Espanya.

L'arbitrarietat deslegitima el poder i elimina la democràcia.

No es pot concedir un grup parlamentari a Upyd amb la pirueta feta per aquest partit  de servir-se'n d'un diputat escindit del PP asturià i denegar la constitució de grup parlamentari a Amaiur que ha tret més del 15% dels vots de les tres circumscripcions electorals del País Basc i  en el pitjor cas ha assolit el 14'86% dels vots de Navarra ( és a dir pràcticament el 15%)

Tot això després d'haver declarat el president del Congrés que empara a tots i a cadascun dels diputats.

L'arbitrarietat és una de les característiques de l'antic règim i de les dictadures en aplicar els reglaments i les lleis  a capritx del que mana.